Arquitectura
Cultura 24/03/2022

“Hem passat de l’arquitectura del hardware a la del software”

L'estructura saludable de l'edifici Slow, de BailoRull Arquitectura, canvia el paisatge de Sant Cugat del Vallès

2 min
L'edific Slow, de l'estudi Bailo Rull Arquitectura, des de la coberta enjardinada de la segona planta

Sant Cugat del VallèsEls arquitectes tenen cada vegada més reptes damunt la taula. Des de fa anys lluiten per ser més verds, perquè el sector de la construcció és el responsable del 38% de les emissions de diòxid de carboni; i la pandèmia del covid els ha portat un desafiament sense precedents: fer edificis que també siguin el màxim de saludables. És el cas del pioner edifici d’oficines Slow, a Sant Cugat del Vallès, de l’estudi BailoRull Arquitectura , format per Manel Bailo i Rosa Rull, amb l’assessorament de la consultora especialitzada en espais saludables H.A.U.S. Healthy Buildings . Es tracta d'una torre sòbria folrada de metall i vidre que s’ha convertit en una fita urbana en un nou accés a la ciutat. “L’eficiència energètica va monopolitzar el discurs sobre la sostenibilitat, basada en el discurs de gastar més però després recuperar la inversió”, afirma el director de H.A.U.S. Healthy Buildings, Ricard Santamaria. “La diferència entre la preocupació pel canvi climàtic amb la del covid és que seguim veient el canvi climàtic molt lluny, i el covid ens ha posat en alerta perquè mata, i mata ràpid; a diferència d’altres malalties que es generen en espais tancats”, afegeix.

L'edifici Slow, de l'estudi BailoRull Arquitectura
Panoràmica amb l'edifici Slow, de l'estudi BailoRull Arquitectura

“Hem passat de l’arquitectura del hardware a la del software”, diu l’arquitecte Manuel Bailo per resumir com els ginys instal·lats arreu de l’edifici per controlar la qualitat de l’aire, minimitzar els camps elèctrics i magnètics de la instal·lació elèctrica i tractar l’aigua, entre altres, s’han sumat a mesures més tradicionals com tenir en compte l’orientació de l’edifici, les característiques de les façanes segons la radiació solar que reben, la instal·lació d’una planta fotovoltaica a la coberta i d’una altra coberta verda amb espècies autòctones i que necessiten poca aigua.

El projecte de l’edifici Slow es remunta a fa uns deu anys i és fruit del diàleg dels arquitectes i la promotora, la immobiliària Marcove , amb l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, perquè l’edifici pogués guanyar altura respecte als seus veïns i contribuir a posar les bases del futur urbanisme de la zona, entre els usos industrials i els terciaris, i generar un interior d’illa privat però d’ús públic. L’edifici Slow té 15.000 metres quadrats distribuïts en vuit plantes. “Quan vam començar el projecte vam plantejar que en lloc de fer un edifici d’oficines com els industrials que ja hi havia, l'aixecaríem”, diu Bailo. Això va permetre guanyar en façana i aconseguir més il·luminació i ventilació. I a la façana sud hi ha una galeria d’1,70 metres d’amplada que permet que els treballadors de les oficines tinguin un espai exterior.

stats