'En buenas manos', elogi dels serveis socials francesos

Crítica de la pel·lícula de Jeanne Herry sobre els herois invisibles del sistema estatal d'adopció

Direcció: Jeanne Herry. Guió: Jeanne Herry. 110 min. França i Bèlgica (2018). Amb Sandrine Kiberlain, Gilles Lellouche i Élodie Bouchez. 

Habitualment, les pel·lícules que exposen el tema de l’adopció mostren una història més o menys melodramàtica de nois i noies a la recerca de la mare biològica i no detallen qui va estar al darrere del procés a través del qual aquestes persones, quan eren menors, van arribar als braços d’uns nous pares. Fins ara, perquè l’actriu i directora Jeanne Herry s’ha proposat amb 'En buenas manos' capgirar aquest relat hegemònic sobre l’adopció per parlar-nos del col·lectiu professional que procura que cada infant donat en adopció no pateixi un buit material i emocional.

'En buenas manos', doncs, posa en escena la trobada entre un petit nadó i una dona que no pot tenir fills. La pel·lícula pren la forma d’un dilatat 'flash-back' que es desplega per presentar-nos tots els personatges –des de la mare biològica fins al pare d’acollida i els professionals implicats: infermeres, pedagogs, treballadors socials, etc.– en la complexa missió de posar en contacte, i per a tota la vida, el bebè i la seva futura mare. Sens dubte, modular el film com si fos un relat d’aventures és una de les seves grans virtuts, tot i que Herry no pot esquivar l'aspecte propagandístic d’aquest superlatiu elogi del sistema social francès. Sigui com sigui, és emocionant veure l’estat com una xarxa de persones disposades a tot per tal de salvar vides.

Més continguts de