Els germans Grangel: els Gasol de l’animació
L’Animac ret homenatge a Carles i Jordi Grangel, col·laboradors de Steven Spielberg i Tim Burton
BarcelonaSembla que l’origen de pel·lícules d’animació tan emblemàtiques com La nòvia cadàver, El príncep d’Egipte i Madagascar hauria de ser en algun estudi de Los Angeles o Nova York, però en realitat els personatges d’aquestes pel·lícules van cobrar vida en un apartament de la rambla de Badal, a Barcelona. Allà hi treballen Carles i Jordi Grangel, que fa 25 anys van fundar un petit estudi independent que es rifen les grans productores d’animació. Al llarg d’aquest temps han treballat colze a colze amb Steven Spielberg, Jeffrey Katzenerg, Peter Lord i Tim Burton i s’han forjat un prestigi de ferro en el panorama internacional. És lògic que l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació -que arrenca avui a Lleida-, inauguri amb ells el premi a la trajectòria.
Els Grangel van arribar a l’animació gairebé per casualitat. Quan van entrar a l’estudi de la rambla de Badal es dedicaven a la il·lustració i el còmic, però la implosió del mercat del còmic de finals dels anys 80 els va portar -no van ser els únics- a buscar-se la vida en l’animació. El Carles va marxar a Londres i va aconseguir feina com a dissenyador de personatges als estudis d’animació anglesos de Spielberg. Però abans que el director tanqués l’empresa per fundar DreamWorks a Los Angeles, Grangel se’n va tornar a Barcelona. “Spielberg volia que ens instal·léssim a Hollywood -recorda el Carles-. Però aleshores ja érem uns quants a l’estudi i alguns amb família: no volíem marxar. A més, què fas si després no funciona i has de començar des de zero?” Els Grangel van lluitar per mantenir la identitat de l’estudi i treballar com a independents des de Barcelona. “Al final, Katzenberg i Spielberg van arribar a la conclusió que érem un animal exòtic i que el que els interessava de nosaltres era la nostra creativitat, no que treballéssim a Los Angeles”, diu el Carles.
Treballant des de Barcelona
Des d’aleshores, Studio Grangel ha treballat molt per a DreamWorks, però també per a Sony, Universal i Aardman en pel·lícules com Spirit, Antz, Kung Fu Panda, Pirates!, Hotel Transsilvània i Com ensinistrar el teu drac. Amb horari de treball “ on call ” -adaptat a l’horari nord-americà- i viatjant periòdicament als Estats Units per supervisar l’animació i el modelatge, però sempre amb la base d’operacions a Barcelona. “Si visquéssim allà guanyaríem molts més diners, però hi ha coses més importants a la vida -reflexiona el Jordi-. Coneixem molta gent que ha marxat i ho té tot però al final del dia se sent sola. I si treballes intensament tantes hores, quan deixes el llapis el que vols és estar a gust”.
Renunciar a Hollywood no els va fer automàticament coneguts a casa seva. Es prenen amb humor quan algú es pensa que es dediquen a “l’animació de festes”. Però, en realitat, l’error més comú és prendre’ls per animadors, quan els Grangel són dissenyadors de personatges que treballen a partir del guió pelat: el Jordi especialitzat en composició i escultura i el Carles en el dibuix. “L’estètica del personatge és el 95% d’un film animat. Sense això, ni Burton ni Spielberg no tenen res, només paraules”, defensa el Carles.
Per al primer gran encàrrec de DreamWorks, El príncep d’Egipte, els Grangel van estar-se un mes documentant-se sobre les pintures i l’estètica de l’antic Egipte. “Tenim sis prestatgeries de llibres de referència. Només d’Egipte tenim divuit llibres, però si és necessari viatgem a Egipte o al British Museum”. Algun cop el director els dóna algun referent estètic, però de vegades treballen a pèl a partir del guió, com en el cas de Madagascar. On situen ells el seu segell? “Segurament en la capacitat d’adaptació, per això ens truquen tant”, diu el Jordi. “I en el fet que tot el que fem té una certa estilització i elegància”, afegeix el Carles.
Enamorats de ‘La núvia cadàver’
El temps que dediquen a cada film sol ser un any i mig. Però amb La núvia cadàver, de Tim Burton, s’hi van estar prop de tres anys. “Li va agradar molt un curt en què havíem treballat, The Periwig maker, i ens va trucar”, diu el Jordi. Burton va connectar amb la sensibilitat artística dels Grangel i els va donar la llibertat per crear personatges que ni tan sols sortien al guió. “Ens vam convertir en coautors dels personatges i vam acabar supervisant tota la pel·lícula, fins i tot el marxandatge”, explica el Carles. “Que Burton sigui un artista va ser clau. No tots els directors ho són”, apunta el Jordi.
Pixar i DreamWorks van fer reduccions importants de plantilla l’any passat. Els Grangel ho veuen lògic. “Han saturat el mercat -diuen alhora-. En els últims vint anys s’han multiplicat per tres les pel·lícules, i ha coincidit amb una crisi de consum mundial. I com que el 3D permet treballar amb gent menys formada, la qualitat final ha baixat”. A ells, per fortuna, no els ha afectat la crisi. Cada any reben tres o quatre ofertes per treballar en pel·lícules i n’han de rebutjar alguna perquè només poden treballar en dues produccions alhora. “És una llàstima, perquè Pixar ens ha trucat tres cops i mai hem pogut treballar amb ells. I una vegada era per a Ratatouille, que ens encanta”, lamenta el Carles.
L’assignatura pendent d’aquests Gasol de l’animació és, potser, treballar a casa. “No ens truquen -diu el Carles-. Potser per respecte o perquè creuen que som molt cars. També és cert que aquí no hi ha indústria per fer llargs. Calen eines per fomentar la producció que ara no existeixen”. Mentre no arribin, ells continuen treballant. Preparen una producció turca sobre els orígens de l’islam, un projecte de fantasmes per a DreamWorks i el primer projecte propi de l’estudi: una sèrie per a televisió que podria veure la llum a Netflix el 2018 o el 2019.
