Arquitectura
Cultura 26/04/2022

La cooperativa Lacol guanya el premi Mies dels arquitectes emergents

L'estudi barceloní Lacol es consagra internacionalment amb la primera obra important

4 min
Edifici La Borda, de l'estudi Lacol

BarcelonaAl bloc d'habitatges cooperatius La Borda, de l'estudi Lacol, un se sent en una llar tot just entrar al pati cobert, on va creixent la vegetació, i la casa comença al replà, on els veïns tenen plantes i prestatgeries amb llibres. Aquestes galeries al barri de la Bordeta de Barcelona també són un lloc de trobada per als veïns. Els nens hi tenen un espai de joc, hi ha una bugaderia, una terrassa comunitària per estendre la roba i prendre el sol i habitacions de convidats. "Confort" és una de les paraules que més cops repeteix durant la visita un dels membres de Lacol, Pol Massoni. Precisament pels valors socials dels habitatges cooperatius i els arquitectònics La Borda acaba de guanyar el premi Mies van der Rohe d'arquitectura europea en la categoria d'arquitecte emergent. El guardó és el reconeixement internacional a la feina de Lacol. “Des que ens van nominar vam tenir més reconeixement per part del sector internacional, hi ha hagut un canvi d’escala en el reconeixement, del local i el social a l’internacional i l’arquitectònic”, afirma un altre membre de l’estudi, Carles Baiges.

"Aquest projecte cooperatiu és transgressor en el seu context perquè, si bé la producció d'habitatge està dominada principalment per interessos macroeconòmics, en aquest cas el model es basa en la copropietat i la cogestió de recursos i capacitats compartides", diu l'acta del jurat, que també lloa la vocació de servei i l'estructura de l'estudi: "El model va més enllà del projecte específic d'habitatge cooperatiu: l'estudi també funciona com una cooperativa on catorze professionals amb diferents coneixements ofereixen un model a seguir i una eina activa per promoure el canvi polític i urbà des de dins del sistema, basat en la sostenibilitat social, ecològica i econòmica". I juntament amb el Premi Mies van der Rohe concedit a les Grafton, el guardó reconeix “l’ arquitectura que aprofundeix en la possibilitat de canviar mentalitats i polítiques i la rellevància de la inclusió”. El premi està dotat amb 20.000 euros i el lliurament se celebrarà el dia 12 de maig al Pavelló Mies van der Rohe coincidint amb el Festival d’Arquitectures de Barcelona.

Els arquitectes de Lacol.
El pati dels habitatges cooperatius La Borda, obra de Lacol

Les obres de La Borda van començar el 2015 i és el primer treball important de l’estudi. La superfície construïda és de 3.000 metres quadrats i el cost total ha sigut 3,2 milions d’euros. "Les obres van començar fa set anys, però el projecte cooperatiu i de la promoció es va engegar el 2012 dins l'entorn de Can Batlló i en el context de la recuperació veïnal i de com plantejar una alternativa habitacional", explica Massoni. "L'encàrrec es defineix amb els habitants que hi aniran a viure; són els primers que estan fent el projecte i fan l'encàrrec a Lacol. La cooperativa és qui obre el camp de mires i permet trencar molts motlles", subratlla, mentre ensenya una nova cuina comunitària a la planta baixa, pensada per no haver de tenir un gran menjador a casa pels pocs dies a l'any que venen molts convidats. La cuina la van acabar de construir fa unes setmanes en una jornada comunitària. La idea també és important perquè permet reduir la demanda energètica de cada pis en un espai que consumeix molta energia.

"La cuina comunitària és el principal espai de la cooperativa. L'edifici intenta ser porós i donar un altre tipus d'activitat que no es dona en els habitatges convencionals", diu Massoni. Per exemple, un cop al mes ell i tres persones més fan un sopar per a tota la comunitat de veïns, que també gestionen que l'interès mediàtic que genera l'edifici des de fa anys no interfereixi gaire en la seva intimitat. "Els arquitectes han pensat que per fer segons quin disseny això passaria, i nosaltres no som els catalitzadors sinó que pensem que podem acompanyar i ajudar que això passi. Hi ha factors socials antropològics i d'organització molt més importants", recorda.

El pati cobert de La Borda, de l'estudi Lacol.
Un detall de la façana de La Borda, de Lacol

La Borda és una iniciativa pionera a Barcelona. L'Ajuntament de Barcelona va aportar el terreny en règim de cessió d’ús per 75 anys a canvi d’un cànon anual, i els veïns van aconseguir el finançament per construir-lo. Hi ha 28 habitatges en els quals viuen prop de seixanta persones, una dotzena de les quals són nens. Els veïns no són propietaris dels pisos, sinó que els gestiona la cooperativa. Sí que van pagar una entrada de 18.500 euros i cada mes paguen entre 400 i 600 euros depenent de les mides del pis: n'hi ha de 40, 50 i 76 metres quadrats. L'estructura de la planta baixa és de formigó i la resta de plantes són de fusta. "Un dels reptes pel que fa a la sostenibilitat va ser aconseguir el mínim impacte ambiental de l'edifici amb la idea clara que sigui un edifici que funcioni amb els seus habitants i que els usuaris no siguin un element passiu, sinó clau".

En els últims anys la construcció d'habitatges cooperatius ha anat en augment perquè els primers casos han sigut d'èxit. Per a Massoni, els models són països com França, Alemanya, Suècia i Dinamarca. I a nivell mundial és l'Uruguai. "És curiós perquè és un país que té la mateixa població que Catalunya, i el seu model cooperatiu té més de cinquanta anys. Trobar l'Uruguai, que és un país pròxim a nivell cultural als centreeuropeus, va ajudar a treure pors", conclou Massoni.

L'afany per crear "infraestructures comunitàries que sostinguin la vida"

Els membres de Lacol es van conèixer a la universitat i van llogar un local per compartir-lo durant els últims anys de la carrera. “Quan vam acabar la carrera, en lloc d’anar a treballar en diferents despatxos vam intentar crear el nostre propi despatx a partir de la feina que havíem fet a Can Batlló”, explica una dels socis de Lacol, Ariadna Artigas. La manera que tenen d’organitzar-se no és l’habitual per l’horitzontalitat. Creen grups per fer-se càrrec dels projectes i durant el procés fan tallers per compartir-los i que tots els membres puguin fer-hi aportacions. “Potser el premi també ens reconeix l’aposta de triar un camí una mica diferent, el risc”, explica Artigas. “En lloc d’uns arquitectes que dissenyen la ciutat des del seu despatx, volem ser una peça més de l’engranatge de gestió urbana popular”, diu Jordi Miró.

Lacol tenen en curs sis projectes d’habitatge cooperatiu, fruit del camí que ha obert La Borda, entres d'altres. Jordi Miró assegura que l’habitatge cooperatiu és un “eix principal” de l’estudi. També estan interessats en fer equipaments col·lectius comunitaris, com el lloc on tenen la seu, l’espai cooperatiu La Comunal, impulsat per vuit cooperatives. Això els permet compartir espais i recursos. “Intentem donar una visió comunitària a tots els projectes”, diu Miró. “Volem treballar en infraestructures comunitàries que sostinguin la vida –conclou Carles Baiges–. Ens agraden els espais en els quals l’aproximació no sigui individual sinó de la comunitat, i amb un fort component de sostenibilitat i de posar la vida al centre”.

stats