La ‘Coppélia’ “alegre i àgil” de Julio Bocca aterra al Liceu

BarcelonaUn Dr. Coppélius somiador que anhela afecte i companyia, i no un boig malvat com el presenten moltes adaptacions, i uns ballarins que no deixen de ballar a un ritme trepidant. La versió de Coppélia, tot un clàssic del ballet basat en els contes fantàstics d’E.T.A. Hoffmann, del Ballet Nacional Sodre Uruguai, és sobretot àgil. “És una versió molt colorista i juvenil -diu el ballarí Julio Bocca, que dirigeix la companyia des de fa sis anys-. És un ballet molt alegre malgrat que la història és una mica fosca”.

La companyia s’ha desplaçat sencera fins a Barcelona per actuar al Liceu en cinc úniques funcions del 16 al 20 de desembre. Són un total de setanta ballarins que interpretaran la versió que va fer el 1968 el coreògraf Enrique Martínez. “És la primera vegada que es fa aquesta versió a Barcelona. És una coreografia que es va crear als anys 70 per a l’American Ballet, però continua sent una proposta tècnicament innovadora”, explica Bocca.

L’uruguaià Martín García dirigirà l’orquestra del Liceu, que interpretarà la música de Léo Delibes. García diu que s’ha hagut d’adaptar a l’agilitat de Bocca. “El ritme és més vertiginós”, diu. “Sempre he sigut un ballarí molt ràpid”, admet el ballarí. “El públic en general tampoc té tanta paciència com fa un temps. Després de quatre hores ja saps que et començaran a treure el mòbil. Intentem adaptar-nos al món en què vivim i ens interessa atreure nous públics. A l’Uruguai convidem moltes escoles, fins i tot escoles bressol i escoles rurals. És increïble quan veus que surten amb un somriure”, detalla el ballarí, que assegura que Coppélia és apta per a tots els públics: “És un ballet que poden veure nens de 4 anys i adults de 80”.

Bocca va interpretar aquesta obra per primera vegada quan tenia 14 anys. Assegura que té una gran exigència tècnica. Ho subscriu María Riccetto, que es posa en la pell de Swanilda i, amb 36 anys, és una de les més veteranes de la companyia. “Swanilda balla constantment als tres actes, i sempre somriu, és hiperactiva, acabo exhausta. Però ens divertim molt”, admet Riccetto, que havia sigut solista de l’American Ballet i va doblar Natalie Portman al film Cigne negre. La gran majoria de ballarins són molt joves. Bocca va descobrir l’espanyol Ciro Tamayo, que interpreta Franz, l’enamorat de Swanilda, al Certamen Internacional de Ciutat de Barcelona. Paula Penachio i Ariele Gomes s’alternen amb Riccetto en el rol de Swanilda. Gustavo Carvalho i Lucas Erni comparteixen amb Tamayo el rol de Franz. I Daniel Galarraga i Alejandro González interpreten el Dr. Coppélius.

Bocca defensa el classicisme d’un dels ballets més importants de Sud-amèrica. El reconegut ballarí va deixar de ballar per al públic el 2007. Es va acomiadar a Buenos Aires en un espectacle gratuït, a l’aire lliure, i davant de 200.000 persones. Tenia 40 anys i diu que, de moment, no pensa tornar a ballar. “He estat temptat de fer de Dr. Coppélius -diu amb un somriure-. Però dirigir exigeix molt de temps, sobretot si vols assolir un nivell alt i es fa en una institució en procés de canvis. A més, no m’agrada fer les coses a mitges”.