'Un plan irresistible', una sàtira política descafeïnada

'Un plan irresistible'

2,5 estrelles

Direcció i guió: Jon Stewart. 101 minuts. Estats Units (2020). Amb Steve Carell, Rose Byrne i Chris Cooper. Estrena als cinemes el 21 d'agost

Alicia, un dels episodis de la salvatge comèdia política Veep, explicava a la perfecció la manera com la classe dirigent –personificada en una egòlatra vicepresidenta dels Estats Units interpretada per una Julia Louis-Dreyfus superlativa– podia seduir, explotar per als seus fins i després rebutjar una persona “normal” en qüestió d’hores. Un plan irresistible parteix d’una idea semblant: després del traumàtic triomf de Trump, un estrateg demòcrata (Steve Carell en una previsible interpretació carelliana) veu en un militar retirat d’un poblet de la Nord-amèrica rural l’oportunitat de guanyar vots. En el seu segon film com a director, Jon Stewart intenta replicar el discurs reflexiu i mordaç que va fer del seu programa, The daily show, un referent per al progressisme nord-americà, sense adonar-se que, amb Trump, les regles del joc s’han desintegrat. El pitjor d’Un plan irresistible no és el to de superioritat moral ni la ingenuïtat –un desenllaç que sembla una imitació d’una pel·lícula de Capra–, sinó la intuïció de trobar-se davant una pel·lícula ja obsoleta, a la qual qualsevol episodi de The good fight podria superar en connexió amb l’actualitat. Assenyalant amb el dit els mals d’un sistema absort en si mateix, que dona l’esquena a la realitat, Stewart no sembla adonar-se que el seu propi film és una obra abstreta: un discurs irat davant d’un auditori buit. Rose Byrne enlluerna, això sí, com a diabòlica estratega republicana; només quan ella apareix, Un plan irresistible ensenya les dents.