Prehistòria
Cultura 07/07/2021

Descobreixen una pintura rupestre que mostra com es recollia la mel fa 7.500 anys

És la pintura sobre aquesta activitat recol·lectora més elaborada i ben conservada que s’ha documentat fins ara en l’art llevantí

2 min
El trepador que es pot observar a la pintura rupestre descoberta a Terol

Una persona, amb els trets facials ben definits, que s’enfila per una escala de corda amb bucles, fixada a dalt i assegurada en una roca amb un pal, fins a un rusc. Així és l'escena que mostra una de les pintures rupestres descobertes al jaciment de Castellote (Terol), i que evidencia que fa 7.500 anys homes i dones neolítics tenien uns grans coneixements tècnics d'escalada. La pintura, segons la investigadora Icrea de la UB Inés Domingo, demostra que quan van començar a assentar-se les primeres comunitats pageses a l'arc mediterrani s'elaboraven escales complexes: "És una escala de grans dimensions, amb esglaons i costats irregulars que permet desplaçar-se lliurement, però per fer-la servir s'havien de tenir també coneixements de tècniques d'escalada", diu Domingo. A l'escena apareix també un grup de persones a baix, esperant, i cistells i altres eines per a la recol·lecció. No és la primera escena que es descobreix de recol·lecció de mel –n'hi ha una altra de força coneguda a les coves de l'Aranya, al País Valencià–, però sí que és la primera en què es pot observar una escala tan ben elaborada.

El conjunt pictòric també inclou escenes de cacera amb arquers i cèrvids. De fet, en el tercer panell destaca una esvelta figura d’una cérvola. Tant en el dibuix de la cérvola com en el de l’escena de recol·lecció de mel s’integren elements de la mateixa cova en la composició de la pintura: la recollida de mel està pintada a la paret i al sostre i fa servir els dos plans per representar millor l’escena, mentre que la boca de la cérvola s’insinua deixant expressament un tros de roca sense pintar.

L’estudi ha tingut lloc en el marc del projecte europeu «Breaking barriers between science and heritage approaches to Levantine rock art through archaeology, heritage science and IT» (LArcHer), liderat per Domingo, que té com a objectiu entendre l’art rupestre llevantí , inclòs a la llista del patrimoni mundial de la Unesco des del 1998. L'art llevantí tan sols es troba a Catalunya, València, l'Aragó i algunes parts d'Andalusia, i en espais com les coves i les balmes. Va ser una autèntica revolució artística perquè va introduir el moviment i l'art de narrar: hi ha escenes de cacera, batalles, ajusticiaments, marxes, maternitat, mort, recol·lecció de mel... En alguns moments també hi ha una gran violència. L'altra gran singularitat és l'aparició d'humans amb vestits, ornaments i eines.

Les comunitats agràries formades al neolític arran de la domesticació de plantes i d'animals van ser els artífexs de la primera gran transformació del seu paisatge. Hi ha un debat obert sobre si l'art llevantí va ser concebut pels últims caçadors recol·lectors postglacials o és un art d'aquestes primeres comunitats pageses.

stats