Fotografia
Cultura  /  Fotografia 30/01/2022

La mirada càlida i sensible de Jean Marie del Moral en 80 fotografies

La Fundació Vila Casas inaugura una mostra que resumeix els més de 50 anys de trajectòria del fotògraf hispanofrancès

4 min
Imatge de l'estudi de Joan Miró a Palma de Mallorca, el 1978. Va ser la primera vegada que del Moral va retratar el taller d'un artista i aquesta foto li va canviar la vida

Torroella de MontgríAmb tan sols 14 anys, Jean Marie del Moral (Montoire-sur-le-Loir, 1952) va decidir que volia ser fotògraf. Va començar d’ajudant en una empresa d’aeronàutica, però no va ser fins al 1973 que va aconseguir el seu primer contracte al diari comunista L’Humanité. Aquest va ser l’inici de la llarga trajectòria d’un fotògraf que, amb una mirada “càlida, humana i sensible”, ha retratat anònims i grans artistes per tot el món, al llarg de més de mig segle. Un bagatge difícilment superable que ara es pot admirar a través de les 80 fotografies que formen l'exposició Life vest under your seat de la Fundació Vila Casas. La mostra, que es va inaugurar aquest dissabte, es pot visitar al Palau Solterra de Torroella de Montgrí fins a l'1 de maig.

“Volia que algú que no sap qui és Del Moral, quan sortís de l’exposició, sabés qui és i què fa, i que val la pena conèixer tot el que no ha vist. Perquè aquí només es veu la punta de l’iceberg, però ja deixa entreveure que sota l’aigua hi ha un iceberg majestuós”, descriu el comissari, Pere Antoni Pons, que ha escollit 80 instantànies d’entre milers per definir el prolífic fotògraf. Les ha dividit en quatre seccions que permeten resseguir “les diferents temàtiques, gèneres i tècniques” que ha tocat al llarg de la seva intensa vida professional. 

Una de les fotografies que Del Moral va fer a Pequín, el 1980.

En la primera part, Món, Del Moral ofereix un viatge per tots els continents: des de Turquia fins a Portugal, passant per Aràbia Saudita, París, el Canadà, els Estats Units o Barcelona, a través de persones anònimes retratades en diferents moments històrics. “Recordo perfectament totes les fotografies que he fet”, afirma el fotògraf, que revela com va aconseguir algunes de les instantànies que s’exposen, com la que es titula Turquia, 1991. S'hi veu una botiga de queviures amb tots els productes col·locats de manera harmònica davant la porta, amb el seu dependent mirant a càmera des de la finestra.

“Ens vam mirar un moment, vaig entrar i em vaig passar una hora parlant amb ell. Va ser un moment màgic perquè aquell home tenia una manera de pensar i d’organitzar les coses de la botiga d’una manera que només ho fan els artistes, tot i que ell no pretenia ser artista. Va ser un moment poètic”, assenyala amb la mirada absorta en la imatge. “On deuen ser tota aquesta gent? Són vius? A la presó? Són pares?”, s’anava preguntant mentre repassava els protagonistes que ara pengen de les parets i que va immortalitzar en diferents instants. “La fotografia és l’únic mitjà que té la capacitat d’aturar el temps”, defensa de manera apassionada Del Moral. 

Miró i Fenosa, els seus referents

Fill d’exiliats republicans –el pare de Jaén i la mare de Lleida–, Del Moral ha conegut gran part dels artistes que van marcar la dècada dels 70, 80 i 90, com Joan Miró, Antoni Clavé, Baltasar Lobo, Antoni Tàpies i Jaume Plensa, entre molts d’altres. A la mostra es poden veure alguns dels retrats que els ha fet, però el més interessant són les fotografies que mostren un dels vessants més amagats dels artistes: els tallers. El primer que va immortalitzar va ser el de Joan Miró, a Palma, el 1978. “Aquesta fotografia em va canviar la vida: era la primera vegada que es retratava el taller d’un artista, entès com a espai mental, com a laboratori mental o com el lloc on es donen totes les metamorfosis i dubtes dels artistes”, explica. 

L'estudi de l'escultor Apel·les Fenosa (París, 1986). Fenosa i Miró són els artistes que més han influenciat Del Moral.

A l’exposició es pot veure com, a partir d’aquesta instantània, la càmera de Del Moral s'escola també als espais de creació de Miquel Barceló o Apel·les Fenosa, que retrata, de vegades, només amb un petit detall. Per exemple, una tassa amb un pot de pintura dins envoltada de papers –que és una altra de les imatges que fa a l’estudi de Miró– o un fragment de la paret del taller de Miquel Barceló, a Farrutx (Mallorca), del 2021. “Ara segur que deu ser diferent, potser ja no té aquest element o n’ha afegit d'altres aquí”, especula assenyalant algunes de les proves i pintures que s’hi veuen.

Dos dels artistes que va retratar són també els que més l’han marcat. Un és Miró –“No hi ha dia que no pensi en ell”– i l’altre és l’escultor Apel·les Fenosa. “Picasso li va comprar 140 escultures. És un escultor molt important, té obres a les millors col·leccions del món, però és poc conegut a Catalunya”, lamenta.

La porta d’entrada per a més homenatges

La mostra finalitza amb els apartats (In)formalismes –dedicat a les fotografies més abstractes– i Retrats, on es barregen persones anònimes amb d’altres de reconegudes i rellevants. “La seva mirada té la mateixa calidesa i sensibilitat tant si es tracta de personatges coneguts com si no ho són. Qui és l’artista? Aquest o aquest? No ho saps, perquè els posa tots al mateix nivell”, destaca Pere Antoni Pons. 

De les 80 fotografies que s’exposen, Del Moral té molt clar quina és la seva preferida, i està just en aquesta secció. “És la de la meva àvia, Higínia Marqués Guardiola, exiliada republicana. Però no és perquè sigui el retrat de la meva àvia, sinó perquè és el retrat d’una dona gran amb una força, una bondat i una dignitat exemplars. La seva generació va patir molt, però mai es va queixar de res”, subratlla. 

Per al director artístic de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, Life vest under your seat és l’exposició “més completa que s’ha fet mai a Catalunya” sobre Del Moral, i espera que sigui “la porta d’entrada” per dedicar-li una mostra “encara més gran”. 

L'àvia de Jean Marie del Moral, Higínia Marqués Guardiola, exiliada republicana (París, 1978).
stats