Cultura 21/02/2021

"Tenia 15 anys i ell 37, ara he de gestionar l'adolescència perduda"

La Júlia explica la relació que tenia amb un director de teatre molt més gran que ella quan tenia 15 anys

3 min
Un escenari teatral buit
Disponible en:

Barcelona“Vaig perdre tots els amics per aquesta relació. Els mentia a la cara perquè ell va demanar-me que no els digués res. Portava una doble vida”. La Júlia tenia 15 anys quan es van conèixer. Ell 37. Era professor i director d’un teatre a Barcelona, tenia la possibilitat de jugar amb el poder que això representa. Sobretot per manipular els sentiments d’una adolescent per a qui el teatre ho era tot, que va anar quedant atrapada en la seva teranyina. Li oferia papers a les obres que dirigia, jugant amb les seves il·lusions i apartant-la de la vida que duien la majoria de noies de la seva edat.

Justament poc després d’haver-se conegut, la Júlia va veure Perdona si et dic amor, l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Federico Moccia. L’obra tracta de la relació amorosa entre dues persones a qui els separen vint anys. “Vaig pensar que això no em passaria a mi. I pam, dues tasses”, rememora la Júlia sobre els inicis d’una relació que va durar dos anys i mig. Va ser consentida, però vista en perspectiva i a mesura que ella va prendre consciència del que estava passant, va resultar feridora. “Va ser tòxica i fosca. Tenia sempre la mentida a la boca per protegir la relació”, descriu ella, capaç per fi de posar paraules al que no podia entendre llavors perquè “era molt petita i perquè ho vaig consentir així”. Amb el temps, explica, no se’n sent gens orgullosa. “M’avergonyeix i em fa angúnia no haver sigut capaç d’adonar-me’n aleshores, tot i que el meu entorn m’intentava alertar”.

“No sé si em vaig enamorar d’ell o del que m’estava ensenyant”, recorda. Ella tocava un instrument i ell hi va contactar per oferir-li participar en una obra, obrint-li així de bat a bat la porta al món que somiava. Així va començar una convivència gairebé diària, en què ell es va convertir en mestre ensenyant-li molts dels secrets d’un món que la fascinava. Quan sortia de l’institut, la Júlia anava a treballar al seu teatre. “Vaig aprendre molt, però amb el temps penso que hauria pogut aprendre igual amb una relació d’amistat i no confondre l’encant d’aquest món teatral amb l’enamorament d’una persona més adulta. En tot cas, ell hauria hagut de detectar-ho i frenar-ho”, diu.

Després dels assajos la portava a casa i es va anar guanyant la seva complicitat, accentuada pel fet que ell li anava donant feina. Això sí, sense perdre mai l’oportunitat de recordar-li que feia teatre gràcies a ell. “No suportaries mai veure una altra actriu damunt de l’escenari”, li etzibava. Quan va decidir acabar amb la relació, ell va intentar fer-li xantatge: “I ara què faràs? Qui et contractarà si marxes del meu teatre?”

Maltractament psicològic

“M’estava gestionant la carrera. «Has de començar per papers petits i després ja anirem veient», em deia. Va aconseguir que tingués una gran dependència laboral i emocional d’ell”, explica la Júlia, que considera que darrere aquella relació hi va haver “maltractament psicològic” evident i “abús de poder”, amb una posició clarament preeminent, capaç de manipular-la per la diferència d’edat. Quan va tenir forces per allunyar-se’n, ell va jugar totes les cartes per fer-la sentir culpable. “Em deia: «Ja ho sabia que em deixaries i que em faries això. Estàs boja»”, explica ella. També s’adreçava als seus pares i els deia: "M’han canviat la Júlia".

A l’Institut del Teatre ell li havia d’impartir una assignatura, però la Júlia va parlar amb la direcció i van canviar-lo de grup. “Es van portar molt bé”, admet. No podia veure’l. Li havia fet mal i, quan els seus camins es creuaven, ella sentia la ferida. “Tres anys després me’l vaig trobar i el cos em va començar a tremolar”, recorda. La Júlia ha dubtat de si fer públic el nom d’ell, i més quan va saber que altres noies molt joves havien explicat a l’ARA els intents d’ell per iniciar una relació amb elles.

Amb el pas del temps, ha pogut enfrontar-se a aquella part del passat i adonar-se que “va ser una relació consentida que ningú hauria de viure, ni a aquella edat ni en cap altra”. Els anys també li han permès recuperar el vincle amb antics amics a qui havia mentit per protegir la relació. “Però a hores d’ara és una ferida encara oberta, perquè em va fer distanciar molt d’ells i dubtar de la gent que estimava”, afegeix. També s’ha pogut reconciliar amb ella mateixa. “Les moltes hores de psicòloga m’han ajudat a entendre i acceptar que tot allò em va passar, i a saber gestionar l’adolescència perduda. Ara he d’aprendre a conviure amb aquesta ferida, que intento oblidar perquè m’avergonyeix –diu–. Per sort, els meus amics i familiars em van fer obrir els ulls i vaig poder sortir del forat en què estava atrapada”.

Abús i consentiment

Arran de la investigació sobre els abusos sexuals al món de les arts escèniques l’ARA ha recollit diversos testimonis de gent del sector que van mantenir relacions amb un adult quan eren molt joves, alguns menors, i que amb el pas del temps van comprovar que hi havia hagut abús i manipulació. Si tens alguna denúncia sobre abusos i assetjament et pots posar en contacte amb l'equip d'investigació aquí.

stats