Guardianes nazis, la crueltat femenina del III Reich

MadridMaquiavèl·liques, despietades, cruels i assassines. Així descriu Mónica G. Álvarez, autora del llibre 'Guardianas nazis', les més de 3.500 dones que van exercir de vigilants als camps de concentració del nazisme, i a les quals s'atribueix "el 75%" dels crims de l'Holocaust. La periodista i investigadora ha triat a dinou d'aquestes guardianes –set responsables (arcàngels) i dotze auxiliars (apòstols)– per la "crueltat, sadisme i perversió de les seves accions malèvoles".

Ordenaven extirpar la pell humana per fabricar llums, flagel·laven i propinaven puntades a la cara i a l'abdomen, usaven la fusta, ganivets, inoculaven malalties als reclusos, ensinistraven i instigaven a gossos perquè devoressin les seves víctimes... van matar i vexar milers de presoners. Aquestes guardianes que van participar en l'horror de la maquinària nazi, entre el 1939 i el 1945 als camps de Birkenau, Buchenwald, Ravensbrück o Auschwitz, procedien de famílies treballadores i humils, i algunes, catòliques, però, així i tot, "tenen darrere seu el 75% dels crims" de l'Holocaust, apunta l'autora.

Moltes, de procedència alemanya o austríaca, no tenien estudis, i "aquesta falta d'educació les va fer manipulables i que sentissin fascinació pel Partit Nazi", afirma l'autora de 'Guardianas nazis. El lado femenino del mal', publicat per l'editorial Edaf i que arriba a la seva segona edició.

'La guineu de Buchenwald'

Mónica G. Álvarez va iniciar la investigació "per casualitat", mentre indagava en la vida d'Ilse Koch, coneguda com "la guineu de Buchenwald", una sàdica sense "límits". Entre les barbaritats de Koch destaca "l'extirpació de la pell humana tatuada per a la creació de tot tipus de llums que penjaven del saló de casa". Una crueltat que va estar agombolada pel seu marit, Karl Koch, comandant de Buchenwald, un camp on s'injectaven malalties letals a les víctimes o es portaven a terme esterilitzacions sense anestèsia. Karl Koch "li va ensenyar a practicar diversos suplicis i vexacions", puntualitza l'autora, que destac, també, l'aparença seductora de la guardiana. Al costat del seu marit, Ilse Koch va portar una vida de "luxes, excessos, orgies sexuals, depravacions i assassinats".

L'origen de la perversitat

Els nazis gaudien amb els plaers del menjar, de la roba cara, de la música clàssica i el sexe. "Barrejaven violència i sexe per augmentar el seu nivell de poder davant els que consideraven els seus enemics: jueus, polonesos, gitanos, tot aquell que fos diferent de la seva raça", apunta la periodista. L'autora atribueix les conductes cruels a "una maldat innata, el gen del mal" sumat a l'actuació de "Hitler i els seus sequaços del III Reich, que van ser els que van manipular aquestes dones". En la instrucció, principalment a Ravensbrück, van aprendre a "practicar sacrificis i a comportar-se com animals salvatges".

El pròleg és de José Cabrera Forneiro, psiquiatre i doctor en medicina Legal. Cabrera manté que es tractava de persones sense "criteris morals" que "simplement per vanitat, egoisme, gelosia, ambició i moltes raons 'no psiquiàtriques' van fer del mal una eina perversa de projecció de les seves pobres vides".

Per sustentar la investigació, que li va ocupar dos anys, Mónica G. Álvarez va acudir a arxius dels Estats Units i d'Alemanya, va entrevistar historiadors europeus i nord-americans i va consultar les actes dels judicis contra aquestes vigilants. Moltes van ser condemnades a cadena perpètua, mentre que altres van quedar en llibertat i es van refugiar en diferents països d'Europa.