Les pel·lícules que mostren Hitler en la intimitat van acabar oblidades en un hangar americà

BarcelonaLutz Becker és un cineasta, artista i comissari, un dels noms propis de l'art abstracte de l'últim terç del segle XX. Nascut a Berlín durant la guerra però resident a Londres, Becker ha dedicat anys de la seva vida a intentar entendre el perquè de la barbàrie nazi. Fascinat pel món de la imatge i per la importància del llenguatge visual a l'hora de transmetre missatges polítics, Becker acaba de fer realitat un dels seus somnis: treure a la llum les pel·lícules en què Eva Braun, l'amant de Hitler, va documenta la vida privada del dictador.

Amb la seva càmera Siemens a la mà Braun es va convertir en la reportera privilegiada de la domesticitat de Hitler. Cap altra persona tenia un accés tan directe al dictador. Que a més decidís filmar molts dels moments que va compartir amb ell fan que Braun sigui un testimoni d'una importància extraordinària. És per això que els films de Braun van causar un gran impacte quan es van mostrar per primera vegada al públic. Ja no es tractava de veure el Hitler grandiloqüent i sobreactuat dels seus discursos polítics, sinó de contemplar, d'una forma gairebé fetitxista, com era Hitler fora dels focus.

Que aquesta mirada propera a un dels dictadors més implacables de la història no hagi quedat enterrada pel temps és gràcies a la feina constant i tenaç de Becker. Un article publicat al dominical anglès 'The Observer' explora la història amagada al darrere d'unes pel·lícules que van néixer com a films privats i que s'han convertit en documents amb valor històric.

Ajudant del fotògraf personal de Hitler

Tot va començar quan, per atzar, Braun va començar a treballar com a ajudant de Heinrich Hoffman, fotògraf personal del Führer i l'home que més va contribuir a construir la imatge pública del dictador com un nou heroi de les masses. Quan l'any 1931 l'amant de Hitler, Geli Raubal, es va suïcidar al pis que compartia amb el Führer a Munic, Hoffman es va afanyar a tapar l'afer per tal d'amagar la polèmica a la premsa. Per casualitat, Braun tenia una semblança física amb Raubal i va ser catapultada a la vida del líder amb la intenció de dissimular l'absència de l'amant morta. El moviment no només va funcionar de portes enfora, sinó també de portes endins: Hitler i Braun es van convertir en amants. La seva vida sentimental va se problemàtica: mai no es van presentar com a parella, ella es va intentar treure la vida en dues ocasions, segons alguns historiadors mai no van dormir junts... però el cert és que, passés el que passés en el terreny sentimental, Braun va deixar a la humanitat la memòria més íntima del dictador.

Una memòria que hauria quedat oblidada si no hagués estat per la tasca de Becker, que va pensar que si Braun era fotògrafa necessàriament havia d'haver filmat el dictador. El rastre de les pel·lícules no va ser fàcil de seguir: havien quedat al refugi de muntanya de Hitler i, acabada la guerra, havien estat confiscades per l'exèrcit americà, que mai no els va donar importància. Per a ells eren, senzillament, rotlles de film antics. Després d'anys de recerca infructuosa als arxius nacionals, a Washington, Becker va acabar en un hangar d'avions en desús a Maryland. Allà, entre centenars de rotlles de 16 mil·límetres, rovellats i plens de pols, va trobar el tresor que feia anys que buscava i que la humanitat desconeixia: imatges en color de Hitler i alguns dels oficials nazis més importants, com Goebbels o von Ribbentrop. Becker havia trobat les pel·lícules de Braun. Una visió propera i sense editar de Hitler al seu refugi de muntanya, treballant i jugant, relaxat, prenent-se un cafè amb pastissos. No el Hitler dels grans discursos, immortalitzat per Leni Riefenstahl. No el dictador, sinó l'home, la cara amable d'una de les figures més sinistres de la humanitat.