Cultura

El fotògraf dels feliços anys vint

La Fundació Palau exposa 150 fotografies de gran format de Gabriel Casas d'abans de la Guerra Civil

5 min
Grup de transvestits fotografiat des de l’interior de l’aparador de cal Sacristà, al carrer Cid. Es veu l’ombra de la caixa registradora i, a la dreta, un personatge amb camisa blanca, encorbat. 1925-1935

Caldes d'EstracLa Sageta d'Or va ser un cotxe que va arribar als 372,340 km/h i que es va mostrar a l'Exposició de Barcelona del 1929. Era tan important que tenia recinte propi i s'havien de pagar cinquanta cèntims per poder-lo veure. Ara bé, no duia el motor. Només hi havia el xassís i la carrosseria. "Era una pellofa de modernitat i em sembla la metàfora perfecta de la modernitat de Barcelona, una ciutat que vol ser moderna però que mai acaba de ser-ho, perquè sempre hi ha alguna cosa que falla", diu l'escriptor Julià Guillamon.

La foto del xassís del cotxe obre l'exposició que la Fundació Palau Centre d'Art de Caldes d'Estrac ha dedicat a Gabriel Casas i Galobardes (1892-1973), el fotògraf que va captar aquesta ambició de modernitat. Són 150 fotografies reproduïdes en gran format, una peculiaritat que permet descobrir molts detalls i veure de prop els rostres de molts personatges anònims. "Hi ha molta vida a les fotografies", diu Guillamon, que ha comissariat Modernitat de Gabriel Casas i Galobardes. Patrocinada per la filla del fotògraf, Núria Casas i Formiguera, amb la col·laboració de l'Arxiu Nacional de Catalunya (on ha dipositat el seu arxiu), l'exposició es podrà veure fins a l'1 de maig.

No és una exposició purament fotogràfica, sinó que està contextualitzada, les imatges serveixen també per parlar d'un moment concret: l'era del jazz o els feliços vint: "Aquí, els feliços anys vint només van durar dos anys, del 1929 al 1931 –diu Guillamon–. I més que feliços van ser il·lusionants, expectants". L'exposició es concentra sobretot en aquests dos anys i mostra com Casas va captar un món un pèl excèntric que mirava il·lusionat les promeses de modernitat. Guillamon documenta les fotografies, descobreix algunes històries desconegudes, i les combina amb objectes i textos literaris de Josep M. de Sagarra, Josep M. Planes, Rem Koolhaas, Massimo Bontempelli, Luigi Pirandello o Jean Genet.

Quan el futbol i la boxa eren també política

Casas tenia un punt juganer i una mirada irònica. El fotògraf va fer retrats de l'equip del FC Barcelona que la temporada 1919-1920 va fer doblet i va guanyar el Campionat de Catalunya i el d'Espanya. Immortalitza la Guàrdia Civil, a primera fila, amb tricorni i fusell, i mirant el partit entre el Barça i l'Espanyol que es va jugar el 25 de novembre del 1930 a les Corts. "Acabada la dictadura de Primo de Rivera, a la rivalitat esportiva s'hi va afegir la rivalitat política", diu Guillamon. La boxa aixecava passions, els boxejadors tenien una plaça de toros per a ells sols per entrenar-se, i també la política entrava de ple als rings. Casas va fotografiar alguns dels grans boxejadors del moment, com el protegit de Mussolini: Primo Carnera. Les ganes de jugar de Casas també es noten aquí: Carnera apareix com un gegant al costat del seu mànager o, en un fotomuntatge, es fa por a si mateix. El boxejador menjava molt: quan va ser a Barcelona, per esmorzar, va engolir dos ous ferrats, dos bistecs, mitja dotzena de bananes i dos cafès amb llet.

