Crítica de cinema

'Un amigo extraordinario': Tom Hanks protagonitza una bona pel·lícula sobre una bona persona

Marielle Heller dirigeix un film sobre Fred Rogers, el presentador d'un programa per a infants

'Un amigo extraordinario'

3,5 estrelles

Direcció: Marielle Heller. Guió: Micah Fitzerman-Blue i Noah Harpster. 109 minuts. Estats Units i la Xina (2019). Amb Tom Hanks, Matthew Rhys i Susan Kelechi Watson. Estrena als cinemes el 21 d'agost

Res més complicat que fer una bona pel·lícula sobre una bona persona. Poc conegut a casa nostra, Fred Rogers es va convertir en un mite de la televisió nord-americana amb Mister Rogers' neighborhood, un programa de la televisió pública dirigit als infants que els apel·lava sense paternalismes ni tenia por de confrontar temes tabús. El tercer llargmetratge de Marielle Heller s'aproxima a Rogers des d'una perspectiva tangencial. En lloc d'abordar-lo de manera directa, ho fa a través de la mirada de Lloyd Vogel, el periodista encarregat d'escriure'n un perfil per a Esquire. Així, aquest possible heroi (d'això anava l'article en què s'ha inspirat el film) se'ns presenta a través dels ulls del típic escriptor de tarannà cínic que acabarà transformat pel seu tracte. El film adopta, doncs, l'estructura d'un relat de conversió religiosa: Rogers salva el periodista de la seva pròpia amargor perquè sap adreçar-se al nen traumatitzat que encara habita dins Vogel.

Heller compensa que la història capellanegi un xic atorgant-li un to difícil d'aconseguir en aquests casos, lliure tant de cinisme com de superioritat moral. La directora excel·leix sobretot en captar com un programa de televisió aconseguia sintonitzar alhora amb la innocència i la complexitat de la canalla perquè Rogers hi creia de debò, com demostra l'esplèndida escena en què el veiem estrafent la veu quan parla a través del titella Fred. Un amigo extraordinario es beneficia del treball d'un Tom Hanks com a Rogers fent diferent el paper de sempre i de l'extraordinari Matthew Rhys, conegut sobretot com a protagonista de sèries com The Americans i Perry Mason. Amb la complicitat dels dos, Heller aconsegueix enmig del metratge un d'aquells moments rars al cinema, una seqüència de pura espiritualitat compartida durant un minut de silenci en un restaurant.