Música

Tomàs Grau: “La música pot ajudar a sanar i a passar tràngols”

L'Orquestra Camera Musicae interpreta la 'Novena' al Kursaal de Manresa i al Palau de la Música

L’ Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), dirigida pel titular Tomàs Grau, engega la 15a temporada al Palau de la Música Catalana aquest dilluns amb la pertinent Novena de Beethoven, que interpretarà també al Kursaal de Manresa diumenge. Les entrades per als dos concerts estan gairebé exhaurides. L'OCM s'acompanyarà d'amics i artistes com Martha Mathéu, Tànit Bono, Marc Sala, Josep-Ramon Olivé i l’Orfeó Català.

Com han anat els assajos?

La música és tan extraordinària que ens oblidem que estem tocant amb distància social i mascareta, menys els vents. El cervell s’adapta a tot!

Sempre defensa que l’OCM treballa per aconseguir un so mediterrani: com casa amb la Novena?

Som 53 músics –48 catalans, dos murcians, dos valencians i un basc– i no podem tocar com els alemanys. La interpretem tal com la sentim. Parteixo de la sonoritat dels músics per aconseguir un so rodó, coherent i potent. És una peça que recorda que la societat ha d’anar junta per fer front als problemes de la història, com ara els virus, i la música pot ajudar a sanar i passar els tràngols.

Els sentiments són a flor de pell?

Al juliol vam fer el concert del centenari de l’Orquestra Pau Casals al Vendrell i aquell programa va suposar el retrobament: hi havia llàgrimes. Ara hi ha unes ganes boges de retrobar-nos amb el públic i encara més aquesta temporada d’aniversari.

Com l’ha afectat la pandèmia?

L’àvia de la meva dona va passar la malaltia però lleu. En termes personals patia pels músics de l’orquestra, sense sou i sense feina, i per la cultura del nostre país, que sempre està a la corda fluixa. Veure com tancaven les sales de concerts m’afecta, i he passat uns mesos complicats intentant trobar-hi solucions. Com a director m’han cancel·lat concerts: un programa amb l’Orquestra Simfònica de Burgos, un altre amb la de Màlaga i una Novena amb la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona. S’han posposat dates, però tot és incert encara.

Què li aporten les invitacions?

És important tenir una formació amb què treballar habitualment perquè et pots desenvolupar com a músic. A cada assaig queda un pòsit que dona fruits a llarg termini. En canvi, el treball de director convidat és a curt termini. És bonic conèixer gent nova i intentar, amb pocs dies, aconseguir transmetre com has treballat aquella obra i com la vols mostrar al seu públic, però mai arribaràs tan lluny com amb la teva formació.

Alguna vegada ha explicat que va ser veient un concert de Barenboim que se li va despertar la vocació.

Va ser el 1998 i ens vam canviar unes entrades amb un amic. A la segona part em tocava la de bona visibilitat i era damunt l’escenari. Em va enganxar el so de l’orquestra, que tocava la Cinquena de Beethoven. Em va impressionar com Barenboim amb un gest, amb una mirada, podia canviar el discurs musical. Vaig tenir claríssim que volia anar per aquí.

El públic valora el pes del director?

La feina essencial es fa durant l’assaig, quan transmets als músics com vols que toquin l’obra, però el concert en directe és únic. L’orquestra podria sonar sola? Sí, però no sé si sincronitzada. El director és bàsic per garantir la comunicació entre músics; per a una audició òptima necessites el guia, que escolta des de fora i té un control del balanç, del fraseig, de l’afinació. Una obra és un viatge que prepara el director.

Com prepara les partitures?

Fa un any que estudio la Novena perquè cal conèixer-la a fons per prendre decisions abans de començar els assajos. Cada director interioritza l'obra i hi aprofundeix.

Davant l’OMC també ha de tocar unes altres tecles. Com s’ho fa?

Tinc un doble barret, la part de direcció titular, que és exclusivament musical, i l’artística, decidir l’equip de músics, els artistes convidats, el repertori, com ho comuniquem, com ens adaptem al segle XXI postpandèmia... I de vegades el meu jo interior lluita entre un barret i l'altre.

Quins reptes té entre mans?

De moment, engegar la temporada, que ja és molt, i després tinc dos programes que em fan una il·lusió especial: a l’octubre amb Ivo Pogorelich, i al desembre amb Maria João Pires, que serà la cirereta de la temporada. L’1 i 2 de gener dirigiré els concerts d’Any Nou de l’Orquestra de Còrdova i estic molt content perquè sempre estan plens i a la gent li agrada molt. Farem les suites de ballet de Txaikovski, el Danubi Blau i la Marxa Radetzky.