'Cómo se hace una chica': com no s'ha de fer l'adaptació d'un llibre
La versió cinematogràfica de la novel·la de Catilin Moran simplifica i edulcora l'experiència d'una adolescent en la premsa musical
'Cómo se hace una chica'
(2,5 estrelles)
Direcció: Coky Giedroyc. Guió: Caitlin Moran a partir de la seva pròpia novel·la. 102 min. Regne Unit (2019). Amb Beanie Feldstein, Cleo i Dónal Finn. Disponible a Movistar+ a partir del 30 de juliol
En la seva novel·la semiautobiogràfica Com es fa una noia, Caitlin Moran s'endinsa en el món del rock a través del periodisme musical des d'una perspectiva inèdita: la d'una noia menor i de classe obrera. La mateixa autora en firma l'adaptació a la pantalla, que dirigeix Coky Giedroyc i protagonitza Beanie Feldstein, la coprotagonista de Superempollonas. Però, potser perquè volien arribar a un públic ampli, la pel·lícula prescindeix dels elements que fan punyent la novel·la, sobretot del to franc, desenfadat i irreverent que Moran utilitza per parlar de sexe o de créixer en una família pobra. I es decanta, en canvi, pel retrat entranyable, sentimental, simplista i alliçonador d'aquesta menor que comença una carrera com a precoç crítica de rock en una famosa revista.
Només cal fixar-se en l'inici. Al film, veiem la protagonista a la biblioteca de la qual és assídua perduda en les fantasies romàntiques pròpies d'una adolescent. La novel·la engega explicant com es masturba al llit amb el seu germà de sis anys al cantó. I així una mica amb tot. Fa especial ràbia que en la trajectòria com a periodista del personatge, que passa de la passió entregada d'una fan adolescent al cinisme suposadament enginyós d'una crítica destructiva, la pel·lícula prescindeixi del punt intermedi i clau de la novel·la: la possibilitat que una noia menor i de classe obrera conreï des de l'autoaprenentatge una opinió pròpia, feminista i raonada sobre el rock.
