Els guardons marquen un canvi d’era amb les sèries de televisió

BarcelonaEn el peculiar calendari dels serièfils, el 2014 serà recordat com el primer any després de Breaking bad. La sèrie que ha acaparat més premis dels últims anys no competia enguany als Globus d’Or, i semblava que això podia obrir el palmarès a sèries ja consolidades -com Juego de tronos o House of cards - a qui la fam acaparadora de Walter White i companyia havia deixat sense premis. Però no. Els membres de l’Associació de Corresponsals Estrangers a Hollywood van decidir marcar un canvi d’era i van atorgar els principals premis a sèries que tot just han debutat i estan en la primera temporada.

És el cas de The affair (la història d’una infidelitat, explicada des dels dos punts de vista -divergents- dels protagonistes), que es va endur el cobejat premi al millor drama, i també el de millor actriu, per a Ruth Wilson. L’únic consol per a House of cards va ser emportar-se a casa el premi al millor actor, per a Kevin Spacey, que va ironitzar amb el fet que era la vuitena vegada que el nominaven. Amb la seva expressió més dura, però amb un punt de sornegueria als llavis, va deixar anar un “Encara no em puc creure, hòstia, que hagi guanyat” que va fer saltar el xiulet censor a la televisió americana.

El canvi d’era en l’apartat de comèdia era tan evident que fins i tot es feia palès en les nominacions: les consolidades Veep, Louie, Big Bang i Modern family ni tan sols competien per a millor sèrie en aquesta categoria. El premi se’l va endur Transparent, que també feia doblet amb un premi interpretatiu: el que va recollir Jeffrey Tambor com a millor actor de comèdia. La sèrie explica la història d’un sexagenari que decideix sortir de l’armari i viure com la dona que se sent: el canvi sobtat agafa els membres de la seva família -cadascú prou servit ja de conflictes d’identitat- a contrapèl. El paper és un d’aquells caramels per a un actor, pel que té de transformació física, però Tambor aconsegueix superar els clixés i basteix un personatge memorable que li ha valgut a la sèrie la renovació per a una segona temporada. I el fet que la sèrie formi part de la primera fornada de les ficcions produïdes per Amazon encara fa més evident el canvi d’era que s’està operant en el mercat de la televisió.

Un altre premi rellevant, perquè situa una nova figura en el mapa de noms propis, va ser el que es va concedir a Gina Rodriguez com a millor actriu de comèdia, per Jane the Virgin, una sèrie que es riu dels tòpics dels culebrons sud-americans a partir de la rocambolesca història d’una noia verge que queda inseminada artificialment per error quan va a fer-se una simple revisió mèdica.

L’altra vencedora dels premis televisius va ser Fargo, que es va endur el premi a la millor minisèrie i també el de millor actor d’aquesta categoria, per a Billy Bob Thornton. Acostumat a les polèmiques pels seus discursos d’acceptació de premis, la matinada passada es va conformar a recordar-ho i saldar la cosa amb un breu “gràcies” carregat d’intenció. Aquesta adaptació del film homònim dels germans Coen -que va acudir el 1997 a la gala amb quatre nominacions però en va marxar amb les mans buides- va desplaçar una de les favorites de la nit, True detective, que no va guanyar cap dels tres premis a què optava, tot i ser una de les sèries més aplaudides per la crítica els últims mesos.

El palmarès dels Globus d’Or pel que fa a la televisió el van completar tres premis interpretatius: el d’actriu principal de minisèrie (que va guanyar Maggie Gyllenhaal per The honourable woman ), el d’actor de repartiment de minisèrie (Matt Bomer per The normal heart ) i el d’actriu de repartiment, també de minisèrie (Joanne Froggatt per Downton Abbey, una de les sorpreses de les moltes que va deixar la nit).