Òpera

'Don Giovanni' arriba al Liceu amb intèrprets a distància però sense mascareta

La producció de l'Òpera de Frankfurt amb Josep Pons a la batuta s'ha hagut d'adaptar a la pandèmia

El Gran Teatre del Liceu enceta la temporada de les òperes escenificades amb Don Giovanni de Mozart, en una producció de l'Òpera de Frankfurt ideada per Christof Loy i amb el mestre Josep Pons a la batuta. L'òpera, que es podrà veure del 24 d'octubre al 8 de novembre, arriba a Barcelona després d'haver-se hagut d'adaptar a les restriccions imposades pel coronavirus. Com que des d'aquest divendres les activitats culturals han d'acabar a les onze de la nit, el Liceu ha optat per reduir 10 minuts la pausa de l'entreacte. En paral·lel, s'han retallat dues escenes finals de l'espectacle.

Teatres i auditoris accepten la retallada d'aforament però insisteixen: "Som una opció segura"

"És una obra que no saps com retallar, perquè és com amputar una part del cos. Però amb molt de dolor ho hem hagut de fer", explica Josep Pons. Les escenes retallades són un duet "que rarament es representa" i l'ària de Donna Elvira al final de l'obra, després de la mort de Don Giovanni. Un altre dels canvis de la producció és la reducció del cos de l'orquestra, ja que amb les mesures establertes per la pandèmia els músics han d'estar a més distància del que és habitual. Aquesta modificació ha afectat, sobretot, la secció de corda, però a canvi s'ha elevat el fossat per aconseguir "una presència tímbrica més gran, com l'hauria volgut Mozart", apunta Pons.  

Tot plegat representa una experiència completament nova per a la companyia, que malgrat tot subratlla la importància de seguir mantenint viva la cultura. "L'art és més necessari que mai. És llum, vida, música, bellesa, tragèdia, comèdia, tot el que ens cal per superar aquests moments tan foscos", diu el baríton britànic Christopher Maltman, que encarna Don Giovanni. El petit grup d'intèrprets protagonistes podrà actuar sense mascareta, però ho haurà de fer a distància del cor i dels extres. Tant els uns com els altres hauran d'actuar amb mascareta tota l'estona.

Enfrontat a la pròpia mort

El muntatge de Loy deixa enrere el moment de més plenitud de Don Giovanni per endinsar-se en la seva decadència. El protagonista "es veu enfrontat a la pròpia mort, reviu tots els moments que ha dedicat al plaer i sent nostàlgia", assenyala el director, que compara el personatge amb un addicte. "Arriba un punt en què el sexe no és prou per a ell. La seva vida ja no va d’això sinó de sentir-se viu. No busca sexe ni dominació, sinó tenir algú que el necessiti", diu Loy.

El repartiment femení de l'espectacle està encapçalat per les sopranos Véronique Gens com a Donna Elvira i Miah Persson com a Donna Anna. Per a Gens, Donna Elvira encarna "l'amor incondicional de principi a fi", algú que "és capaç de perdonar tots els horrors de la persona que estima". Persson, en canvi, defineix el seu personatge com una dona obsedida per la revenja. "És genuïna i autèntica com Donna Elvira, però té més estirabots i és més temperamental", afegeix Persson, que interpreta Donna Anna per primera vegada després d'haver fet Donna Elvira en nombroses ocasions.

El Don Giovanni de Loy pren un caire "més històric i psicològic" que altres produccions, però l'estètica de l'obra és acolorida per contrastar amb el to existencial. "Hem utilitzat vestuari i decorats històrics que omplen l'escenari de color –explica el director–. No vull que ningú del públic marxi a casa pensant que ha vist una versió covid de Don Giovanni, sinó més aviat que serveixi perquè tots plegats ens oblidem durant una estona de la pandèmia".