LITERATURA

“Si no coneixes la teva llengua vius esclavitzat”

Ngugi wa Thiong’o presenta ‘La revolució vertical’

Ngugi wa Thiong’o camina una mica més a poc a poc que fa dos anys, quan va venir a Barcelona per parlar de les traduccions catalanes, totes elles disponibles a Raig Verd, de Descolonitzar la ment (1986) i Desplaçar el centre (1993) -dos dels seus assajos més importants-, parts de la trilogia memorialística que arrenca amb Somnis en temps de guerra (2010), en què l’autor reconstrueix la Kènia rural de la dècada dels 40 on va créixer. L’escriptor, present a les travesses del premi Nobel de literatura des de fa uns anys, ha visitat el CCCB per presentar-hi el seu últim llibre, La revolució vertical, publicat fa tres anys en kikuiu, la llengua en què l’autor escriu des que va estrenar l’obra de teatre Ngaahika ndeenda [Em casaré quan vulgui] el 1977, i que malauradament el va acabar portant a la presó.

“Vaig escriure La revolució vertical per a una de les meves filles com a regal de Nadal -explica-. Des que va aparèixer, s’ha traduït a 83 llengües. És un bon exemple de treball en xarxa”. Wa Thiong’o fa referència a l’interès per la seva obra a Catalunya i Espanya: el conte ha estat publicat en català, castellà, asturià, basc, gallec i aranès. De les tres primeres versions se n’ha encarregat Raig Verd. De la basca i la gallega, Txalaparta i Galaxia, respectivament. La lleidatana Pagès l’ha traduït a l’aranès, “una llengua doblement minoritzada”, recorda l’editora Joana Soto. El volum en edició bilingüe kikuiu-català ha estat il·lustrat per Agustín Comotto. “És un honor haver pogut ocupar-me de posar imatges a un autor que porta molts anys combatent el centre d’aquest món”.

Acabat d’arribar de Califòrnia, on viu des de fa anys -és professor emèrit de la Universitat d’Irvine-, Ngugi wa Thiong’o ha defensat una vegada més el valor de qualsevol llengua, per petita que sigui. “El 1996 vaig ser a Barcelona per signar la Declaració de Drets Lingüístics -diu l’autor-. Tothom té dret a parlar la seva llengua. Fins i tot si només en queden cinc parlants. Qualsevol llengua és un tresor per la seva bellesa, musicalitat i font de coneixement”. Durant dècades, l’escriptor kenià, un dels grans exponents de la literatura africana contemporània, no s’ha cansat de repetir que “totes les llengües formen part d’una gran orquestra, i que cap instrument és millor que els altres”. Per a Wa Thiong’o, el “monolingüisme” és “el monòxid de carboni de les cultures”. “Si no coneixes la teva llengua vius esclavitzat”, assegura.

El conte La revolució vertical narra la formació del cos humà com una discussió entre les diferents parts que l’integren. És un homenatge a la tradició de la literatura oral, una de les fonts en què a l’autor li van transmetre de petit les històries del seu país, en aquells moments colonitzat per l’Imperi Britànic. Encara que acaba de celebrar el seu 81è aniversari, Wa Thiong’o ja ha enllestit una nova novel·la, Kenda muiyuru: Rugano rwa Gikuyu na Mumbi, que ell mateix està traduint a l’anglès amb el títol de The perfect nine: The story of Gikuyu and Mumbi. “Espero que aviat la pugueu llegir en català”, desitja Ngugi, amb la seva veu entremaliada i la mirada tranquil·la.

Més continguts de