'Historias de miedo para contar en la oscuridad': intranscendent malson al casalot abandonat

BarcelonaDirecció: André Øvredal. Guió: Dan Hageman, Kevin Hageman i Guillermo del Toro, a partir de la novel·la d'Alvin Schwartz. 111 min. Estats Units i Canadà (2019). Amb Zoe Margaret Colletti, Michael Garza i Gabriel Rush.

“No et mereixes la llum”, li etziben a la Stella, una de les protagonistes d’aquest film, en un moment de certa tensió. 'Historias de miedo para contar en la oscuridad' tracta precisament sobre com els relats, segons qui els expliqui, poden condemnar a la penombra i l’exclusió els més febles, sobretot si es tergiversen els fets. Tres anys després de sorprendre amb 'La autopsia de Jane Doe', una macabra pel·lícula de cambra, el noruec André Øvredal s’ha posat sota la batuta de Guillermo del Toro per traslladar al cinema els contes de terror per a joves de l’escriptor Alvin Schwartz, molt populars als Estats Units des que van començar a publicar-se a la dècada dels 80. El resultat és una pel·lícula discreta, articulada al voltant d’un misteriós llibre i ambientada en la tardor del 1968, que arrenca oferint unes pinzellades de com podia ser créixer en un petit poble de Pennsilvània i adopta aviat una estructura força rutinària de novel·la juvenil de misteri. Un dels problemes del film d’Øvredal és que remet constantment a pel·lícules millors, com 'La nit dels morts vivents', a la qual es fa referència directa. Però mentre el film de Romero esdevenia una fita de la contracultura i canviava per sempre el cinema de terror, 'Historias de miedo para contar en la oscuridad' no passarà a la història. La setmana que ve, de la mà de Quentin Tarantino, tornarem al 1968.