La gran sala d'art gracienca segueix sonant a rumba
Els carrers del barri de Gràcia viuen la seva festa major esquivant la pluja
Barcelona"Esperem que no plogui", comenten cinc joves que somriuen nerviosos sobre un escenari envoltat de xocolatines gegants: es diuen Insiders i acaben la prova de so al carrer Providència. Segueixen mirant el cel ennuvolat, encreuant els dits perquè res els espatlli la seva gran nit a la festa major de Gràcia. A poca distància es recrea el Temps de Flors de Girona; és la plaça Rovira i Trias i acull l'ErrorFest, un festival que organitza la galeria Error Designs i que ha programat Ferran Palau per començar el seu cicle de concerts.
El cantautor d'Esparreguera surt sol a l'escenari amb 'Clavell', del seu últim disc, 'Bèstia ferida', davant un centenar de fidels i uns quants més que ronden la plaça. És la perifèria de la festa major, sense aglomeracions, amb pocs turistes, com aquells escenaris que queden lluny dels caps de cartell. No només en això s'assemblen les Festes de Gràcia i un macrofestival: les 'selfies' no paren d'encadenar-se, i també hi ha una marca de cervesa hegemònica, encara que aquí a preus populars, 2 euros, i que competeix amb les llaunes fresques que es venen als comerços de la zona. El temps respectarà Palau, que malgrat fer un concert que s'allunya del que s'espera d'una festa major, defensa la seva proposta, menys onírica i obscura sense els arranjaments del disc, amb solvència.
Rondant la perifèria
Aconseguint evitar l'habitual embut del carrer de Verdi s'arribava a la plaça del Nord, on se celebra una de les diverses festes alternatives del barri. Sonen cançons de M.I.A. abans que apareguin les Vvitch per oferir una revetlla que juga amb el 'trap', el R&B, el 'reggaeton' i l'autoparòdia més desacomplexada. No hi ha ningú més gran de 30 anys que entengui què hi està passant, però els joves congregats no paren de ballar i seguir les consignes, a vegades superficials i a vegades polítiques, del trio. Acabaran amb una versió del clàssic 'dirty south' 'Coco', d'O.T. Genasis, rebatejat com a 'Enamorada de la copa'.
A la resta de Gràcia comencen els concerts de nit, i caminar entre escenaris es torna utòpic, com al carrer de la Perla, on A Contrablues aconseguiran fer ballar en el minúscul passatge, transformant la possible pluja en una calor sufocant. Aquesta sensació s'incrementarà a la plaça del Sol, a l'habitual carpa que organitza cada any el Centre Artesà Tradicionàrius. Les jotes, els fandangos i la música d'arrel occitana de La Talavera i el Pont d'Arcalís apleguen un públic heterogeni que acaba saltant a ritme de batucada.
Una nit de festa major de Gràcia ha d'acabar amb rumba i a la plaça del Raspall sonen versions de Gato Pérez o Tito Puente interpretades per una banda de joves del barri. Tothom balla, fins i tot la diputada cupaire Anna Gabriel, que sembla passar-ho d'allò més bé. Per sobre d'aglomeracions, incomoditats i possibles tempestes, la festa major del barri és la gran explosió popular i cultural de l'estiu a Barcelona. Sense grans llums de neó que n'il·luminin el cartell, Gràcia, la "gran sala d'art" que cantaven els Skatalà, segueix conservant certa puresa que alguns estoics s'obstinen a mantenir.
