31/03/2015

Idees per a unes noves regles de joc entre l’Estat i la cultura

2 min

Crític de teatreDivendres es va celebrar el Dia Mundial del Teatre i, un cop més, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) va reivindicar la racionalització del criminal IVA cultural i una normativa de mecenatge més progressiva. Reivindicacions importants però encara molt tímides per aconseguir que les manifestacions culturals esdevinguin una prioritat de les decisions polítiques i rebin un tracte diferenciat, d’acord amb l’aportació que la cultura fa en termes de retorn social i de valor econòmic. No n’hi ha prou amb pedaços ni amb programes polítics generalistes. Cal establir unes noves regles de joc que impliquin en la vida cultural tots els actors de la societat civil (particulars, associacions, fundacions, empreses), en paraules del president Jacques Chirac, pronunciades en remodelar la llei de mecenatge francesa el... 2003! Cal una revolució impositiva amb mesures concretes que subscriguin els partits polítics abans de les eleccions. Aquí llancem tres idees.

1. Desgravació directa de la base imposable de l’IRPF i l’impost de societats per les aportacions de mecenatge, en la línia del que es fa al mon anglosaxó. Aquest sistema afavoreix que les rendes altes, que tenen més possibilitats de fer mecenatge, aportin quantitats significatives perquè millora el seu tractament fiscal. A Anglaterra, el 2007-2008, el 54% dels adults van fer aportacions. I la recaptació el 2011-2012 va arribar als 9.000 milions d’euros, segons l’informe UK giving 2012.

2. Desgravació directa de la quota de l’IRPF del 100% de les aportacions inferiors a 200 euros (considerades crowdfunding ).

3. Tractament diferenciat de l’IRPF per als treballadors del sector cultural, donada la inestabilitat dels ingressos i la inherent temporalitat de la seva feina -que provoca que un professional pugui arribar a pagar el 46% un any i el següent no tenir feina i, per tant, no tenir ingressos de cap mena.