“És important anar on hi ha les persones més febles”

El fotògraf Gervasio Sánchez explica a Foto Colectania la seva feina sobre el coronavirus

El reporter Gervasio Sánchez té una trajectòria extraordinària en conflictes com la Guerra del Golf, la de Bòsnia i la de Kosovo, i també ha treballat en altres àmbits com les víctimes de la dictadura d’Augusto Pinochet i els estralls de les mines antipersona. No s’ho hauria imaginat mai, però la crisi del coronavirus l’ha portat a treballar a l’Estat, i ho ha explicat al compte d’Instagram de la Fundació Foto Colectania. “Gervasio Sánchez treballa des del dia 18 en una sèrie de reportatges magnífics que publica a l’ Heraldo de Aragón ” amb el títol de “La vida en temps de pandèmia”, explica el director de Foto Colectania, Pepe Font de Mora. “I està en un moment de màxima concentració, feina i intensitat”, subratlla.

Al llarg de la seva trajectòria, Sánchez ha rebut guardons tan importants com el Premio Nacional de fotografia i l’Ortega y Gasset. “És molt admirat per molts fotògrafs i per molta gent per la seva professionalitat i honestedat”, diu Font de Mora. “Quan es treballa en contacte amb el patiment, cal resistir, has de trobar la manera d’enfrontar-te al dolor amb el cap com més clar millor, i això no vol dir com més fred millor, perquè no he pogut fer servir la fredor a la guerra. Quina sort que a la crisi del coronavirus no hi ha els més petits entre les víctimes”, explica Sánchez.

Gervasio Sánchez hauria de ser aquests dies a Cartagena de Indias com a professor de la Fundació Gabriel García Márquez. A l’abril tenia previst anar a l’Iraq i al maig a Cambodja. “Quan es va suspendre el meu viatge a Colòmbia em vaig plantejar quedar-me a casa amb la família llegint els centenars de llibres que tinc pendents i anar a córrer, però després vaig saber que no es podia”, diu Sánchez. El detonant dels reportatges que fa per a l’ Heraldo de Aragón, i també per a 20 Minutos, va ser començar a llegir un llibre sobre la grip espanyola i automàticament es va adonar que tenia la possibilitat ell mateix de cobrir una pandèmia. “Per a mi és important anar als llocs on hi ha les persones més febles, he visitat residències d’ancians amb una xifra molt important de morts”, diu.

“Com si fos una zona de conflicte”

També ha documentat la vida en un refugi públic a Saragossa i ha seguit professionals que reparteixen àpats a domicili als avis que viuen sols. “Des del primer dia m’he pres això com si fos en una zona d’alt conflicte, encara que no ho sigui. No és el mateix estar confinat amb llum, aigua i calefacció, internet i televisió. Pots anar a comprar a preus normals. A Sarajevo no hi havia ni llum ni aigua ni calefacció, hi feia un fred que pelava, et podien destrossar la casa amb una bomba i quan anaves a comprar els preus eren deu o quinze vegades més cars”, afirma Sánchez, que treballa concentrant-se sobretot en les primeres hores del dia.

Pel que fa a la seva vida personal, dorm separat de la seva família, a l’estudi que té al mateix edifici on hi ha la casa. Dina amb la dona i el fill i després baixa a l’estudi a seleccionar les fotos i a escriure la crònica. “Treballo quinze hores sense parar”, subratlla. Per a Sánchez, l’Aragó és “un microcosmos” del que és Espanya, i la pandèmia del coronavirus s’ha acarnissat “a les residències d’avis, on s’han produït el 60% dels morts”.

Un dels fets que més han sorprès Sánchez aquests dies és la feina dels sanitaris i d’altres col·lectius com els escombriaires. “L’altre dia vaig recórrer 50 quilòmetres per Saragossa fent fotos des de dins del cotxe, i vaig veure la gent molt ben organitzada i molt responsable. Però durant cinc hores no vaig veure ni un sol somriure”, explica. Malgrat tot, creu que la pandèmia no canviarà les condicions dels treballadors essencials que fins ara no eren tan valorats ni les residències d’avis: “A partir de l’any que ve, quan brindem pel 2021, voldrem oblidar el 2020 en tots els sentits, i la gent no serà més reivindicativa, i les feines que estan mal pagades continuaran sent mal pagades”.

Com també diu Pepe Font de Mora, amb les seves fotografies Gervasio Sánchez vol produir un impacte emocional, i fins i tot “un remordiment” en el públic. I el mateix fotògraf compara la crisi del coronavirus amb els estralls d’una guerra: “Crec que un dels grans aprenentatges de la pandèmia del coronavirus serà que les generacions que no hem viscut cap guerra veiem com hem arribat a més de 10.000 morts a les nostres cases, molt a prop nostre. I, juntament amb els que s’han produït a Itàlia, veiem com s’arriba a 24.000 morts, que són el doble dels que es van produir durant el setge de Sarajevo”, diu Sánchez.

I, com en les guerres, en el cas del coronavirus Sánchez també vol reflectir críticament què passa rere la primera línia. “Ara hi ha gent que està fent negoci amb la sanitat, hi ha especuladors que s’estan omplint les butxaques i d’altres que faran molt mal a l’economia mundial perquè només estan interessats en els seus dividends”, diu.

Restriccions als periodistes

Gervasio Sánchez també parla de les restriccions als periodistes durant la pandèmia: “És important documentar què està passant, hi ha molt poques oportunitats d’entrar als hospitals. El govern espanyol i els autonòmics han prohibit als periodistes entrar als hospitals. És veritat que s’ha d’anar amb molta cautela, perquè entre els periodistes hi ha tota mena de persones, fins i tot algunes que van a buscar el morbo, però també n’hi ha que estem acostumats a treballar en zones de conflicte i que podem anar a les zones més dures”. “El que no pot passar és que no tinguem memòria històrica d’aquesta pandèmia; hem de trobar la manera d’entrar als hospitals. ¿La gent com pot entendre que hi ha 10.000 morts, si no pot veure com es treballa a les UCI? El que fa por són les xifres, no les imatges. S’està fent una mala feina de comunicació”, conclou.