Home pont, ambició europea i bon humor

BarcelonaEditors, creadors i polítics destaquen la importància de l'aportació intel·lectual, editorial i social de Josep Maria Castellet. L'únic lament és que el vessant de director editorial prengués temps al Castellet escriptor, que va ser reconegut amb múltiples premis. Els dos últims van ser el Premi Nacional de cultura (2009) i el Premio Nacional de les lletres del ministeri de Cultura (2010).

JOAN RIGOL: "El pacte cultural el vaig fer amb ell i amb en Lorés"

"Hem sigut molt amics. Molt. Aquests últims mesos, quan ja no sortia de casa, l'he visitat sovint per xerrar. A part del punt de vista personal, ell sempre ha estat un pont entre cultures i ideologies, amb una gran categoria espiritual i intel·lectual. Era tot un senyor. Quan vaig ser conseller de Cultura, em vaig recolzar totalment en ell. I des d'aleshores hem mantingut sempre l'amistat. El pacte cultural el vam concebre amb ell i amb en Jaume Lorés. La idea va ser deixar la cultura fora de la competitivitat entre institucions, que era una competitivitat entre partits. Era de sentit comú, entre altres coses perquè hi havia pocs diners. Però allò trencava esquemes i no va interessar a ningú".

JORGE HERRALDE: "La seva tasca editorial ha estat valuosíssima"

"Ens vam conèixer a mitjans de la dècada dels 60 a Cadaqués, perquè era amic de molts amics. La seva tasca editorial ha estat valuosíssima. Abans de ser director editorial d'Edicions 62 va ser un dels assessors àulics de Carlos Barral, de qui va ser molt amic. Destaco també la seva labor fecunda i diversa com a antòleg, tant en les seves col·laboracions amb Molas com en Nueve novísimos, un gir complet a les antologies del moment, obra molt polèmica a l'època, que així i tot va defensar molt bé. I cal no oblidar els seus importants llibres de memòries".

X. RUBERT DE VENTÓS: "Va fer de pont entre cultures amb naturalitat"

"En el gremi intel·lectual no és tan fàcil trobar persones com ell, que no tinguin malignitat. En Castellet era una bona persona. Ho era amb naturalitat, amb la mateixa naturalitat amb què va fer de pont entre la cultura catalana i l'espanyola, i sense fer-se pesat, sense missatge! Era amic dels uns i dels altres. Senzillament amic. I sobretot no era gens sectari, i suposo que per això, i per moltes altres coses, me l'estimava molt".

ÀLEX SUSANNA: "Lamento que l'editor es mengés en excés l'autor"

"Com a editor, ha sigut una de les persones que més ha contribuït a modelar el paisatge de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Com a autor, ha escrit alguns dels dietaris i llibres de retrats literaris més fins de la literatura catalana. Només lamento dues coses: que l'editor s'hagués menjat en excés l'autor, i que les circumstàncies polítiques no li permetessin ser conseller de Cultura, perquè hauria sigut un molt bon conseller".

FERRAN MASCARELL: "Una persona clau en l'articulació de la cultura del país"

"Ens ha deixat un dels intel·lectuals de referència de la cultura catalana del darrer mig segle. És gairebé impossible explicar la cultura catalana des del 1950 fins ara sense tenir en compte la seva feina, funció i actitud: ha sigut una persona clau i fonamental en l'articulació de la cultura del país".

PILAR BELTRAN: "Ha estat, és i continuarà sent un mestre"

"Com a editora, persona i estudiant de filologia, Josep Maria Castellet ha estat, és i continuarà sent un mestre, intel·lectual però també de vida. He tingut la sort de treballar al seu costat, quan a partir del 2002 em vaig convertir en editora d'Edicions 62. El seu despatx era al costat del meu i seguia de prop la meva feina, amb curiositat, vitalisme i afabilitat. Castellet era un editor dels que llegia, discutia, parlava i argumentava. Sempre deia que s'havia construït en grup i aquesta idea travessa la seva vida i obra. El vaig tenir també com a autor, amb llibres com Dietari de 1973 i Seductors, visionaris i il·lustrats. Vam riure molt: es prenia molt bé les correccions. Aquesta última dècada s'havia abocat a l'escriptura, tot i que es prenia el seu temps abans de donar per acabat cada projecte".

FRANCESC VALLVERDÚ: "Va ser fonamental com a director literari d'Edicions 62"

"Castellet ha sigut un intel·lectual de primer ordre. Per mi, més que un amic, ha sigut un germà, i un mestre. Vam conviure molts anys. Max Cahner i Ramon Bastardes van fundar Edicions 62 i van decidir fitxar un director literari. Els van suggerir el nom de Castellet, que ja era una figura coneguda per la crítica europea i començava a fer-se un nom, i triar-lo va ser fonamental. L'empenta didàctica que tenien ells amb la col·lecció d'assaig Llibres a l'Abast va ser completada per la literària i humanística que va aportar-hi Castellet, sobretot amb la col·lecció El Balancí. A més, Castellet es va envoltar de bons col·laboradors que van enriquir moltíssim el projecte, com Molas i Solé i Tura".

