Art
Cultura Fotografia 18/01/2024

La Fundació Foto Colectania revoluciona la seva col·lecció

El comissari Carles Guerra barreja diferents generacions d'artistes per renovar les lectures de les fotografies

5 min
'Susi i l'àvia Marina emocionades dies abans del casament, 2008'. De la sèrie 'Los Salazar'

BarcelonaDes dels anys 50, els grans fotògrafs catalans, espanyols i portuguesos han sigut uns testimonis privilegiats del seu entorn, i n’han deixat constància amb unes imatges que han quedat gravades a la memòria col·lectiva. Només cal pronunciar noms com els de Leopoldo Pomés, Xavier Miserachs, Ramón Masats, Pilar Aymerich, Manel Armengol i Cristina García Rodero perquè vinguin al cap escenes de la vida al carrer, les festes i els rituals ancestrals en el món rural, la lluita antifranquista i la forja de ciutats com Barcelona. Però al mateix temps, cal revisar aquestes imatges per posar-les en contacte amb l’actualitat més vibrant, extreure’n lectures inèdites i reforçar-ne la vigència. Això és el que ha fet el comissari Carles Guerra amb la col·lecció de Foto Colectania a El curs dels esdeveniments. Un atles de la col·lecció Foto Colectania, que es pot visitar fins al 2 de juny. “He volgut posar la col·lecció al divan i que ella mateixa es pensi, i això és possible perquè és una col·lecció rica i complexa”, afirma Guerra. 

'La Tabua, Zarza de Montánchez, Cáceres, 1985'.  De la sèrie 'España oculta', de Cristina García Rodero.

La col·lecció Foto Colectania inclou més de 3.000 fotografies d’uns 80 autors. A l'exposició se'n poden veure prop de 160. “El caràcter d’aquesta col·lecció semblava marcat per autors com Miserachs, Terré, Massats i un grup predominantment d’homes, entre els quals només destaca Cristina García Romero –explica Guerra–. Les fotografies semblen projectar una imatge d’Espanya i Portugal que encara vivien sota règims autoritaris, en els quals els fotògrafs van trobar la llibertat en petits instants insòlits, en instants que ningú podia preveure i que només requerien que els fotògrafs fossin allà per observar-los i capturar-los”.

Una imatge de la sèrie “Interior/Exterior” d'Humberto Rivas.

Així, molts d’aquests autors representats es poden reunir en etiquetes com la de fotografia de carrer, però per a Guerra aquesta possibilitat ja no és vàlida. I per sacsejar consensos, ha creat vuit grups d’imatges amb tres seqüències en cadascun d’ells. Tot plegat inspirat en les associacions disruptives d’obres d’art de diferents èpoques que l’historiador de l’art Aby Warburg va plantejar fa més d’un segle per detectar temes i patrons que es repetien al llarg dels segles. “Es pot dir que la col·lecció de Foto Colectania funciona com una càmera que continua creant noves imatges més enllà de les que estan emmarcades. Es tracta de plantejar una nova manera d’aprendre de les imatges”, subratlla Guerra.

L’estratègia que ha fet servir Carles Guerra en aquesta mostra consisteix a fer dialogar obres icòniques amb sèries d’imatges més o menys relacionades amb la primera. Abans d’endinsar-se en les obres, el resultat crida molt l’atenció perquè ha omplert les sales de dalt a baix, no hi ha cap ni una agulla més. “Aquesta col·lecció dona peu a examinar l’evolució i la transformació radical del que hem considerat un esdeveniment per a la fotografia”, diu Guerra. Abans el fotògraf havia d’“esperar” que aquest esdeveniment es produís, i la imatge d’un moment que n’obtenia el fotògraf era com un “monument” que ocultava altres lectures alternatives. Ara això no és possible, i la fotografia “ha de col·laborar amb qualsevol persona que es planti davant l’objectiu”. “La fotografia no només hi pot veure, sinó que se suma a les causes de qui està davant l’objectiu”, assegura. I en un moment en què la intel·ligència artificial ha aixecat polseguera perquè s’ha dit que és com una mena de lladre de la creativitat, Guerra considera que aquests grups sorprenents “restitueixen la intel·ligència col·lectiva”.

Una imatge sense títol de la sèrie 'Sur l'herbe', de Jorge Ribalta. / VEGAP

El masclisme en la fotografia de carrer

L’impacte de la nova lectura de les imatges és molt eloqüent en el primer dels grups: hi ha el retrat d’una noia al carrer, de Leopoldo Pomés, i al costat un conjunt d’imatges de prostitutes al Barri Xinès, de Joan Colom. Amb aquesta tria, Guerra recorda la cosificació de la dona i que el desig en l’art l’han expressat tradicionalment els homes. “Aquella llibertat aparent estava marcada per un tema de gènere, la mirada al carrer estava marcada per la libido masculina, i és una obligació del nostre temps mostrar-ho”, adverteix Guerra. De fet, en una ocasió a Joan Colom el va denunciar una de les prostitutes que havia fotografiat en una imatge com les que es poden veure a l’exposició. També pot ser polèmica una altra de les peces exposades: un retrat oficial de Franco, obra de Ramon Masats, que Guerra desafia posant-la al costat de les fotografies de la sèrie Pedro Bernardo, de Fernando Gordillo, dedicada a l’exili rural que patien pobles com aquest d’Àvila.

Les raons de la tria del comissari poden semblar a vegades molt subjectives, però el conjunt permet fer descobertes i, sí, fa pensar. Més endavant hi ha apartats dedicats a com a finals dels anys setanta Manolo Laguillo i Humberto Rivas van documentar el procés de desindustrialització de Barcelona. Un altre està dedicat a les fotografies de protestes antifranquistes de Manel Armengol i Pilar Aymerich, com si les corredisses dels manifestants fossin un altre urbanisme, efímer, i més endavant es pot veure com dialoguen els mods de Miguel Trillo i els technoheads del Sónar immortalitzats per Jorge Ribalta.  

En el tram final hi ha tres seqüències que revelen com l’afany humanista és una qüestió intergeneracional amb treballs de Ricard Terré (1928-2009), Clemente Bernad (1963), Adriana López Sanfeliu (1976) i Laia Abril (1986), dedicats a temes com l’avortament il·legal, la vida d’una noia gitana o la vida en un antic asil per a nens autistes i amb diversitat funcional. I també com els creadors més joves fan servir unes formes força clàssiques a les quals donen un caràcter modern. Després de Barcelona, l'exposició es podrà veure a la tardor al museu The WAREhOUSE de Miami, la seu de la col·leció de Martin Z. Margulies, coincidint amb la nova edició de la fira Art Basel Miami. "Volem reforçar la internacionalització de la col·lecció, principalment als Estats Units i Llatinoamèrica, els fotògrafs espanyols i portuguesos són poc coneguts a fora, només alguns exposen internacionalment", avança l'empresari i president de la fundació, Mario Rotllant.

stats