El costat fosc del Vaticà

Barcelona."-Ave Maria puríssima. -Sens pecat fou concebuda." La confessió d'un home misteriós a un pobre capellà de la catedral de Barcelona encén la metxa imparable de Fills de mala mare (Editorial Base). Li entrega un sobre i un avís: "Digui al Papa que té vint-i-un dies per rectificar i acceptar l'eutanàsia o tothom sabrà el seu secret". La maquinària de les clavegueres del Vaticà no triga ni 24 hores a començar a funcionar per saber qui és aquest home i anul·lar l'amenaça. Com sigui. Mentre els sicaris actuen, els capellans miren cap a una altra banda; i mentre la policia no n'encerta ni una, un periodista barceloní tan brut com llest es deixa guiar pel seu instint cap a la gola del llop. O del Lupo, el perillós cap de la seguretat vaticana, el gran fill de mala mare.

Oriol Canals situa el seu debut literari entre Barcelona i el poderós estat catòlic, fascinat per la "parafernàlia vaticana". "És com una pel·lícula, com La guerra de les galàxies : hi ha un emperador vell amb un exèrcit i l'Estrella de la Mort. És preciós però maligne", diu. La idea se li va acudir en un somni. Es va llevar i va començar a prendre notes d'un guió que ha trigat dos anys a desplegar. Viure de prop dues malalties que van fer patir familiars i mesos vivint a l'hospital van fer que situés l'acceptació de l'eutanàsia com una raó per la qual morir o matar. "M'agradaria que el lector pensés què faria en el lloc del personatge", planteja.

La mala imatge de la jerarquia eclesiàstica, "que s'han buscat", és en el rerefons del llibre. "No qüestiono la fe, sinó la gestió que se'n fa. No crec en la gestió única i que el que es digui des de la plaça de Sant Pere vagi a missa", diu. No combrega amb el que l'Església ven sobre l'homosexualitat, l'eutanàsia o l'avortament, per exemple. Bona part dels escàndols concrets que deixa entreveure la novel·la estan documentats: "Eluana Englaro, 17 anys en coma i no la deixen morir en pau; Emanuela Orlandi, esclava sexual raptada i assassinada, cas tapat; Marcial Maciel, fundador de Los Legionarios de Cristo, que tenia escampats dones i fills; per no parlar dels casos de pederàstia", enumera Canals, que ha gratat entre documentació publicada.

Màrqueting entre línies

"M'agrada que passin coses i m'agrada que passin ràpid", diu l'autor, que ha estructurat el llibre en capítols curts i trames que es desenvolupen i descobreixen en paral·lel. Més que Dan Brown -confessa que no l'ha llegit-, el que ha contagiat la novel·la és la professió d'Oriol Canals. Llicenciat en publicitat i relacions públiques, ha treballat a Nike, l'Sport i actualment ho fa a l'ARA. El seu coneixement dels mitjans de comunicació i, sobretot, la seva mirada de director de màrqueting treuen el cap a la novel·la.

"L'Església és una empresa amb molt potencial comercial", afirma. De fet, a la novel·la xifra fins i tot els guanys que deu obtenir. Si el futbol és l'esport més popular del món i el Barça l'equip amb més seguidors (50 milions, el 0,74% de la població mundial), i el Barça declara uns ingressos de 100 milions d'euros en marxandatge, ¿quants en deu fer una organització amb 1.200 milions de fidels potencials consumidors? És "una màquina de fabricar diners que superaria monstres com Ferrari, Disney i la NBA junts", escriu a la novel·la. "Pius XIV era com Mickey Mouse, Elvis Presley o Madonna. Qualsevol estampa, medalla, tassa de cafè, samarreta o bandera amb la imatge del Sant Pare havia de pagar els seus corresponents royalties . Cash a la caixa. Concretament, 2.332 milions d'euros". Per això, explica Canals, "els escàndols s'han de tapar tots, perquè si es perden fidels, es perden ingressos", resumeix.

La coincidència del relleu papal amb l'arribada de la novel·la a les llibreries és pur atzar. Fins i tot, per no induir a confusions, va canviar a última hora el nom del seu papa pel de Pius XIV, que era impossible que escollís Francesc I. "Del conclave podia sortir-ne un Pius XIII i no volia que es malinterpretés. Perquè, per ara, no tinc res en contra del nou papa -diu-. Està sent el millor cap de màrqueting que tenen des de fa molt temps". Els gestos de senzillesa poden fer més que molts sermons. "Aixecar l'Església, capgirar la seva mala imatge, seria un bon repte per a qualsevol publicista. És una institució en crisi", afirma.