Gènere
Cultura 23/10/2021

Eulàlia Ferrer, la primera editora que es va imposar en un món d'homes

Des del 1821 fins al 1838 va tirar endavant una llibreria, una impremta i el 'Diario de Barcelona'

4 min
Una imatge històrica de l'impremta Brusi

BarcelonaEulàlia Ferrer i Montserrat (Barcelona, 12 de novembre de 1776 - 1 d'agost de 1841) va tirar endavant la impremta més important de la ciutat, una llibreria, la Casa Brusi, i el Diario de Barcelona, entre 1821 i 1841. No només va saber mantenir el negoci en uns temps molt convulsos, tant políticament, social i econòmica com de salut (hi va haver grans epidèmies), sinó que, a més a més, el va ampliar. Ho va fer en un món patriarcal on a les dones, entre altres coses, els estava vedat formar-se i obtenir el títol de mestra, formar part dels gremis o obrir un taller si no era en qualitat de filla, vídua o esposa.

"Era una dona forta, amb molt de caràcter i empenta, amb una gran resiliència, molt intel·ligent i molt hàbil", explica Marta Ortega Balanza (Barcelona, 1969), que ha investigat a fons els arxius per poder explicar qui era i com s'ho va fer Eulàlia Ferrer per lidiar amb els seus rivals llibreters i impressors, polítics, monarques, governants, comerciants i autoritats, en un món on les dones estaven en clar desavantatge.

Al llibre Eulàlia Ferrer, editora y librera. Una mujer al frente de la Casa Brusi y el Diario de Barcelona (Universitat de Barcelona), la professora d'igualtat i gènere, i investigadora en gènere i teoria feminista del grup d'estudis Tàcita Muta de la UB, explica la trajectòria i els reptes amb els quals es va haver d'enfrontar Ferrer, al llarg de dues dècades al capdavant del negoci: hauria pogut delegar però no ho va fer mai. "No va cedir la gestió a l'hereu quan aquest va arribar a la majoria d'edat, al contrari del que era habitual entre les vídues del gremi de llibreters i impressors de Barcelona –explica Ortega–. Tampoc va delegar en Pau Soler, el seu gendre, que s'havia format al negoci familiar, havia sigut l'home de confiança del seu marit i tenia el títol de mestre llibreter". A la documentació que ha trobat, molta d'inèdita, Ortega ha pogut constatar que Soler feia el que li deia l'Eulàlia. Ho demostren els contractes que es conserven a l'Arxiu Històric de Protocols.

La pèrdua del nom

L’editora, impressora i llibrera va posar-se al capdavant del negoci quan el seu marit, Antonio Brusi, va morir a causa de la febre groga el 27 d'octubre de 1821 a casa seva, al carrer Llibreteria. Al pis de baix hi tenia el negoci: la impremta i la llibreria. La vídua, Eulàlia Ferrer Montserrat, que aleshores tenia 44 anys, es va convertir en cap de casa. Tenia cinc fills a càrrec seu; per tant, havia de continuar tenint-ne cura i gestionar un negoci amb moltes ramificacions, però estava preparada per fer-ho. Venia d'una nissaga d'impressors i en aquests negocis, que eren familiars, tothom hi treballava: homes, dones i infants. El seu era un món endogàmic on els hereus de les diferents cases de llibreters i impressors sovint es casaven entre ells. Va ser el cas de Ferrer i Brusi, però Ferrer va aportar, amb diferència, un negoci més important: "A les clàusules matrimonials s'especifica que el negoci havia de dur el nom de Ferrer i no el de Brusi, però això no es va respectar i no sabem per què va ser així", diu Ortega.

Bones relacions amb el poder

Marit i muller van treballar colze a colze des del seu casament, el 1799, fins a la mort d'Antonio. El 1808, amb la Guerra del Francès, van haver de traslladar el negoci a Tarragona. Eren temps complicats, però Brusi i Ferrer sabien estar al lloc adequat en el moment oportú i tenien molt bon ull per a les oportunitats de negoci. El 1809, Brusi va fer un encàrrec per al govern que no li va ser pagat però pel qual va obtenir un certificat de lleialtat, i Ferran VII li va atorgar el privilegi del Diario de Barcelona. El tracte era que quan les tropes espanyoles recobressin Barcelona, que en aquell moment estaven en mans dels francesos, podria imprimir el Diario de Barcelona. A més, a canvi dels "delicats encàrrecs" que va fer li van atorgar la impressió d'una quantitat important de documents oficial.

Carta d'Eulàlia Brusi.

Quan Tarragona va caure en mans dels francesos, el maig del 1811, el negoci es va traslladar a Mallorca. Antonio Brusi va tornar a Barcelona per continuar amb els encàrrecs per al govern espanyol i Eulàlia es va quedar a Mallorca i va gestionar tota sola negoci i família. A més, va tenir temps de dirigir, amb la col·laboració del també llibreter i litògraf Ignacio Estivill, el Diario de Palma. Quan va quedar vídua tenia prou formació i experiència per prendre decisions i gestionar el negoci tota sola. "Era la pubilla d'un negoci important, sempre va treballar al costat del seu marit, i havia adquirit molta experiència a Mallorca", precisa Ortega. No era un repte fàcil: el negoci incloïa en aquell moment el Diario de Barcelona, una llibreria, una impremta (que treballava per a particulars i organismes oficials), un taller de litografia, una fàbrica de tinta i la venda de material d'oficina. El negoci, lluny de decaure, va créixer: Eulàlia Brusi, Viuda e Hijos era el més important dels 36 negocis d'impremta qui hi havia a Barcelona a la dècada dels 20 del segle XIX.

Les acusacions dels rivals

Ferrer va ser prou hàbil per superar diferents litigis i les contínues acusacions del Col·legi de Llibreters i Impressors, que la titllaven, entre moltes altres coses, d'ambiciosa, de no tenir escrúpols, d'intrigant i de mestra en l'art de la dissimulació. Els seus rivals empresaris es queixaven al rei, el 1828, que Eulàlia Ferrer acaparava amb "males arts" el treball d'impressió. Ella va respondre que si tenia el que tenia era perquè era bona professional, oferia millors preus i havia fet importants innovacions. No es va limitar al negoci del paper i dels llibres. Va augmentar el patrimoni diversificant en diferents negocis immobiliaris, va saber aprofitar els canvis urbanístics, va invertir en l'aigua, va importar cacau i tabac i va obrir negocis tèxtils. "Per tota la documentació que he llegit, crec que era molt hàbil, feia servir tots els mecanismes que tenia a l'abast, no infringia la llei però anava sempre al límit, i estava molt alerta a l'hora d'albirar nous negocis", assegura Ortega.

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Eulàlia Ferrer, editora y librera. Una mujer al frente de la Casa Brusi y el Diario de Barcelona' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats