La història de Barcelona
Història29/03/2023

El MUHBA revoluciona el seu discurs museogràfic

El museu vol ser prescriptor turístic i educatiu

BarcelonaLa noció de museu està en ple procés de canvi: els museus volen atreure públics diversos i lluiten contra la fama d'elitistes. Més que donar moltes explicacions, la tendència és fer preguntes. El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) ha volgut aprofitar el seu 80è aniversari per canviar de dalt a baix i reinventar-se completament. S'ha estès per tota la ciutat, amb 55 sales agrupades en 19 espais patrimonials i ha convertit la seu principal, el MUHBA Padellàs, en un espai museístic experimental. Hi ha objectes, hi ha contextualització, moltes preguntes i el contrast entre el que passava a la capital catalana i el que passava a la resta d'Europa.

"Volem ser prescriptors educatius i turístics i demostrar que hi ha vida més enllà de Gaudí i de la Rambla", diu el director del MUHBA, Joan Roca. "No som una còpia del Guggenheim ni del nou Museu de Liverpool, que no s'ha plantejat fer recerca", assegura Roca. La nova Casa de la Història de Barcelona es distribueix en tres plantes: a la planta baixa hi ha l'Àgora BCN, on s'ofereix informació per visitar la ciutat de maneres diferents i espais per a les escoles; a les plantes primera i segona hi ha l'exposició permanent Barcelona flashback. Síntesi històrica i un espai flexible per a les exposicions temporals, que s'inaugura amb una mostra sobre Domènech i Montaner, i a la tercera planta, el Centre de Recerca, documentació i debat.

Cargando
No hay anuncios

El quilòmetre zero

L'Àgora, que és d'accés gratuït, amb el rellotge dels flamencs de 1576 al centre, ha de ser, segons Roca, el quilòmetre zero per descobrir la ciutat. Hi ha un audiovisual breu, que explica sintèticament 2.000 anys d'història de la ciutat. En aquest espai hi haurà permanentment una persona que ajudarà a conèixer Barcelona de manera diferent. "Volem potenciar un turisme alternatiu", afirma el director del MUHBA.

Cargando
No hay anuncios

L'exposició permanent entrellaça passat i present, context nacional i internacional. Mostra una manera de veure i visitar la ciutat de Barcelona que vol ser radicalment diferent. Tot comença amb el so d'uns batecs i fotografies de la vida quotidiana de la ciutat al segle XX. El primer espai, on es trepitja un plànol de l'urbs, mostra diferents paisatges de la ciutat i vistes panoràmiques, alhora que es donen dades actuals sobre la societat barcelonina: formació, immigració, opcions polítiques per barris –no han variat gaire des de la dècada dels 30 del segle passat–, estudis, preu del sòl...

En una altra sala es barregen objectes de totes les èpoques, des de la làpida romana amb la inscripció Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino fins a una sopera d'una escola de la Guerra Civil, passant per objectes de l'emblemàtica botiga Vinçon. Entre els objectes hi ha documents escrits i testimonis orals. Després comença un recorregut històric que té com a punt de partida la Barcelona romana i acaba preguntant-se cap on va Barcelona al segle XXI. Barcelona ha estat moltes coses: colònia romana, fortalesa de frontera, capital comtal, centre d'una monarquia d'abast mediterrani, entitat municipal amb caràcter mercantil i artesanal, metròpoli industrial, node global... "Plantegem moltes preguntes, mai hi ha veritats absolutes", afirma Roca.

Cargando
No hay anuncios

Més preguntes que respostes

El recorregut es fa a través de 200 objectes i molts interrogants. L'objectiu és fer-se una idea de com ha evolucionat la capital catalana en no més de 90 minuts. A una banda hi ha les peces i preguntes, a l'altra un interactiu que mostra, per exemple, què passava a Europa mentre a Barcelona esclatava la Setmana Tràgica. "A partir del projecte de nova museïtzació, hem rebut moltes donacions", revela Roca.

Cargando
No hay anuncios

Coincidint amb l'any Domènech i Montaner es presenta Domènech i Montaner, urbanista, organitzada per la fundació de l'arquitecte amb la col·laboració del MUHBA. "Hem volgut posar el focus en la seva faceta com a urbanista", explica Toni Ramon, comissari de l'exposició. L'exposició vol demostrar com l'arquitectura de Domènech i Montaner no es pot entendre al marge de la ciutat. "Mostrem projectes que mai es van arribar a realitzar i d'altres que van ser efímers", detalla Ramon. Entre aquests projectes que es van quedar al calaix hi ha el que l'arquitecte va presentar, acabat de llicenciar, per fer un edifici destinat a les Institucions Provincials de la Instrucció Pública. Tampoc es va fer realitat la Via Pere el Gran. Entre els efímers, destacat l'Hotel Internacional, per a l'Exposició Universal de 1888. Sí que es van fer realitat, i es poden veure a l'exposició, el Palau de la Música Catalana o l'Hospital de Santa Pau.

El canvi de discurs ha anat acompanyat d'una rehabilitació dels dos edificis, que ha fet l'arquitecte Toni Morató, i que ha tingut un cost de 3.600.000 euros. Entre els reptes, Morató destaca haver unit dos edificis que són molt diferents: la Casa Padellàs, un palau d'inici del segle XVI traslladat aviat farà cent anys des del carrer dels Mercaders, i l'edifici de Llibreteria per guanyar espai per a l'exposició permanent. "Hem procurat mantenir les peculiaritats dels edificis existents i respectar les intervencions que han anat fent diferents arquitectes al llarg dels anys", detalla Morató.