El concert pels refugiats en 10 moments

La pressió als polítics, Lluís Llach tornant a cantar i el 'Mediterráneo' amb els castellers, les imatges de la nit

"Ens tanqueu totes les fronteres perquè ens teniu por", canta Núria Graham penjada dalt d'una grua, juntament amb una imponent Coral Càrmina i l'orquestra de l'Esmuc. El primer capítol del concert pels refugiats, organitzat per la campanya 'Casa nostra, casa vostra', és una representació furaire de la fugida d'un immigrant on cauen murs i s'inflen esperances perdudes. El concert, que s'allargarà més tres hores i mitja –una més del previst–, enllaça una cinquantena d'artistes i més de 20 cançons lligades totes a la guerra, l'immigrant, l'exili i l'acollida. Aquests han estat alguns dels moments més emocionants.

1. Lluís Llach i Manolo García canten 'Venim del nord, venim del sud'

Primer aplaudiment clamorós: l'anunci de Manolo García i Lluís Llach cantant 'Venim del nord, venim del sud'. I sí: Llach comença tornant a cantar la primera estrofa d'aquest tema mític que diu que "no ens mena cap bandera que no es digui llibertat". Una versió curta per posar el públic a to i Llach desapareix d'escena sense dir ni piu mentre Manolo García es guanya l'aplaudiment quan saluda i anuncia 'Pájaros de barro'.

2. "Assassineu deixant ofegar milers de persones a la Mediterrània"

El concert ha tingut dosis de divulgació i de reivindicació. Toni Borrell, de Stop Mare Mortum, ha marcat el to polític de la nit tot just passats 45 minuts del concert. Ha fet una crida a assumir la corresponsabilitat dels efectes de la globalització, que provoca que "robin el peix, buidin les mines i sembrin la misèria i la fam". Ha apel·lat als polítics per exigir-los el compliment de les seves obligacions: "Garantir el dret a l'asil i a la lliure circulació. […] El que passa no és una crisi de refugiats sinó la incompetència de la vostra responsabilitat política. Assassineu deixant ofegar milers de persones a la Mediterrània, amb polítiques d'immigració homicides. Regategeu vides humanes amb un sistema de quotes mesquí i ni tan sols així compliu les quotes", ha dit a uns polítics "covards". També ha apuntat als ajuntaments i la Generalitat, que són responsables de l'acollida: "Que no assenyalin Madrid per tapar les seves pròpies mancances".

3. 'Que tinguem sort' il·lumina el Sant Jordi

Si Macaco ha estat el primer a fer aixecar el Palau Sant Jordi per acabar ballant 'Con la mano levantá', el primer que l'ha il·luminat amb els llums dels mòbils ha estat un altre Llach, 'Que tinguem sort', però ara cantat per uns animats American Gospel Choir i les veus d'In Crescendo. De nou, els llums i també el silenci han acompanyat el segon episodi de La Fura, que explicava la desgràcia d'un immigrant de camí a Europa, quan perd un fill ofegat, amb Joan Dausà al piano cantant 'Com plora el mar' i altra vegada amb l'orquestra de l'Esmuc i la Coral Càrmina.

4. Jordi Évole critica la llotja d'autoritats

"Dos voluntaris es van imaginar aquest concert", recordava Jordi Évole. "La ciutadania ha tornat a demostrar que va molt per davant de les nostres autoritats", deia, cridant a la participació a la manifestació dissabte que ve a plaça Urquinaona a les 16.00 h. El periodista critica que hi hagi una llotja d'autoritats al concert –la gent els xiula i alhora aplaudeix el presentador– i els diu: "El que esteu aplaudint també prové de la vostra incapacitat per resoldre aquest problema". Més xiulets. "Aquest no és un problema de competències, sinó d'incompetències", crida. Més aplaudiments i crits: sonen càntics de "Prou excuses" i "Volem acollir". Després Évole apel·laria als immigrants que van arribar a Barcelona als anys 70 per demanar que Catalunya torni a ser terra d'acollida. Tot seguit el flamenc de Farru, Pepe Habichuela, Juanmi Carmona i companyia ha fet aixecar de la cadira bona part de la platea.

