Cultura 25/11/2017

“El dolor ens fa sentir vius i no l’hem d’intentar evitar sempre”

Carlos Marques-Marcet estrena ‘Tierra firme’, novament amb David Verdaguer i Natalia Tena

Xavi Serra
3 min
“El dolor ens fa sentir vius i no l’hem d’intentar evitar sempre”

BarcelonaNo és fàcil ser jove i estar enamorat en una pel·lícula de Carlos Marques-Marcet. A 10.000 km, el seu premiat debut, la distància erosionava la relació d’una parella tot i els seus esforços per evitar-ho. A Tierra firme, el seu nou treball, que tot just s’ha estrenat, la parella formada per l’Eva (Oona Chaplin) i la Kat (Natalia Tena) trontolla pel desig intens (i no compartit) de la primera per ser mare. La turbulència sentimental i els desequilibris vitals són la matèria primera de les pel·lícules del director, que no destil·len precisament confiança en la idea de parella. “Ens han educat per pensar què volem i lluitar per fer-ho realitat, tant a escala professional com ideològica o vital. I això està bé, però és difícil de compatibilitzar amb la construcció d’una parella, sobretot ara que les dones no han d’acatar la voluntat dels homes. Així que, en realitat, benvingut sigui el conflicte. Però haurem d’aprendre a conviure-hi”, diu Marques-Marcet.

La idea de Tierra firme es va gestar durant la promoció de 10.000 km i va prendre forma al Festival de Màlaga del 2014, quan l’equip del film va sortir de festa amb la millor amiga de Tena, l’actriu anglesa Oona Chaplin. Marques-Marcet va veure clar que elles havien de ser les protagonistes del nou film, tot i que al principi Tena no veia clar fer una escena de sexe amb la seva amiga.

Tierra firme està plena de miralls entre ficció i realitat: la parella protagonista viu al vaixell amarrat dels canals de Londres on normalment viuen Tena i el seu nòvio; la mare en la ficció d’Oona Chaplin és la seva pròpia mare, la veterana Geraldine Chaplin, i David Verdaguer interpreta el millor amic de la Kat perquè Marques-Marcet volia capturar la complicitat que tots dos van construir durant els mesos de rodatge de 10.000 km. “Era com filmar el making-of de 10.000 km, volia posar en pantalla aquella amistat tan bonica que va sorgir entre ells -diu el director-. I també em recordava la relació que tinc amb noies lesbianes com la coguionista, la Jules, amistats més bastes i semblants a les dels paios. Al cinema sempre veus el millor amic gai de la noia, però mai l’amic hetero de la lesbiana i jo tenia ganes de veure’l”.

Tot i que el món de la pel·lícula és el de Tena (la ciutat, el vaixell... fins i tot el seu nòvio va col·laborar en el film), curiosament l’actriu és qui més s’ha transformat per interpretar el seu personatge. “La Kat és molt més masculina que la Natalia -diu Marques-Marcet-. Es va inventar una mena de Mick Jagger basat en el seu nòvio, fins i tot li va copiar la manera de caminar i la posició de l’esquena. Si la coneixes sobta, però per a ella és una cosa intuïtiva”.

La dificultat del projecte comú

Marques-Marcet ha rodat Tierra firme amb una certa urgència. “Era ara o mai”, assegura. Volia capturar el moment vital en què viuen ell i els seus amics, el de la trentena, quan moltes parelles es plantegen si tenir fills o no. De fet, si la parella protagonista és lesbiana és per “la complicació dramàtica” que afegeix. “Les parelles heterosexuals es poden quedar embarassades per accident però una parella gai ho ha de planificar, requereix una reflexió -diu-. Ara, volíem fugir d’aquesta tradició de les pel·lícules sobre lesbianes, sobretot les dirigides per homes, de contemplar les dones com a objectes de desig o fer que s’enrotllin amb un paio. La història no va d’això, ni tan sols va de l’amor, sinó de la dificultat de construir un projecte comú de parella”.

Si la relació entre Tena i Chaplin és un dels grans eixos de la història, l’altre seria l’encaix del personatge de Verdaguer en l’ecosistema vital d’aquesta parella, sobretot quan arran de donar esperma veu despertar un poderós (i no sol·licitat) instint paternal. “El Roger és un home que va flotant per la vida i, tot d’una, troba una cosa que el fa sentir a gust”, diu el director, que no dona gaire importància al fet de formar una família no convencional. “La meva generació ja va créixer amb famílies de pares divorciats, estem molt més acostumats a altres formes d’organització familiar. Parlar d’aquestes famílies com a famílies diferents és com parlar de noves tecnologies quan ja fa 20 anys d’internet”, diu.

Com a 10.000 km, a Tierra firme els personatges hauran d’aprendre i assumir errors. Hi haurà llàgrimes, per descomptat, però seran més alliberadores que traumàtiques. “Això té un punt judeocristià, potser pel meu background catòlic, però tot i que soc una persona molt hedonista, de buscar sempre el plaer, també crec que el dolor ens fa sentir vius i no l’hem d’intentar evitar sempre. Hem d’aprendre a fer-lo circular i acceptar-lo”.

stats