La nova directora del Mercat de les Flors demana auxili abans de tancar per obres

BarcelonaLa presentació de la nova directora del Mercat de les Flors, la historiadora xilena María José Cifuentes (Santiago, 1980), ha sigut una de les més estranyes de la història recent. En primer lloc, perquè no l'ha acompanyat cap representant de les dues institucions que formen part del consorci, ni l'Ajuntament de Barcelona, ni la Generalitat. I, en segon lloc, perquè Cifuentes ha anunciat les línies mestres d'un programa que no sap on es podrà desplegar. El centre pel qual va ser escollida directora tancarà finalment durant dos anys –no només un com estava previst inicialment–, el 2027 i el 2028, amb l'objectiu de reobrir de cara al 2029, quan se celebrarà el centenari de l'Expo de 1929 a Montjuïc (motiu pel qual es va construir aquest edifici com a Palau de l'Agricultura) i quan acaba el contracte de la directora. Tota la temporada actual, planificada per Àngels Margarit, i fins al desembre del 2026, el Mercat estarà en obres però obert al públic.

Cifuentes afirma que "no tenir la sala" és "una oportunitat" per pensar la dansa de manera diferent, no com un espectacle sinó com una manera "d'habitar el món" i "congregar les persones a fer comunitat a través del cos". Inevitablement, això voldrà dir portar la dansa del Mercat "a altres espais, en l'àmbit metropolità i de tot Catalunya". Ara mateix està oberta a programar en llocs insòlits, des de museus fins a espais públics, per "convocar la ciutadania a ballar i no només a mirar" la dansa. "El principal desafiament és no desaparèixer, que hi hagi programació contínua. Hem de fer soroll o desapareixem", afirmava la directora.

Demana "solidaritat"

Malgrat la situació, Cifuentes no vol renunciar a fer produccions pròpies –seguint el llegat del programa de creació Cèl·lula–, residències artístiques –aprofitant el Graner–, coproduccions internacionals que permetin sortir als artistes catalans i a mantenir el rol de lideratge de l'ecosistema de creació, distribució i exhibició de dansa. Per això la directora necessitarà i espera la "solidaritat dels equipaments nacionals", és a dir, del Teatre Lliure i del Teatre Nacional. "No tenim acords concrets. No podem dir que traslladarem la programació a aquests llocs", admetia aquest dimecres, perquè tot just ha iniciat les converses amb els respectius directors. On sí que ha trobat "un sí" són als equipaments escènics municipals de les grans ciutats. De fet, ha anunciat que de cara al 2027 la coordinació del festival Dansa Metropolitana dependrà del Mercat de les Flors. També ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona quins espais alternatius de la ciutat li poden oferir. "No és fàcil", admetia.

El Mercat de les Flors és un referent nacional i internacional de la dansa contemporània, amb un pressupost anual que supera els 7 milions d'euros (provinents de l'Ajuntament, la Generalitat i el suport del ministeri de Cultura) i una previsió de cost de les obres de rehabilitació de més de 15 milions d'euros, però a la casa són conscients que és una disciplina que cal seguir defensant. "És un desafiament de país. No es tracta que tanqui un teatre: tanca l'equipament més gran de dansa del país i important a l'estat. Ve un moment difícil perquè se sostingui el Mercat. Apel·lem a no estar sols, a fer-ho junts. Necessitem les institucions i la comunitat artística", demanava, amb serenitat, Cifuentes. El pressupost de la temporada que ve tampoc està tancat, però confia que, si el teatre ha de sortir fora de casa, amb els costos que implica, el pressupost "es mantingui o augmenti". "El que ve és complex, hem de treballar en l'àmbit català, estem lluitant perquè la dansa tingui un lloc més important. Espero que aquest sigui el compromís", afirma.

Tot i que va començar la carrera al món acadèmic, va passar de la investigació a la conservació de béns artístics i culturals i també a la gestió d'espais. Cifuentes assegura que està avesada a posar-se el casc d'obres. El 2013 va participar en el disseny de NAVE, l'espai de referència de la dansa a Llatinoamèrica que va dirigir fins al 2022. Després va passar pel Centre Cultural Gabriela Mistral, l'espai de teatre, música i arts visuals més gran de Santiago, amb cinc sales per a programar, una de les quals de 1.800 localitats i que està en obres des de fa prop d'una dècada. "El Mercat sempre ha estat un somni, per a mi", deia la directora, que ja havia treballat amb la sala i ha vist "créixer tres o quatre generacions d'artistes" catalans.

Les quatre línies de programació seran el suport a la creació –amb residències d'artistes, creadors associats, cicles de pensament, aposta per la multidisciplinarietat i la internacionalització–; l'enfortiment del programa educatiu i de mediació atenent les diversitats; l'aposta per posar el públic al centre "i que se sentin part del Mercat sense ser al Mercat", i la redefinició del projecte. Després que Peter Brook oficiés la transformació del Palau de l'Agricultura en un espai escènic, de la mà de Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall, el Mercat de les Flors està en plena crisi dels quaranta i necessita repensar-se. "Si fóssim una persona, com seríem? Quin caràcter ha de tenir el Mercat del Futur?", es planteja Cifuentes. Molts reptes per a un espai imprescindible de l'ecosistema cultural.