D'on ve la por de les dones a ser agredides sexualment?
La professora Maria Dolors Molas ressegueix les arrels de la violència històrica contra el sexe femení en un diàleg al Monestir de Pedralbes
BarcelonaLa historiadora Maria Dolors Molas Font diu que no va començar a estudiar la violència contra les dones als textos antics: directament se la va trobar. Llegint la literatura grega i romana va veure com les violències contra les dones eren l’eina de dominació sobre el sexe femení i com aquesta s'exercia en l'àmbit físic, però també el simbòlic, el psicològic i l'econòmic. "Aquestes societats són a les arrels de la nostra civilització, ho hem heretat. Com és possible que les societats patriarcals prevalguin fins ara? Per què encara els homes exerceixen violència sobre les dones?", es demanava Molas dimarts al diàleg Violències, por i desigualtat social i de gènere, que ha tingut lloc al Monestir de Pedralbes amb l'historiador Pol Serrahima i el periodista de l'ARA Antoni Bassas com a moderador.
A l'hora d'estudiar aquestes violències històriques hi ha un obstacle insalvable: l'absència de testimonis antics que siguin veus femenines. "La història s'ha fet amb un ull tancat, sota la mirada androcèntrica de societats de clara dominació masculina. No sabem què pensaven directament les dones, només les veiem a través del que van deixar escrit o representat els homes", ha assenyalat la historiadora, que és professora honorífica de la Universitat de Barcelona (UB) i investigadora d'ADHUC-Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat. Aquesta mancança deriva en un altre silenci: el de totes les pors que han patit les dones al llarg de la història de la humanitat. "Aquestes pors han estat menystingudes i invisibilitzades. No apareixen a les fonts històriques fins al segle XX", ha destacat Serrahima.
A l'altre plat de la balança hi ha les pors masculines vers les dones, que sí que han quedat plasmades en un bon grapat de textos històrics. Molas en distingeix dues: "D'una banda, hi ha la por a les dones que tenen el coneixement de les propietats curatives de les herbes i les plantes. Els homes les converteixen en perilloses. D'altra banda, hi ha la por a les dones riques i cultes que participen en política. Els homes diuen que usen la seva sexualitat, que són promíscues, incestuoses i així els treuen valor".
La professora ha citat textos antics connectant-los constantment amb el que passa avui, perquè tot està lligat. "La por a ser agredides hi ha estat sempre, perquè els homes agredeixen. És una por real", ha subratllat Molas. Quina és la solució a tanta por i a tanta violència, des del punt de vista de la historiadora? "Han de canviar els homes i ha de canviar la masculinitat. Sinó, malament rai".