MÚSICA
Cultura 01/09/2019

L’amor d’Eduard Gener per la música negra i Mozart

‘Vitamina D’ és el tercer disc del músic de Solsona

2 min
El músic solsonenc Eduard Gener en una fotografia promocional del disc Vitamina D que ha publicat aquest any.

Barcelona“Tenia ganes de fer un disc alegre, que en escoltar-lo hi hagués una sensació de divertiment, d’optimisme”, diu Eduard Gener (Solsona, 1985) a propòsit de Vitamina D (RGB, 2019). També volia que emergís amb més força la seva passió per la música negra i que alhora quedés ben palès el seu amor per la música clàssica. I així il·lumina una cançó com Divertimento, que és com d’uns Jackson 5 del Barroc, soul amb orgue. “Nina Simone també té un punt molt Bach. I trobo que les harmonies del gòspel són molt clàssiques, de música clàssica. Al cap i a la fi, la cultura europea va travessar l’Atlàntic i es va mesclar amb ritmes negres. M’agraden molt els ritmes i les harmonies de la música negra, i també m’agrada molt la música clàssica. I intento trobar un nexe d’unió entre aquests dos mons”, explica Gener, un pianista i cantant que admet que el pop l’avorreix.

Pocs músics catalans treballen dins aquests paràmetres, i encara menys sense guitarres i defensant un trio de piano (i orgue), baix i bateria que en directe completen Vic Moliner i Andreu Moreno. “He passat pel romanticisme, l’impressionisme i la música contemporània, però torno al que havia escoltat de petit, que era Mozart, Tom Waits, Ray Charles i Joe Cocker”, diu posant sobre la taula una elecció estètica molt personal. “Estic massa enganxat a Mozart”, afegeix un músic enamorat del “club de jazz i del club de rock”, un format en crisi arreu.

Les deu cançons de Vitamina D miren de definir un nou full de ruta musical que s’allunya del que Gener havia fet en els dos àlbums anteriors. “El primer disc, Les avingudes (2015), que era de música alegre i lletra trista, ja em definia bastant, però estilísticament era molt eclèctic, tenia moltes coses pop. El segon, Diumenge (2017), era un disc molt més clàssic, sense gaire esforç des del punt de vista sonor ni de barrejar estils, i em vaig trobar que en directe hi havia poc joc d’improvisació. Això al final m’acabava cansant una mica”, recorda, i no dubta a l’hora de considerar que Vitamina D és “més rodó que els altres dos”. Hi té a veure, diu, el fet que el tercer disc l’hagi enregistrat a l’estudi que té a Solsona, on ha pogut “investigar en el so”.

El besavi organista

Del so del disc crida l’atenció la tria de l’orgue, que combina amb el piano. Tot té una explicació. “Al voler fer un disc sense guitarres, havia de buscar una altra capa perquè el piano ocupa un espai de l’estèreo, però no tot. I l’orgue m’agrada molt. El meu besavi era organista, i és un instrument que m’està fascinant bastant. A més, estèticament em lliga amb Europa, amb el lloc on visc i amb la cultura on visc”, diu Gener, un músic que somriu amb alegria mentre segueix buscant el seu lloc en la música catalana. “Realment, no l’estic trobant, així que me l’estic fabricant una mica”, assegura.

stats