Patrimoni
Cultura 20/12/2021

Objectiu: mantenir un dels símbols més poderosos de la Guerra Civil

La Generalitat per fi fa una inversió important, de tres milions d’euros, per preservar el Poble Vell de Corbera d’Ebre

3 min
Vista del poble Vell de Corbera d'Ebre

Un dels símbols més poderosos de l’enfrontament de la Batalla de l’Ebre és el Poble Vell i els seus desoladors esquelets inhabitables, a Corbera d’Ebre. Tot es conserva tal com va quedar la tardor del 1938 quan l’aviació alemanya i l’artilleria franquista van destruir el 90% del poble. Al juliol la Legió Còndor va tirar les bombes i al setembre els artillers de l'exèrcit franquista ho van rematar deixant les parets plenes de forats de bala i clivellades per la metralla. Al llarg de les últimes dècades s’hi ha invertit molt poc, en aquest lloc de memòria. Fins ara.

Aquest dilluns la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat que la Generalitat farà una inversió de tres milions d’euros per rehabilitar els 44.500 metres quadrats de superfície del Poble Vell. El juliol passat el Govern va aprovar una inversió inicial de 253.598,88 euros per executar la primera fase de les obres de consolidació, que s’iniciaran, previsiblement, durant el tercer trimestre del 2022.

Des dels bombardejos de la Guerra Civil, hi ha dues Corberes d’Ebre. La destrossa provocada per l'exèrcit franquista va ser tan brutal que moltes famílies no es van veure amb cor de rehabilitar casa seva i van construir un nou habitatge sota el turó, al voltant de la carretera N-420.

El Poble Vell va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1992, però a banda de donar-li un títol poca cosa més s’hi ha fet. La part que no es va ensorrar amb la munició feixista s’ha anat deteriorant amb el pas del temps. És el cas de Ca la Peluda, una de les últimes cases properes al campanar que seguia dreta: no va aconseguir aguantar l'embat del temporal Gloria.

Es restaurarà i es dissenyarà un recorregut intern

El projecte de rehabilitació preveu consolidar les estructures, restaurar paviments i elements singulars, com els trulls i les sitges; i traslladar a la zona de la pineda L’abecedari de la llibertat i altres elements escultòrics presents a tot el conjunt. L’objectiu és que la zona boscosa es converteixi en un espai d’art i de memòria. D’altra banda, s’identificaran els portals dels antics habitatges amb marxapeus i portes. Es recuperaran les traces dels carrers i així, segons la consellera de Justícia, es podrà percebre la dimensió real del Poble Vell. Es consolidaran les portes que hi ha (amb marxapeus, brancals, llindes i portes) i es col·locaran nous marxapeus de pedra allà on els habitatges o les portes han desaparegut.

Per contextualitzar el que va succeir i que el visitant ho pugui entendre es dissenyarà un recorregut intern pel memorial del Poble Vell i se senyalitzarà el conjunt mitjançant panells informatius. "Paisatges com el de Corbera són una oportunitat per sacsejar consciències, fomentar la cultura de la pau i preservar la memòria, i no hi volem renunciar”, ha dit la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. La consellera ha recordat que en els pressupostos de la Generalitat per a l’any que ve la partida destinada a polítiques de memòria s'ha augmentat un 21%.

Cada any passen unes 20.000 persones pel Poble Vell de Corbera d’Ebre. Actualment es pot resseguir, en part, el rastre de la Batalla de l’Ebre en diferents espais i pobles de la Terra Alta. Hi ha cinc centres d’interpretació i 20 espais visitables. S’han recuperat trinxeres, espais fortificats, fortins, llocs de comandament i de memòria que permeten entendre un dels combats més sagnants de la Guerra Civil. 

stats