'Ghostland': decebedora casa de nines del director de 'Martyrs'

Crítica de la pel·lícula de Pascal Laugier, referent del nou terror francès

Direcció: Pascal Laugier. Guió: Pascal Laugier. 91 min. França i el Canadà (2018). Amb Crystal Reed, Anastasia Philips i Mylène Farmer.

A 'Film bodies: gender, genre and excess', Linda Williams definia els "gèneres de l'excés" com aquells que feien del cos humà –i les seves convulsions, tremolors o espasmes– el seu epicentre. Williams equiparava el terror, el melodrama i la pornografia: gèneres "menys importants" en què cossos femenins sotmesos a intenses emocions físiques (por, dolor, plaer) eren el centre de l’espectacle. Aquesta definició s'adapta com un guant al cinema de Pascal Laugier, exponent de l'onada de terror francès extrem que fa una dècada va col·locar la desintegració física i el turment corporal al cor dels seus relats.

Com a la brutal 'Martyrs', Laugier torna a abordar a 'Ghostland' la pervivència del mal i l'empremta d'un passat traumàtic. Els temes persisteixen, però no la capacitat d'impacte: la història de dues germanes atrapades a casa seva amb dos psicòpates es perd en improbables girs de guió i en un pastitx de referències que van del subgènere de la 'home invasion' al 'grand guignol' i l’obra de Stephen King (l’escriptora atrapada entre la realitat i la fantasia). Si l'excés del qual parlava Williams tenia a veure amb un subversiu traspàs dels límits del que és representable –posar l'espectador davant d'unes imatges insuportables–, 'Ghostland' és massa mesurada: de l'autor de 'Martyrs' esperàvem alguna cosa més que nines a mida natural i ogres excitats per l'olor de l'orina.

Més continguts de