Ossos i miracles: una ruta per la Catalunya més devota

BarcelonaUn ble de cabells rossos de Jaume I que es guarden al Palau de la Música. La rotunda transformació de la plaça Sant Agustí, al Raval, quan treuen Santa Rita i els fidels deixen missatges amb peticions plenes d'esperança a la patrona de les causes impossibles. Les estelles de la creu on van torturar i matar Jesús, que atresora l’església d’Anglesola. Una gota de sang de Joan Pau II, que conserva l'església de la Mare de Déu del Prat d'Argelers. La llet de la Mare de Déu que té l'Associació Antic Gremi de Revenedors 1447 a la plaça del Pi, a Barcelona. Els ossos de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Són tan sols algunes de les relíquies, d'origen llegendari, que el periodista Sergi Ramis (Barcelona, 1964) ha anat trobant per capelles, museus, altars i criptes de Catalunya. Ho explica, amb força sentit de l’humor, a El camí dels ossos. Viatge verídic per la Catalunya de les relíquies (Columna).

La idea del llibre va començar fa dècades. Ramis, que és especialista en periodisme de viatges i va dirigir les revistes Altaïr i El mundo de los Pirineos, va viatjar a finals dels anys 80 a l'Himàlaia indi, i el van convidar a entrar en una mesquita per ensenyar-li els pèls de la barba de Mahoma. Tot plegat va esperonar-li la curiositat i, en altres destins, va admirar moltes altres relíquies. "He passat tota la vida explicant coses exòtiques i llunyanes, i tenia moltes ganes de fer un llibre de viatges per Catalunya amb un fil conductor diferent, que em permetés explicar un aspecte molt poc conegut del país, i van sorgir les relíquies", assegura.

Ramis és agnòstic, però coneix força la litúrgia perquè va estudiar en un col·legi de monges. "Les monges no van aconseguir convertir-me, però sé com adreçar-me als capellans, a les monges o als bisbats, com assistir als oficis religiosos, entenc el seu llenguatge, i això m'ha anat molt bé, perquè per fer el llibre he hagut d’anar a moltes misses, processons i rosaris. A més, tinc molt de respecte per tot plegat", detalla. Al llarg del viatge, afloren moltes de les contradiccions d’una societat que ha canviat molt des que Josep Pla o Josep Maria Espinàs van fer-ne cròniques amb els seus viatges.

El final del catolicisme?

"Pensava que coneixia bé el país, però he descobert moltes coses. Com a espectador extern, m'ha interessat veure el que segurament serà el final de l'imperi més longeu de la història, el final de la religió catòlica. A les misses no queda ningú per sota dels 80 anys, i hi ha mitja dotzena de persones. Una cosa ben diferent és el dia de la festa major, quan la gent hi acut com una activitat més cultural o tradicional", detalla. Tampoc hi ha gaires vocacions. "Hi ha molt pocs mossens del país i tots tenen entre 80 i 90 anys; la resta són de l’hemisferi sud", explica. Ramis ha trucat a moltes portes i, en alguns casos, s’ha trobat que els rectors estaven una mica "irritables": "S’han de multiplicar, perquè han de peregrinar per set o vuit poblacions fent misses i atenent feligresos. Estan pluriocupats".

En el seu periple, Ramis s’ha topat amb relíquies religioses i altres que no ho eren, com un os de Calderón de la Barca o el cor del president Macià. Hi ha relíquies que ho són per contacte, com el cotó fluix que envolta el bust i reliquiari de sant Patllari, a Camprodon. El mossèn col·loca el cotó fluix i, després d’un any en contacte amb les despulles, agafa propietats protectores. Quan es fa la missa del 21 de juny es reparteix en fragments petitíssims. Ramis s’ha trobat també algunes contradiccions. Els Martisants, segons la tradició cristiana, són una mare i els seus dos fills sacrificats per Herodes que es guarden a l’església de Sant Cristòfol, a Peramea (Pallars Sobirà). "Com poden ser màrtirs cristians, ¿si quan Herodes va morir, Crist ni tan sols havia nascut? Al llibre hi ha altres sants que ni tan sols han estat reconeguts per l’Església, però com que hi ha molta devoció popular, s’ha acabat acceptant que se’ls pugui venerar", afirma l'autor.

