Descobrint la història del Monestir de Ripoll, la capital d'una Catalunya passada

Ripoll"Ostres, que bonic". El comentari és d'un dels membres del Club Prèmium de l'ARA en presenciar la majestuosa portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll. El nombrós grup de subscriptors (les places estaven exhaurides) es van quedar meravellats davant una de les joies de l'art romànic. El seu interès pel que transmet aquella gran pedra modelada —una bíblia oberta que es divideix en cel, terra i infern— contrasta amb la reacció del periodista de l'ARA que els acompanya, criat a Ripoll i acostumat a aquella obra, una portalada que el temps ha convertit per als ripollesos en una rutinària porta a batejos, misses, comunions i enterraments. Segurament, tots els ripollesos haurien de fer aquesta visita guiada un cop l'any.

Ripoll va ser un dels epicentres de Catalunya durant l'edat mitjana. El motiu? "Era el lloc on enterraven els comtes", va narrant el guia, que abans de començar vol deixar clar que submergir-se a la història vol dir mirar-la "amb els ulls d'aquell temps". És a dir, "no es pot interpretar Guifré el Pelós des d'un punt de vista modern". En aquell temps no hi havia ni un estat ni tan sols ciutadans, només nobles i vassalls, comtes i monjos. Guifré va ser el fundador del monestir —i per a alguns de Catalunya— en un intent de repoblar la zona després de la invasió dels serraïns. La portalada representa precisament els estrats socials del moment, amb una representació de Déu presidint-la i amb sants, nobles i finalment pagesos baixant per la pedra. Dos sants que han perdut el cap pel pas del tots donen la benvinguda a la nau central.

Els assistents s'asseuen als bancs mentre altres turistes observen els absis de l'església. Ara costa imaginar-s'ho, però després de guerres i terratrèmols, el monestir va quedar abandonat el segle XIX i la Renaixença li va donar una nova vida amb restauració que el guia ja avisa que va ser polèmica. De polèmiques, de fet, n'hi ha més. O si més no inexactituds que a vegades ens impedeixen distingir entre llegenda i història. "Qui va fer servir primer el símbol de les quatre barres?", es pregunta el guia quan arriba a la tomba de Guifré el Pelós, en un dels braços del transsepte. La llegenda diu que Guifré, entre la vida i la mort, va dibuixar les quatre barres al seu escut daurat.

El monestir té més sorpreses guardades per als visitants, com un cementiri just a sota l'altar que va deixar sorpresos als propis arqueòlegs que el van exacavar: hi van trobar tombes tardoromanes enterrades pel temps. Just a sobre és on descansaven les despulles de Guifré. La visita, de més d'una hora i mitja, conclou al claustre, de dos pisos i una de les parts més ben conservades de l'arquitectura romànica. Els assistents acaben el recorregut amb la mateixa familiaritat amb la qual l'han començat: molts es coneixen entre ells d'altres activitats promogudes pel Club Prèmium de l'ARA.

Recorda que si ets subscriptor i et sumes al Club Prèmium podràs gaudir d'altres avantatges com navegar per l'Ara.cat sense publicitat o regalar una subscripció digital completa a qui vulguis.