Premi Nèstor Luján Franc
Cultura 07/06/2022

La història d'una metge en la societat patriarcal del segle XIV, premi Nèstor Luján

La periodista i historiadora Laia Perearnau se l'emporta amb l'obra 'Francesca de Barcelona'

3 min
La guanyadora del premi Nèstor Luján, Laia Perearnau

Francesca Sotorra va fer una cosa excepcional al segle XIV: va exercir de metge i de cirurgiana. Era complicat fer-ho perquè a l'Edat Mitjana aquesta professió estava prohibida a les dones i, de fet, Sotorra va ser amonestada i multada abans que el rei Joan li donés, dos anys després de sancionar-la, la llicència de cirurgiana. Tot això és real, està documentat i ho explicava Teresa Vinyoles a Les barcelonines a les darreries de l'Edat Mitjana (Barcelona, Fundació Vives Casajuana, 1976). "Vinyoles mencionava cinc o sis metgesses i la Francesca és de qui donava més informació, quan la vaig trobar vaig pensar que ja ho tenia, que ja havia trobat la persona sobre qui escriure una història", diu Laia Perearnau i Colomer (Barcelona, 1972), que ha guanyat el premi Nèstor Luján de novel·la històrica, dotat amb 6.000 euros, amb la novel·la Francesca de Barcelona (Columna).

El motiu pel qual el rei Joan va donar la llicència a Francesa Sotorra ja entra en el terreny de la suposició. A partir d'aquí, la periodista de TV3 i historiadora ficciona per explicar la lluita i l'audàcia d'aquesta barcelonina, a qui obliguen a casar-se amb un mariner, per exercir la medicina. "Molts dels personatges del llibre són reals, el marit de la Francesca va existir i també són reals Lorenzo Rossa, un lladre llegendari, o Bernat Oriol, el metge del rei, antagonista i enemic de la Francesca, a qui fa la vida impossible i posa totes les traves perquè no pugui fer de metge", explica l'autora. A la Barcelona de Francesca Sotorra hi havia dos calls jueus, les dones pràcticament no tenien cap dret, no hi havia ni clavegueram ni pous negres, les deixalles es tiraven al carrer –el primer escombriaire no va existir fins a finals del segle XIV–, hi havia esclaus, grans diferències de classe social, molta violència, i als condemnats els penjaven a la plaça pública. "Jo soc una barcelonina de Gràcia però part de la meva infantesa va transcórrer al Call, on els pares tenien una botiga, és també la meva pàtria, per això volia traslladar l'acció al Call, al Call viu del segle XIV", detalla Perearnau.

El protagonisme del call jueu

Sotorra estava casada amb un mariner i, per tant, pertanyia a la classe més baixa: "He de suposar que vivia a la Ribera, m'he passejat hores i hores pels carrers i, fins i tot, he fet un mapa perquè el lector pugui veure els mateixos edificis que veia la Francesca", afegeix l'escriptora. La protagonista és filla d'una nissaga de llevadores però vol aprendre més i, per això, visita sovint el Call, on coneix un metge prestigiós, Bonjuhà, i l'Astruc, un jove provinent d'una família de metges, que li dona accés als llibres. L'època que descriu l'autora va ser intensa. La comunitat jueva a Barcelona està documentada des dels segles IX-X i l’any 1300 al call hi vivien unes 4.000 persones. Els discursos antisemites de part de l’Església catòlica, però, van enardir alguns veïns a finals del segle XIV i la violència va esclatar el 1391 amb onades d’atacs a Castella, València, Xàtiva... L’assalt al call de Barcelona va començar el 5 d’agost de 1391 . “Aquell dia hi hagué uns 250 morts. La resta de la comunitat fugí cap al castell i se salvà. L’enemic saquejà els carrers dels jueus i calà foc en alguns”, va escriure el rabí Hasday.

La pesta també assolava la ciutat. La pesta septicèmica de 1348 va acabar en qüestió de setmanes amb un terç de la població urbana de Barcelona. La guanyadora del Nèstor Luján s'ha llegit tractats de medicina i de bellesa: "Les dones es posaven calç viva per emblanquinar-se les cares i lleixiu per enrossir-se, i els homes feien servir femta per fer-se créixer els cabells", assegura. La protagonista no estima el seu marit, amb qui l'han obligat a casar-se, i té una història d'amor fora del matrimoni, cosa que en aquell moment era molt perillosa, perquè l'adulteri femení era durament castigat: "M'he basat en tres casos reals per escriure alguns capítols del llibre en els quals la violència contra les dones és ben explícita", detalla. En un cas, la dona va ser condemnada a ser emparedada per un adulteri a mitjans del segle XIV.

Al premi, que es va crear el 1997, dos anys després de la mort de Nèstor Luján, s'hi han presentat una vintena de novel·les. Segons el jurat, la novel·la "retrata de manera fidel la Barcelona de la Baixa Edat Mitjana i destaca perquè té un argument molt ben travat i una protagonista molt potent: una dona que lluita per trencar les barreres que li impedeixen exercir la medicina".

stats