Quan els infants dibuixaven bombes
El Born CCM mostra a través de dibuixos com es van viure els cruents bombardejos del març de 1938
BarcelonaPer a Maria Salvó, que l’abril de 1931 tenia 10 anys, la República va començar quan a la seva escola van treure l’envà que separava els nens de les nenes i ella va poder jugar amb els seus amics. De l’Escola del Mar, on anava la Maria, només en queda un tros de fusta cremat que va salvar el director i un full amb els noms dels alumnes del curs 1931-132 que va trobar un altre alumne, Enric Esteban, entre les runes l’endemà del bombardeig que va destruir l’escola el 7 de gener del 1938 a les sis de la tarda. Són dues de les peces, acompanyades d’una seixantena de dibuixos infantils i de l’obra de Josep Guinovart Des de Guernica (1992), que mostra al Born Centre de Cultura i Memòria l’exposició Una infància sota les bombes, que es pot visitar des d’avui i fins al 31 de març. L’entrada costa 4,40 euros.
“Amb l’exposició, no només volem fer reflexionar sobre la maldat que hi havia darrere dels bombardejos sistemàtics, sinó també com es va voler destruir una manera de veure el món, un sistema de vida”, assenyala el comissionat de programes de memòria, Ricard Vinyes. Els bombardejos més cruents sobre Barcelona els va dur a terme l’Aviació Legionària italiana els dies 16, 17 i 18 de març de 1938. Hi van morir 875 civils, 118 dels quals eren infants. En total, durant tota la Guerra Civil, a Barcelona van perdre la vida 2.700 persones a causa dels bombardejos. El comandant britànic Noel de Putron MacRoberts enviava un informe al seu govern en què descrivia així els bombardejos d’aquells tres dies de març: “Encara ara, en el moment en què escric aquestes ratlles, Barcelona està sotmesa a la terrible experiència del terrorisme massiu des de l’aire. El seu coratge i la seva fermesa davant el terrorisme massiu dels atacs aeris em quedaran gravats a la memòria”.
L’escassetat i la mort
El març de 1938 Barcelona era la capital de tres governs: el propi, el basc i el de la Segona República. Catalunya acollia 1.012.544 refugiats i la meitat eren nens. És una xifra més que considerable si es té en compte que el país comptava amb 4.260.000 habitants. Aquesta documentació -amb una menció especial a la matança de Sant Felip Neri del 30 de gener de 1938, en la qual van morir 42 civils, la majoria nens refugiats procedents d’Alcalá de Henares- s’exposa en forma de trencaclosques en una primera sala.
Després el visitant fa una altra immersió: una gran sala fosca amb parets vermelles mostra com els infants van viure, no només la mort que arribava inesperadament des del cel, sinó també l’escassetat. Amb el llapis mostren les amputacions, la fam, la pèrdua, les cues per aconseguir aliments controlades per milicians i la mort. El Joan, que quan va firmar el dibuix tenia 7 anys, il·lustra les cues llarguíssimes a les parades dels ous, les patates i els tomàquets. La Carme, d’11 anys, dibuixa un camp amb una masia i un refugi on entra corrents una nena que diu: “Ai, que estan a sobre”. Un altre dibuix mostra gent dormint i amagant-se de les bombes a les escales del metro de plaça Espanya. Un infant, de qui no sabem el nom, fa un dibuix que encapçala amb la frase “ Así veo yo la guerra”, amb efecte mirall: a banda i banda hi ha el mateix, una dona demacrada que amaga un nadó, un home que ha perdut una cama i un altre que porta els ulls embenats i camina amb l’ajuda del fill. Dos dibuixos idèntics, però amb títols diferents: “ Vencedores y vencidos”.
“L’exposició vol ser un viatge evocatiu que lliga present i passat a través de l’art emotiu i espontani dels infants -explica el comissari i historiador Jordi Guixé-. Es queixen i denuncien amb el llapis”. S’han conservat molts dibuixos de la Guerra Civil. Alguns procedeixen de l’Institut Lluís Vives de Sants, d’altres van ser usats per la República com a eina de propaganda i van ser exposats a la URSS, el Regne Unit i els Estats Units. El col·leccionista i llibreter Ramon Soley va recuperar molts d’aquests dibuixos que van formar part d’un catàleg publicat sota el títol They still draw pictures!, amb una introducció d’Aldous Huxley, i que es venia a un dòlar per ajudar la causa republicana.
“L’exposició ens ajuda a entendre que hi va haver una planificació sistemàtica del terror que va donar pas a 40 anys de dictadura; mentre alguns van ser reparats, d’altres van ser condemnats al silenci i l’oblit”, assegura el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, que lamenta les declaracions del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, avalant l’existència de dos bàndols a Catalunya. “És trist i lamentable que doni aire als qui es neguen a vincular el terror massiu que van suposar els bombardejos amb la impunitat del franquisme”, diu Pisarello. L’exposició acaba amb una instal·lació interactiva de Xavier Bové amb conflictes del segle XXI.
La cara inèdita del ‘Guernica’ de Guinovart
L’artista Josep Guinovart (1927-2007) tenia 9 anys quan va esclatar la guerra. Va viure els bombardejos de Barcelona i Agramunt. “Als nou anys les coses et marquen, no? És una marca, un tatuatge que et queda, no te’l pots esborrar”, va escriure. Guinovart ja era adult quan va començar a expressar la ràbia i la indignació que li produïa la guerra. Però a totes les seves obres traspuen els records de la infància. A l’exposició del Born es pot veure Des de Guernica des d’una perspectiva inèdita. Fins ara, al Museu d’Història de Catalunya, on estava exposada, només es podia veure la part de davant. Al Born, però, es pot veure el darrere i és fascinant. De forma impulsiva i amb una certa ràbia, hi ha algunes paraules guixades: l’artista va anar anotant tots els conflictes del segle XX, com el cuirassat Potemkin va enarborar la bandera roja a Odesa el 1905, el cop d’estat fracassat de Tejero el 1981, la victòria de Margaret Thatcher sobre les vagues mineres el 1984, els camps de concentració de Bòsnia el 1992... L’obra havia d’anar al costat del Guernica de Picasso, però no cabia al museu. “M’agradaria, però, que el Museu d’Història la mostrés en la seva totalitat”, diu la filla de l’artista, Maria Guinovart.
