Crítica de cinema

'El glorioso caos de la vida': el primer batec del desig a les portes de la mort

Shannon Murphy debuta amb una història d’'amour fou' entre una noia malalta de càncer i un jove ionqui

'El glorioso caos de la vida'

3,5 estrelles

Direcció: Shannon Murphy. Guió: Rita Kalnejais. 118 minuts. Austràlia (2019). Amb Eliza Scanlen, Toby Wallace i Michelle Lotters. Estrena als cinemes el 21 d'agost

El glorioso caos de la vida, com li passa a la seva protagonista, una adolescent malalta terminal anomenada Milla, es resisteix al melodrama. Els films que ens parlen de romanços en què un dels amants té els dies comptats abunden en imatges crepusculars, però el debut de Shannon Murphy fuig d’aquests clixés i la història que segueix el primer amor de la Milla està plantejada com una successió de descàrregues químiques. La primera no triga gaire a arribar: la seqüència que ens presenta la protagonista, angoixada a l’andana del tren, és també el moment en què la noia descobreix el desig per primer cop quan de sobte el Moses, un jove ionqui, topa amb ella. Hi ha trens que només passen un cop a la vida, ens diu Murphy, i la pel·lícula esprem aquesta urgència de manera colpidora en el seu primer tram, gràcies, especialment, a la boníssima connexió entre els protagonistes, Eliza Scanlen i el carismàtic Toby Wallace.

Com tots els primers amors, el de Milla i Moses està ple d'alts i baixos, el rebuig dels pares i les segones oportunitats, malgrat que aquí, amb el temps en contra, la intensitat es multiplica exponencialment. El glorioso caos de la vida, en última instància, també circula per alguns tòpics, però, tot i això, conté moments molt vibrants, com l’escena que vehicula la cançó Diamond day, de Vashti Bunyan, i que ens recorda la fràgil condició de la felicitat.