Una emprenyamenta de més de 600 anys

Les relíquies atrauen feligresos. Per això durant l’Edat Mitjana hi va haver molt tràfic d’ossos, i pugnes entre poblacions per acumular-ne més. A finals del segle XIV, quan Manresa estava a punt d’acabar la catedral gòtica, es van adonar que no tenien relíquies. "En va buscar a prop, a Sant Fruitós de Bages, que tenien les relíquies de sant Maurici, sant Fructuós i santa Agnès, i se les van emportar. Encara ara els dura l’emprenyamenta", assegura Ramis. A Sant Fruitós hi ha una corranda que ho explicita: "Manresans, lladres, pillos i gormands, que ens heu robat els Cossos Sants, santa Agnès, sant Fructuós, sant Maurici gloriós".

¿Ha entès Ramis, per què encara es veneren fragments humans? "Hi ha una certa creença en la màgia. Són rituals que ens conforten. El confort és el que busca la gent amb les relíquies. És un ritu catòlic, però que enllaça amb creences anteriors. Jo mateix tinc els meus rituals. Quan entro a treballar cada matí al meu estudi, encenc l'ordinador, poso la música, encenc una espelma, i poso una barreta d'encens, perquè fer-ho em fa sentir bé", explica.

El mapa de les relíquies

1. Peramea: Martisants, les restes d'una mare i els seus fills suposadament assassinats per Herodes
2. Lleida: l'arqueta que contenia una sandàlia (desapareguda) de la Mare de Déu
3. Anglesola: les estelles de la creu on van torturar Jesús
4. Verdú: la costella de sant Pere Claver i les restes òssies de sant Favià
5. Tàrrega: dues de les espines que van torturar Jesús
6. Cervera: una estella de la Creu on van torturar a Jesús
7. Ivorra: una part de les tovalles tacades de sang; suposadament, són prova del miracle d'uns fets de fa més de mil anys, quan el mossèn Bernat Oliver va dubtar de si l'hòstia i el vi eren realment el cos i la sang de Crist.
8. Calaf: els ossos del crani santa Calamanda
9. Cardona: ossos de sant Celdoni i sant Ermenter
10. Solsona: els cabells rossos de sant Sebastià
11. La Seu d'Urgell: les restes de sant Ermengol
12. Ripoll: trossets de crani de sant Eudald
13. Camprodon: el crani de sant Patllari
14. Prats de Molló: els ossos de Santa Justa i Santa Rufina
15. Arles: les restes de Sant Abdó i Sant Senén
16. Sant Miquel de Cuixà: la cripta que havia conservat les restes de l'estable on va néixer Jesús
17. Argelers: els ossos de sant Cosme i sant Damià i una gota de sang de sant Joan Pau II
18. Girona: l'estola de sant Narcís
19. Besalú: una estella de la creu on van torturar Jesús i les restes de sant Prim, sant Felicià, sant Ferriol i sant Vicenç
20. Olot: els calaixos plens d'ulls de vidre del Museu dels Sants
21. Sant Quirze de Besora: un os de sant Quirze
22. Manlleu: diferents relíquies, des d'ossos de sants fins a un trosset de mocador tacat de sang, al Centre d'Interpretació de Relíquies, que és un domicili particular
23. Vic: restes òssies de sant Sebastià i santa Margarida.
24. Sant Feliu Sasserra: restes òssies de sant Pere Almató
25. Centelles: un trosset d'os d'un dels braços de santa Coloma i ossos de sant Llop
26. Navarcles: la meitat d'un os de sant Valentí
27. Manresa: les restes òssies de Sant Maurici, Sant Fructuós, Santa Agnès i Santa Magdalena
28. Mataró: les tíbies i el crani de Santa Semproniana i Santa Juliana
29. Vilassar de Dalt: restes òssies de seixanta-dos màrtirs que van arribar el 1623 de Sardenya
30. Barcelona: la llet de la Mare de Déu, un ble de cabells de Jaume I, un os del peu de Calderón de la Barca, el cor de Francesc Macià, els ossos de sant Raimon de Penyafort, les restes de santa Eulàlia, els ossos de santa Llúcia i un tros d'os de sant Francesc de Sales
31. Vilafranca del Penedès: els ossos de sant Fèlix
32. La Guàrdia dels Prats: els ossos de sant Pere Ermengol
33. Valls: una mandíbula de santa Úrsula
34. L'Aleixar: fibres de la túnica de Jesús
35. Reus: un os de sant Pere
36. Tarragona: els ossos de santa Tecla
37. Falset: l'esquelet de santa Càndia
38. Tortosa: un tros de la Cinta (cinturó o un cenyidor de dona embarassada), de la Verge de la Cinta