5. "Això no és una tragèdia, és un crim"

Òscar Camps, un dels activistes que ha salvat més vides al mar amb Proactiva Open Arms, tantes com gent hi ha al Palau Sant Jordi, ha explicat: "Ho hem fet saber al president del govern, a Nacions Unides i al Papa de Roma. Ara us toca a vosaltres fer". Camps ha criticat el populisme, el discurs de la por, la passivitat dels governs, l'incompliment dels tractats internacionals i la complicitat d'alguns mitjans de comunicació. Ha explicat el cas d'una noia que fugia de Boko Haram, va quedar presa com esclava sexual, es va desfigurar per poder fugir i ha aconseguit arribar a Europa. "Prou de dir tragèdia i drama. Això no és una crisi, és un crim propiciat per la indústria de la guerra, de les fronteres, de l'explotació, els interessos geopolítics… El silenci ens fa còmplices del crim". Ha demanat que la gent s'aixequi del sofà i defensi els drets de la gent al carrer.

6. Un 'Mediterráneo' amb quatre pilars

'Plany al mar' amb Joan Manuel Serrat i Judit Nedderman (substituint Sílvia Pérez Cruz, malalta) ha servit d'aperitiu per a un 'Mediterráneo' apoteòsic, amb una vintena d'artistes a l'escenari, com Gossos, Lucrecia, Antonio Orozco, la Dharma, Sílvia Comes, Santi Balmes, Marina Rossell, Judit Nedderman i Manu Guix al piano. Mentrestant, les quatre grans colles castelleres aixequen quatre pilars que despleguen el lema 'Volem acollir' al cim. El públic ho crida. I aplaudeix davant el castell multicolor que descarreguen juntes. Serrat demana que "demà, demà passat, dissabte, mentre calgui, seguim implicats amb una cosa tan elemental i humana com és la justícia". "Acollir és fer un acte de justícia".

7. "Una nit de lluna plena…"

El moment més teatralment dramàtic i de to operístic són les 'Corrandes d'exili' que canten Elena Gadel i Lluís Llach, ajagut a terra, i recita Sílvia Bel. " Una nit de lluna plena: tramuntàrem la carena…". Vestits com si fossin refugiats, acompanyats de la Coral Càrmina, homes, dones i nens, tots ells fan front junts recordant les paraules de l'exili de Pere Quart. "Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa". És l'únic moment en què es desplega una estelada.

8. L'exemple del Sàhara

Tot seguit es despleguen dues banderes del Sàhara. Apareix Aziza Brahim: "Els saharauis sabem bastant sobre la guerra, l'exili, el refugi i l'oblit. Tenim 41 anys d'experiència per les polítiques colonialistes d'estats alienants i corruptes. Però també sabem molt de resistència, d'acollida, de pau i solidaritat". Després de donar les gràcies per l'ajuda rebuda, vol "dir al món que cap ésser humà és il·legal". "Volem dir als governs del món: obriu les fronteres, volem acollir", diu abans de cantar 'Julud'. Els voluntaris comencen a  recollir firmes al manifest de la plataforma per totes les localitats.

9. L'alegria com a forma de resistència

"Estem cansats, estem enrabiats, no fem un acte de solidaritat, estem defensant el dret a l'asil, defensem uns drets que són els nostres", deia Alguer Miquel, en nom de Txarango i Cheb Balowsi, que havien fet aixecar el Palau de la cadira ja ben passada la 01.00. "No ens feu responsables d'aquest projecte genocida que es diu d'Europa", deia Miquel, en nom d'una banda que ha estat als camps de Grècia diversos cops. Per això desitjava "que aguantin, els estem esperant". El músic sirià Feras Almalat toca amb ells i després llegeix un text, en anglès, que recorda la Guerra Civil: "La vostra història és ara la nostra", diu. "'Open your fucking borders, malakas'!"

10. "Casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú"

Ruben Wagensberg i Lara Costafreda, els dos joves voluntaris ànimes de la campanya, apareixen a la recta final del concert per exigir responsabilitats als poders i als ciutadans. "Els culpables de la indignitat són uns, potser molts, però els responsables som encara molts més. Cada injustícia dels nostres governs electes ens fa responsables a nosaltres", diu Wagensberg, que acaba amb un "acollim ara, fem el que calgui i, si cal desobeir, desobeïm". I connecten en directe amb alguns refugiats dels camps grecs. Jaume Sisa surt a l'escenari. "Estem aquí amb l'esperança que tothom pugui trobar la casa d'allà on ve, l'esperança que tothom allà on vagi pugui trobar una casa i l'esperança que en aquesta casa puguem celebrar sempre la festa de la vida", diu. Amb un Palau on ja hi ha algun buit a les grades, passada la 01.30, una altra vintena d'artistes –com Pemi Fortuny, Anna Roig, Andrea Motis, Sara Pi, Anna Roig, Ivette Nadal, les germanes Sey– tanquen la nit entonant un "casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú", cançó que ha donat nom a la campanya, tornada a la qual se sumen tots els artistes que han cantat al concert.