Guàrdies civils al camp de les Corts en un Barça-Espanyol. 1930

Hi ha exemples també d'aquesta modernitat que, a vegades, feia fallida. El 1923 es va crear l'Autòdrom de Terramar, a Sant Pere de Ribes. Va ser el tercer circuit d'Europa, però pràcticament mai s'hi van fer curses oficials. De fet, ni tan sols es van pagar els primers premis, perquè mai es va aconseguir prou finançament, i es va convertir en un circuit en el qual els més rics anaven a fer córrer els seus Bugatti. A la Fundació Palau es pot veure un Bugatty Baby. El primer model el va fer Ettore Bugatti per al seu fill, però la idea va tenir èxit: eren cotxes a escala petita, amb motor i que funcionaven amb gasolina. "Sabem que a Barcelona se'n van vendre deu a l'Automóvil Salón, propietat d'Eusebi Bertrand i Sera, i creiem que eren per al parc d'atraccions efímer que es va construir amb motiu de l'Exposició del 1929 a la Foixarda", detalla Guillamon. Casas va captar aquest parc d'atraccions i també el que es va construir poc temps més tard a Montjuïc, el Maricel Park, amb la muntanya russa més gran d'Europa.

Buster Keaton a Sitges

El fotògraf va retratar també el turisme d'aquell moment. El 1934 van arribar 62 creuers a Barcelona i Casas va fotografiar turistes desplaçant-se per la ciutat en autocar. També va immortalitzar els seus companys periodistes –alguns tindrien un mal final en els anys convulsos que vindrien després–. Hi ha una joveníssima i apassionada Irene Polo, una de les primeres dones que es van fer un lloc a la premsa catalana, i que es va suïcidar a l'exili argentí quan només tenia 32 anys. Va ser ella, una periodista de caràcter intrèpid, qui es va emportar Buster Keaton, la seva dona i la seva cunyada a passar el dia a Sitges quan l'actor va passar per Barcelona per promocionar Estrellados (1930). Casas els va fotografiar als tres, relaxats a la sorra. Hi ha fotografies força desconegudes, com una Joséphine Baker a l'hotel Majestic el febrer del 1930, quan va actuar al Principal Palace.

Les Sisters Girls amb vestits de fantasia. 1925-1935.

A Casas li agradava passar-s'ho bé: se'l veu de festa i fent el tarambana al seu estudi amb uns amics, en unes pel·lícules inèdites que ha cedit la filla del fotògraf. No devia ser fàcil, fer fotografies de les nits del Barri Xino, però Casas no només les va fer sinó que també va poder preparar algunes escenificacions: "Per com queden, les havia de construir. N'hi ha que semblen il·luminades, segurament va utilitzar els fars del cotxe", afirma convençut Guillamon. Hi ha les imatges de La Criolla, del carrer del Cid, i de l'entrada de Madame Petit, un prostíbul que tenia tota mena de serveis: es pagava amb fitxes, hi havia canvi de moneda, orquestra, restaurant... Va inspirar el bordell de Querel de Berst de Jean Genet.

Casas va captar molts dels personatges que es movien pels locals del Barri Xino. Guillamon ha descobert que les Sisters G no eren en realitat unes vedets, sinó dos transvestits. A l'exposició es pot veure un exemplar de Vida privada de Sagarra força curiós: era de Pompeu Fabra i hi ha tot de paraules subratllades que no surten al diccionari. Des de lesbianisme fins a nimfòmana, passant per claveguerils.

Les seves fotografies més conegudes, les del Barri Xino, les va fer per a Imatges, una revista que va transformar la seva manera de fer fotografies però que va tenir una vida efímera, cinc mesos, el 1930. Víctima de la repressió franquista, a Casas el van empresonar durant quatre mesos. El fotògraf no va poder publicar mai més en premsa després de la Guerra Civil, i ha quedat força oblidat. En part també perquè la seva feina va ser força inconstant: venia les fotografies a tant la peça per diferents mitjans de comunicació. Va rescatar el seu llegat el Museu Nacional en una gran mostra el 2015, vint anys després que entressin a l'Arxiu Nacional les seves 20.000 imatges.

stats