'One cut of the dead': una festa de la creació fílmica disfressada de comèdia zombi

Crítica de l'últim 'hit' de Sitges, carta d’amor al cinema com a tasca col·lectiva i esport de risc

Direcció: Shinichirô Ueda. Guió: Shinichirô Ueda. 95 min. Japó (2017). Amb Takayuki Hamatsu, Yuzuki Akiyama i Harumi Shuhama.

Res és del tot el que sembla en aquesta genial comèdia zombi estructurada com una matrioixca cinematogràfica, amb múltiples jocs de ficcions dins d'altres ficcions. 'One cut of the dead', un títol que remet directament a la saga dels morts vivents de George A. Romero, és un ocurrent exercici metanarratiu que porta a l’àmbit del terror de sèrie Z l’univers laberíntic i autoreflexiu de títols com 'Doble cos' de Brian De Palma o 'La cabana del bosc' de Drew Goddard. En el primer acte, el film es presenta com una versió 'trash' de l’horror hiperrealista de la saga '[REC]', amb els zombis fent una oportuna aparició en el rodatge d’una insulsa pel·lícula de terror. Tanmateix, el joc de miralls entre diferents ficcions que proposa el japonès Shinichirô Ueda té més girs dels que recomanaria qualsevol manual d’escriptura de guió.

Adoptant com a motor humorístic les ensenyances del dramaturg Michael Frayn, autor de la popular obra teatral 'Pel davant i pel darrera', 'One cut of the dead' regala a l’espectador una hilarant i hemoglobínica carta d’amor al cinema com a tasca col·lectiva i com a esport de risc. Donem la benvinguda a una nova incorporació a la il·lustre nissaga de pel·lícules de culte que celebren la creació fílmica com una festa tronada i feliç, una germana 'low cost' per a títols com 'Ed Wood' de Tim Burton o 'Why don't you play in hell?' del japonès Sion Sono.

Més continguts de