Els ídols antics que van fascinar Joan Miró

BarcelonaEl taller d’un artista és un espai gairebé sagrat, i Joan Miró va omplir el seu de Son Boter d’objectes populars que representen les seves creences artístiques. Entre aquests objectes hi ha una fotografia d’un orant sumeri extreta d’una revista. És només un petit detall, però pot donar per a molt: l’exposició estrella de la Fundació Joan Miró el 2017 analitzarà com des dels anys 20 l’art sumeri (el més antic de la Mesopotàmia) va inspirar importants artistes del segle XX, com, a part del mateix Miró, Henry Moore, Alberto Giacometti i Willem de Kooning. La mostra porta per títol Sumer i el paradigma modern, estarà comissariada per l’arquitecte i professor d’estètica Pedro Azara i comptarà amb el patrocini de la Fundació BBVA (del 26 d’octubre de l’any que ve fins al 21 de gener del 2018). “La descoberta de les ruïnes mesopotàmiques va tenir una influència més profunda, però amb menys glamur, que el descobriment de la tomba de Tuntankhamon”, diu la directora de la Fundació, Rosa Maria Malet. La Fundació tanca l’any 2016 amb una xifra de visitants de prop de 430.000, un 4,5% menys que l’any passat. Una de les raons d’aquesta petita davallada és el tancament parcial que va ocasionar el trasllat de la col·lecció permanent a la planta baixa de l’edifici.

La programació de l’any vinent seguirà la línia que es va inaugurar coincidint amb la reforma: reforçar l’estudi de l’obra de Miró. “A l’arxiu tenim prou material per entrar a fons en temes específics”, afirma Malet. En aquest sentit, es podrà veure una exposició sobre el llibre de bibliòfil que l’artista i el poeta Paul Éluard van realitzar entre els anys 1948 i 1958 À toute épreuve (del 30 de març al 2 de juliol). El comissari serà el professor emèrit del Courtauld Institute of Art, que actualment té en cartell a Barcelona l’exposició del Museu Picasso El cristall dins la flama. “L’origen d’aquest llibre va ser una petita publicació que més aviat semblava un full dominical. Miró va voler que À toute épreuve gairebé fos una escultura”, explica Malet. El procés de creació va ser molt intens: “Va ser necessari tallar més de 80 blocs de fusta de boix per estampar tots els colors”, subratlla la directora.

L’art i el ‘fes-t’ho tu mateix’

La programació del 2017 també inclou dues exposicions d’art contemporani: Autogestió (del 16 de febrer al 21 de maig), comissariada per l’artista i curador Antonio Ortega, que analitzarà -amb treballs d’Esther Ferrer, Michelangelo Pistoletto, Joan Miró, Yoko Ono, Sílvia Gubern, David Bestué i Marc Vives, entre d’altres- com els artistes poden fer ells mateixos tot el relat que envolta les seves obres, des de la producció fins a planificar com són percebudes. Aquesta estratègia de fes-t’ho tu mateix també es troba a la mostra amb què la institució celebrarà el 30è aniversari del mític vídeo del duet format per Peter Fischli i David Weiss The way things go, on van enregistrar una reacció en cadena de mitja hora amb objectes quotidians. A més del vídeo, es podran veure obres de nova producció de Cécile B. Evans, Daniel Jacoby i Serafín Álvarez. Aquest últim també n’és el comissari juntament amb la cap de projectes de la Fundació, Martina Millà. La mostra es titula The way things do i estarà oberta del 29 de juny a l’1 d’octubre.

Pel que fa a l’Espai 13, quan s’acabi el cicle en curs comissariat per Jordi Antas arrencarà el d’Alexandra Laudo, La possibilitat d’una illa. Inclourà cinc exposicions, d’Irene de Andrés, Gideonsson/Londré, Gerard Ortín, Lucía C. Pino i Bárbara Sánchez, sobre la càrrega simbòlica que han adquirit les illes i si es pot arribar a estar aïllat en una societat tan hiperconnectada com l’actual. El pressupost de la pròxima temporada de la Fundació Joan Miró estarà en la línia del d’enguany, 8,7 milions d’euros.