¿Ha sigut el nostre país el bressol del supremacisme blanc?

'Exterminate all the brutes' ('Exterminad a todos los salvajes')

Raoul Peck per a la HBO. En emissió a HBO España

“Extermineu tots aquests bàrbars” és la invectiva explícita que, a la novel·la 'El cor de les tenebres' de Joseph Conrad, el Coronel Kurtz afegeix a l'antic informe escrit per ell mateix en termes més eufemístics a instàncies de la Societat Internacional per a la Supressió de Costums Salvatges. També és el títol d'un assaig en forma de diari en què el suec Sven Lindqvist analitza les massacres perpetrades pels europeus a l'Àfrica, un estudi que serveix de base d'aquesta sèrie de Raoul Peck que ara ens ocupa i que es pot veure a la HBO.

Cineasta haitià crescut al Congo i educat a Europa i als Estats Units, Peck no pretén dur a terme una docusèrie històrica clàssica sobre el colonialisme europeu. Exterminate all the brutes adopta un format, el del documental assagístic, poc habitual a la televisió, per dur a terme una aproximació més lliure a la idea clau que l'extermini sistemàtic d'altres pobles ha sigut una dinàmica constant i definitòria de la nostra civilització occidental, alimentada per un sistema de valors supremacista que trobaria els seus fonaments en el cristianisme i en la Il·lustració. I, per tant, la pràctica del genocidi no començaria i acabaria amb el nazisme, sinó que formaria part intrínseca dels fonaments tant de la societat europea com de la nord-americana blanca.

Al llarg dels quatre episodis que configuren Exterminate all the brutes, Peck, director del documental 'I am not your negro' (2016), es mou amb total fluïdesa entre l'esfera personal i la política, entre els films familiars i els documents històrics, entre les dramatitzacions alternatives de certs episodis de la història, com el descobriment d'Amèrica, i les cites a tot tipus de films. A través d'aquesta combinatòria de referències múltiples posa en crisi els relats hegemònics, fossin històrics o de ficció, al voltant dels vincles entre els països occidentals i els territoris colonitzats, alhora que visibilitza la realitat històrica des d'un punt de vista no eurocèntric. Peck exerceix també d'anunciador del discurs des de la veu en off. Però deixa que la funció dialèctica del muntatge faci molta feina, com quan mostra un recull de fotografies d'homes blancs abraçant i grapejant noies joves de les colònies com si fossin les seves preses per seguidament encadenar ja en els crèdits finals tota una sèrie d'il·lustracions molt pulp amb nombrosos exemples de com la cultura popular occidental no només va amagar tal realitat, sinó que la va substituir per la imatge inversa, conreant el mite de la dona blanca segrestada i violada per salvatges de tot tipus i colors.

En tots els episodis, les moltes i estimulants reflexions no segueixen una continuïtat temporal o geogràfica lineal, sinó que ofereixen contínues connexions entre períodes i territoris diferents. Peck té clar, per exemple, que no va ser cap casualitat que el govern dels Estats Units decidís que el nom clau d'Ossama bin Laden en l'operació secreta per assassinar-lo fos Geronimo o que la Constitució d'aquest país garanteixi la perpetuació del dret a disposar d'armes. La sèrie fins i tot té temps per aturar-se puntualment a les contribucions catalana i espanyola a la pràctica de l'extermini. A més de recordar que els camps de concentració tal com s'entenen en la història contemporània van ser inaugurats pels espanyols en la Guerra d'Independència Cubana, a Exterminate all the brutes es considera que el supremacisme blanc s'institucionalitza per primer cop quan, impulsats per l'Església, els “regnes cristians d'Espanya” [sic], juntament amb altres monarquies europees engeguen les Croades per controlar les rutes musulmanes a Occident.