Una entrevista amb el teu terrorista
BarcelonaPoques obres de teatre han tractat el conflicte del terrorisme, però encara menys han tractat l’endemà de la treva: com es curen les cicatrius d’una societat ferida. És just el que va abordar el nord-irlandès Owen McCafferty a Quietly ( En veu baixa ), estrenada el 2012. L’obra recrea una trobada entre un catòlic i un protestant que són alhora una víctima de terrorisme i el seu botxí. Són dues cares de la mateixa moneda: “Van compartir els anys més virulents del Belfast dels 70. Són gent de família humil, amb pares decents, que es troben immersos en una espiral de violència política, però també de violència fruit de la pobresa. Estan deixats de la mà de Déu i són carn de canó, per formar part d’un bàndol o l’altre”, explica un dels actors, Francesc Garrido, que es veurà les cares amb el terrorista Òscar Rabadan.
Ferran Madico dirigeix a l’Espai Lliure -del 18 de maig al 12 de juny- la trobada entre els dos personatges que van compartir uns fets tràgics el 1974, quan tenien tot just 17 anys. Són homes madurs que, superada la cinquantena, han decidit fer el pas de veure’s les cares a soles, tot i l’oposició dels seus entorns, “per trobar una mica de pau”, diu Garrido. “Què passa amb el terrorisme quan ha acabat la violència? Com s’enfronta al futur sense revisar el passat? I si el revisa, com pot avançar?”, planteja Madico. El director troba que en aquestes preguntes hi ressonen qüestions molt presents, evidentment el terrorisme d’ETA, però també la memòria històrica -“els morts a les cunetes que no s’han reconegut”, diu-, l’adoctrinament jihadista i el sentit profund de democràcia, entesa com a “diàleg”. “Belfast ens permet fer una mirada al terrorisme que no és tan pròxima, i per tant és més lúcida i menys afectada”, afegeix.
Owen McCafferty encara introdueix més elements de conflicte a En veu baixa quan fa que la trobada dels dos homes tingui lloc en un pub just el 28 de març del 2009, un dia en què es juga un partit d’alta intensitat, l’Irlanda del Nord - Polònia, i les dues aficions s’han declarat la guerra. S’incendien pubs i mobiliari urbà, i Belfast acaba presa per la policia. És un altre dia de violència, amb el pretext del futbol. “La violència es transmet a les generacions joves”, apunta Madico. A més, al bar on es troben víctima i victimari -la paraula que s’utilitza en processos de reconciliació com a eufemisme de botxí-, resulta que el cambrer és un immigrant polonès que, aquella nit, podria córrer perill. El tercer personatge “serveix de mirada externa i converteix aquella trobada en pública”, diu l’actor Xisco Segura.
“Són personatges de tragèdia grega èpica, dos herois contemporanis que s’enfronten al destí”, afirma el director. “Ja no creuen en Déu, ni en les institucions, i van a pit descobert”, agefeix Garrido. “Parlar del passat és l’única manera d’afrontar el trauma i incorporar-lo a la seva identitat per poder tirar endavant. Són dos personatges de western : es troben per fer el que han vingut a fer i després cadascú segueix el seu camí”, rebla el director.
