Assaig gràfic
Cultura 19/09/2022

Per què les dones perdem tant temps volent estar guapes?

Liv Strömquist analitza l'obsessió per la bellesa al revelador i divertit assaig còmic 'Dins la sala dels miralls'

4 min
Liv Strömquist, autora del còmic 'Dins la sala dels miralls', aquest dilluns a la llibreria Finestres

BarcelonaEl 2015 es va fer viral un repte increïble a les xarxes socials, el #kyliejennerchallenge. Es tractava de ficar els llavis dins un gotet de xarrup i fer el buit perquè s’inflessin tant com els de Kylie Jenner. Hi havia noies que es feien mal i els sortien blaus. La model va escriure a Twitter que no pretenia animar les joves a tenir el seu aspecte, però el fet és que té 370 milions de seguidors a Instagram. Una de les que s’ha quedat hores hipnotitzada mirant els seus vídeos de posats irresistibles i pell tibant és l’escriptora i il·lustradora sueca Liv Strömquist (Lund, 1978). Ho confessa a Dins la sala dels miralls (Finestres / Reservoir Books), el seu últim assaig en còmic en què ara analitza l’obsessió de les dones pel seu aspecte, per estar "follables a totes hores tota la vida", per allargar la bellesa més enllà dels 50, per tenir la mateixa cara que les models.

Però per què és tan important estar guapa? Strömquist explica al llibre que vivim en una societat en què la connexió entre les variables ser atractiu i que t’estimin és la més forta que ha existit mai. "Potser té a veure amb el fet que les nostres relacions són més líquides que en altres moments de la història; encara que estiguis casat, sempre pots conèixer una altra persona. També som més individualistes, les dones treballem i ens podem mantenir, i no tenim la necessitat material d’estar sempre amb la mateixa persona. El lligam principal que ens manté junts és l’amor i l’atracció sexual –reflexiona– i, per tant, ha cobrat importància ser atractiva sexualment perquè és el teu capital". Les relacions i el sexe formen part de la societat de consum. I una conseqüència "inesperada" d'aquest canvi és que cada cop hi hagi més pressió sobre "la superfície", la pell.

Només cal veure com funciona l’aplicació més exitosa per trobar parella, Tinder, en la qual el filtre per triar o descartar és una fotografia. "Quan coneixies algú hi entraven molts aspectes, en l’atractiu: si tenies una veu bonica, un somriure, carisma... Una fotografia és una mirada molt estreta, no és real i crea molta pressió. També als homes: he sentit que els que estan per sota de certa alçada ja no els trien", explica l’autora. La gràcia dels seus llibres és l’astúcia amb què construeix un discurs ple d’elements històrics i teories filosòfiques (Susan Sontag, Zygmunt Bauman, Eva Illouz, Stephanie Coontz) amb un llenguatge planer, humorístic i ple de referents de la cultura popular, des de l'emperadriu Sissí fins a Cardi B. El primer llibre amb què va trencar esquemes va ser El fruto prohibido , la impactant història de la vulva .

'Dins la sala dels miralls'
'Dins la sala dels miralls'

La bellesa allibera?

Les xarxes socials han democratitzat la pressió estètica. "Vas al súper i veus que les dependentes també es fan operacions cosmètiques. Dones de totes edats i classes socials intenten semblar una versió de les germanes Kardashian", afirma l'autora. Si l’ascensor social s’ha avariat, la bellesa pot ser una manera de conquerir estatus. "Hi ha molts estudis que demostren que a la gent atractiva els tracten millor, tenen un accés fàcil a la feina i se’ls remunera més. I tenen més opcions de trobar parella. Per tant, les dones que inverteixen molt en la seva aparença no són idiotes i no estan equivocades, són molt racionals: s’adapten a una exigència de la societat", explica Strömquist. I també s’ha uniformitzat la idea de bellesa. Tothom desitja el que els altres desitgen (el desig mimètic, en diu el filòsof francès René Girard), per això totes les models tenen la mateixa cara, com es va veure al concurs Miss World Spain 2022.

Històricament, la supèrbia era pecat, així que estava mal vist que les dones fessin servir el poder que dona la bellesa. Havien d’esperar que les validés la mirada d’un home. L’autora posa d’exemple la icònica sessió de fotografies que Bert Stern va fer a Marilyn Monroe durant tres dies, 2.600 fotos, algunes despullada. Mig segle després, Kim Kardashian penja unes fotos igual d'explícites al seu Instagram. De fet, la majoria de noies joves es fan fotos així. I són selfies: no necessiten la mirada masculina. "Crec que no es pot negar un cert aspecte d’empoderament de les noies gràcies a les xarxes socials: hi ha moviments de diversitat corporal que tenen força i crec que això també ha arribat a la indústria de la moda. Qualsevol noia pot posar i convertir-se en model", diu, recordant les influencers que poden fer-se un imperi. "Però jo, com a feminista, espero que això evolucioni i que la manera de ser dona també vagi més enllà de ser objecte sexual. Perquè totes aquestes fotos són semblants a les que els homes feien, és gairebé pornogràfic. Per què les dones continuen mirant-se de la mateixa manera? Per què aquesta obsessió amb el nostre cos despullat?", es pregunta.

La barrera fatídica dels 50

I arriba un dia que, com deia el divertit esquetx de la còmica Amy Schumer, és el last fuckable day. Al cinema hi ha un moment cap als 50 anys en què no es considera creïble que una dona sigui desitjable. Paradoxalment, l’únic antídot per suportar la pèrdua de la bellesa és la vellesa. Strömquist entrevista dones madures i algunes afirmen que al mateix ritme que els cau la papada i les parpelles també els cauen els complexos i s’accepten millor que mai. S’han passat la vida desitjant i conservant una cosa que era efímera. Quina pèrdua de temps! "A moltes dones els passa. Quan són joves estan insegures i se senten lletges, i quan veuen fotos de quan eren joves pensen: si estava a la flor de la vida!", diu rient. Arriba una edat en què tothom que és jove et sembla guapo i ja no et fa mal "la derrota", en diu Strömquist: ni rastre de "la ràbia de la perdedora" que senties quan veies una altra dona guapa –perquè les dones estan educades per competir i, sobretot, estar primes–. No només això: "La meva mare sempre diu que la seva vida va començar als cinquanta, quan els quatre fills havíem marxat de casa!", conclou, rient.

L’amor i el feminisme són contradictoris?

La pensadora francesa Mona Chollet deia en una entrevista a El País que "és un prejudici pensar que hi ha una contradicció entre feminisme i amor". Perquè com que l’amor tan sovint ha tallat les ales de les dones, el feminisme ha reivindicat parlar d’altres coses. Liv Strömquist afirma que "pot arribar a ser contradictori en alguns aspectes": "Una part important d’enamorar-se és que et sents propietat de l’altra persona. Si no creus que moriries si aquesta persona et deixés és que no estàs enamorada. Per tant, hi ha una dependència profunda, fonamental, d’una persona. I per a les dones heterosexuals, es tracta d’un home. Quan t’enamores, la teva identitat pot arribar a esmicolar-se, tot canvia, potser fins i tot la perspectiva que tens de la vida. Estàs en un procés de xoc i de canvi, i en aquest procés ets molt vulnerable. Per tant, crec que és un repte bastant difícil. El feminisme valora la independència, la fortalesa, sentir que ets autònoma, que ets prou bonica i bona, que pots fer el que vulguis. I tot això queda sacsejat per l’amor, per aquesta dependència tan profunda".

stats