“Un festival com Sitges és vital per al món”

Sitges“Mireu si és important per a mi Sitges que vinc amb 52 anys, malalt de grip... i sense haver sopat!”, bromejava ahir Guillermo del Toro. El mexicà va inaugurar la 50a edició del festival amb la magnífica La forma del agua,un conte fantàstic ambientat a la Guerra Freda que parla de la intolerància a través de la relació entre una dona muda que neteja unes instal·lacions secretes i una criatura marina presonera de l’exèrcit. “Fins ara, els meus films parlaven de la meva infància. Aquest és el primer que parla de mi com a adult, de l’amor i la sexualitat. Volia que fos una història de gent invisible i d’éssers menyspreats que són vistos pels seus antagonistes com a criatures fastigoses vingudes de Sud-amèrica. Subtil, oi?”, va dir.

La forma del agua no altera el discurs habitual del director sobre la bellesa dels monstres, però afegeix una dimensió política al mite de la bella i la bèstia no exempta de poesia. “M’agradaria que la pel·lícula fos un ungüent per a l’època actual, sobretot per a una Amèrica on hi ha una gran crispació cap a la figura de l’altre”, va dir el mexicà, que va invertir tot el sou i “un munt de diners” en la producció. Del Toro va escriure el paper principal per a l’actriu britànica Sally Hawkins, “una de les presències més lluminoses” del cinema actual. “Per a mi era important que la princesa del conte no fos una figura etèria i que el monstre no es transformés en príncep al final -apunta-. No volia que la bella fos una princesa Disney, sinó que cada matí bullís ous per esmorzar i es masturbés a la banyera. El que fa tothom, coi!”

Amor incondicional

A Sitges, els comentaris de Del Toro són rebuts amb grans dosis de rialles i aplaudiments. El festival se l’estima i el sentiment és mutu. “Abans de venir aquí, Sitges ja era un festival mític per a mi -explica-. Llegia sobre el festival a les revistes franceses de còmic i no em podia creure que hi hagués llocs així. A l’Amèrica Llatina el gènere és vist sempre amb desconfiança. Que existeixi un festival com Sitges és vital per al món”. L’única queixa que té el director mexicà és que al premi que va guanyar, la Maria Honorífica, “li cauen els anells” i sovint els ha de “portar a arreglar”. El director va viatjar a Sitges amb la seva opera prima, Cronos. “Jo m’havia fet la il·lusió equivocada que anava a un país on el fantàstic era reverenciat. Però de seguida em vaig adonar que Sitges era l’excepció, no la norma”. Del Toro va ressaltar el paper que el festival juga en la formació del nou talent català: “No seria possible sense Sitges. Aquí es van gestar directors, projectes i amistats”.

Una d’aquestes amistats forjades a Sitges va ser la de Del Toro i Santiago Segura, que acostuma a tenir un petit paper en les pel·lícules del mexicà. “Intento que aparegui en les americanes, però a Crimson Peak va ser impossible perquè no sabia com fer-lo encaixar en l’Anglaterra victoriana”, confessava ahir. A La forma del agua no té cap paper, però en compensació hi ha una picada d’ullet a Torrente : Del Toro pispa a Segura un dels acudits del primer film de la saga.