Dos gegants de la improvisació per tancar el Flaix de Tardor

BarcelonaLa primera edició del Flaix de Tardor, el festival impulsat per Temporada Alta que porta peces d'arts escèniques internacionals a Barcelona, posarà punt final aquesta setmana amb un doble programa de dansa de primera línia. El coreògraf nord-americà William Forsythe i el suís Thomas Hauert presenten al Mercat de les Flors Double Bill, de la mà de la Dresden Frankfurt Dance Company, una de les formacions més prestigioses de dansa de l'escena actual. Forsythe ha coreografiat Undertainment, una peça basada en la llibertat escènica, mentre que Hauert ha creat Playing with Sergei, Martha and the others a partir del Concert per a piano número 3 de Rakhmàninov. Totes dues obres, construïdes a partir de la improvisació i amb catorze ballarins a l'escenari, es representaran seguides aquest dijous, divendres i dissabte a Barcelona.

En el cas de Forsythe, que durant molts anys va dirigir la Dresden Frankfurt Dance Company, en aquesta ocasió ha treballat sobretot amb l'objectiu de reconnectar una nova generació de ballarins amb la seva manera de relacionar-se amb el cos i amb els coneixements que ha aportat a la dansa. "Molts estudiants de dansa no saben d’on venen alguns moviments, o una manera de ballar i ser a l’escenari. Hem treballat improvisant des d'unes bases molt senzilles que posava Forsythe, fins que s'han convertit en una composició", explica el director artístic de la Dresden Frankfurt Dance Company, Ioannis Mandafounis. La creació es mou a partir de la recerca del plaer estètic i connecta el ballet clàssic amb les noves formes de dansa contemporànies. "El coneixement base és l'origen i l'espurna de tot, però una vegada assolit intentem que els ballarins se n'oblidin i tinguin sensacions diferents cada vegada. Això es reflecteix a l'escenari", destaca Mandafounis.

Per la seva banda, Thomas Hauert ha basat la seva composició en la música de Rakhmàninov. "És una obra molt complexa, però alhora molt accessible. L'harmonia és intricada i, alhora, és fàcil d'escoltar", defineix el coreògraf. A partir d'aquí, ha buscat que els ballarins "es deixin anar" i "reaccionin" a la música per transmetre, a través del moviment, les emocions que els genera. "Hem agafat aquesta obra magistral i hi hem jugat fins al punt que els intèrprets coneixen a la perfecció cada nota de la peça. A l'escenari ja no només hi reaccionen, sinó que s'hi poden anticipar. Això era el més important", explica Hauert. Per a ell, improvisar és tornar a la infantesa, una etapa "d'absoluta llibertat en què gaudia plenament de la dansa". Treballar d'aquesta manera, afegeix, "dona peu a molta més complexitat, perquè permet allunyar-se de la ment més analítica i obrir-se a la creativitat".