CARME RIERA: "Va aglutinar i va donar a conèixer els nous poetes"

"Castellet va ser qui en realitat va crear l'Escola de Barcelona perquè l'antologia 20 años de poesía española va ser fonamental per donar cohesió al grup. A partir de l'homenatge a Antonio Machado a Cotlliure del 1959, Castellet aglutina i dóna a conèixer els nous poetes. A més, l'antologia va reforçada amb poetes que a ell li interessaven, que en aquell moment són poetes del realisme. Aquests autors havien escrit sobre el realisme crític o eren poetes de realisme social: era el que ell considerava que tocava fer. Castellet era una persona molt atractiva, molt simpàtica. Hi vaig discutir moltes vegades, quan creia que la seva crítica no era tan perfecta o tan assenyada. Sempre acceptava les crítiques de la gent jove. Vam tenir una bona amistat, me l'estimava molt. Sempre sumava en lloc de restar i tenia un sentit de l'humor molt interessant, era una persona encantadora de les que ens faran falta. És un disgust important".

XAVIER FOLCH: "Era un lector compulsiu, i això va ser clau en la seva feina"

"En el terreny personal era simpatiquíssim i generós, amb ell sempre estaves de bon humor. En el terreny professional, ha tingut una vida satisfactòria i plena com a editor, que és la feina que ell volia fer. Mai no li va interessar la universitat. Ningú no ha estat tan important com ell a Edicions 62. Amb els anys va aconseguir crear un catàleg comparable al de les millors llengües europees. Ell mateix es va relacionar amb els grans editors de Gallimard, Feltrinelli, Einaudi i Suhrkamp. Estava orgullós d'haver publicat Darwin i Marx en català, o tots els grans autors de postguerra europeus i nord-americans. Castellet era un lector compulsiu, i això va ser clau en la seva feina. S'hi va convertir a partir de la seva tuberculosi juvenil, que com Màrius Torres o Tàpies va passar al sanatori de Puig d'Olena. Com a estudiós, segurament és autor dels millors treballs sobre Espriu i Pla. I com a intel·lectual va ser un home pont amb la cultura espanyola, un paper, però, del qual estava cansat perquè es considerava fracassat davant la incomprensió dels intel·lectuals actuals de Madrid".

ANA MARÍA MOIX: "Vaig aprendre més al seu costat que a les aules"

"Estar al seu costat va ser com assistir a una universitat de luxe. Vaig aprendre més al seu costat que a les aules. En Josep Maria era un gran amic des dels 18 anys, i va ser ell qui em va ajudar a guanyar notorietat amb la publicació de l'antologia poètica Nueve novísimos poetas españoles. El mateix any 1970 -moment en què va ser publicada- vaig poder donar a conèixer el meu primer llibre de poemes i la meva primera novel·la. Sempre li agrairé. Castellet ha estat una de les figures més importants de l'últim mig segle: la seva trajectòria literària ha destacat per la seva qualitat i rigor.

ARTUR MAS: "Va posar la seva saviesa al servei d'una cultura catalana moderna"

"Va connectar la literatura del nostre país amb els corrents intel·lectuals europeus d'actualitat en cada moment i, des del sector privat, va ajudar a dotar la cultura catalana d'una eina potent, Edicions 62, quan era més necessària que mai per la repressió que patia llavors. Castellet ha estat un intel·lectual de referència, que va connectar la nostra cultura amb l'europea en moments de tancament, va contribuir al desplegament de la literatura en català i va contribuir a fer de 62 una de les millors editorials europees. Va posar la seva saviesa al servei d'una cultura catalana moderna, i va crear instruments crítics per ensenyar-nos a valorar autors catalans de talla universal com Salvador Espriu, Josep Pla i Mercè Rodoreda. Josep Maria Castellet sabia què passava a l'àmbit cultural del món, ens ho va explicar i ho va aplicar".

JOAQUIM MOLAS: "Era un home de conversa llarga i seductora"

"Volia posar la cultura catalana en contacte amb el que es feia al món a través de publicar obres i autors de primer nivell. En ficció i en pensament cultural: va ser ell qui va publicar Gramsci, Lukacs i Marcuse. La meva feina va ser recuperar el món d'aquí que havia quedat oblidat. Fins als 70, per exemple, parlar de Víctor Català volia dir apel·lar a un passat remot i condemnable. Edicions 62 va ser la primera empresa comercial o industrial en llengua catalana, una empresa que volia fer guanys: a diferència d'iniciatives com la Bernat Metge o Els Nostres Clàssics, Edicions 62 no volia viure del mecenatge, sinó de les vendes a llibreria. La nostra relació ha estat molt fàcil, al llarg dels anys: ens hem vist o trucat des que ens vam conèixer a finals dels 50. Hem discutit molt, però sempre hem arribat a acords. Hem après l'un de l'altre, així es forgen les amistats. Érem d'idees fermes, però no fixes: modulables. En Josep Maria era un home de conversa llarga i seductora".