El Liceu ovaciona una 'Giselle' esplèndida

Feia quinze anys que Giselle no trepitjava l’escenari del Liceu (en la seva versió clàssica original) i aquest dimarts, en un teatre ple de gom a gom, el Bayerisches Staatsballett va oferir una lectura elegant i austera del mític ballet romàntic amb un èxit indiscutible: deu minuts d’aplaudiments finals, amb tot el públic dempeus.

En el primer acte, sobri i extremadament elegant, els decorats i el vestuari de colors tardorals ens endinsen en un quadre al més pur estil romàntic alemany. El coreògraf Peter Wright aprofundeix en els aspectes narratius potenciant la mímica i l’expressivitat dels personatges alhora que segueix al peu de la lletra la coreografia original de Petitpa pel que fa als solos dels protagonistes. Ksenia Shevtsova, com a Giselle, va oferir una interpretació innocent i fràgil amb una tècnica perfecta i completament entregada en l’escena de la bogeria. Jakob Feyferlik, en el paper d’Albrecht, va demostrar elegància i solidesa. 

Quant a les escenes de conjunt, Wright substitueix les danses camperoles de parelles i trios per números corals més efectistes i d’altíssim nivell tècnic, amb una bateria impressionant dels nois, virtuosisme en puntes de les noies i una coordinació impecable que donen un profund aire de modernitat a l’obra sense trencar l’estil romàntic.

Al segon acte, nocturn i fantasmagòric, les escenes de conjunt van ser d’una precisió extrema, amb totes les Willis, com un sol organisme, movent-se alhora en el que semblava un joc de miralls. Shevtsova es va mostrar etèria, de presència hipnòtica, i va lluir una tècnica brillant mentre que els trenta entre-chat-sis de Feyferlik van fer saltar els aplaudiments del públic. Els solos de violí i viola de l’orquestra, sota la direcció plena de matisos de Robertas Servenikas, van subratllar la bellesa del drama. Potser els únics punts febles en tota l’actuació van ser la Myrtha d’Elvina Ibraimova, a qui li va faltar caràcter, i l’Hilarion de Robin Strona, que va flaquejar tècnicament malgrat la seva expressivitat. 

En definitiva, una nit memorable que va captivar els espectadors i que confirma que quan els grans ballets clàssics es presenten amb rigor, musicalitat i virtuosisme tècnics continuen emocionant el públic.