Itàlia diu adeu a la censura cinematogràfica
El govern italià aboleix una llei que des del 1913 ha fet servir les tisores en més de 10.000 pel·lícules
Itàlia ha dit adeu oficialment a una llei que des del 1913 donava carta blanca al govern per censurar pel·lícules o per fer servir les tisores i eliminar aquelles escenes que considerés moralment inapropiades o políticament incorrectes. Al llarg de tots aquests anys, aquesta llei ha enviat a la foguera pel·lícules com Saló o els 120 dies de Sodoma, de Paolo Pasolini, o L'últim tango a París, de Bernardo Bertolucci.
L'abolició de la llei és força simbòlica perquè, de fet, feia anys que no es practicava la censura. Els últims films censurats van ser Morituris (2011), un film de terror que mostrava massa sang i vísceres, als ulls del govern italià, i Totó que va viure dues vegades, dels directors sicilians Franco Maresco i Daniele Ciprì, que narra una singular peripècia religiosa-mafiosa i que va col·lisionar amb l'Església. La prohibició del film dels cineastes italians per part de la comissió de censura del departament de l'Espectacle el 1998, però, va provocar una gran polèmica i, finalment, va ser exhibit. El ministre de Cultura italià, Dario Franceschini, ha destacat que l'abolició de la llei del 1913 és important perquè elimina "un sistema que permetia a l'estat controlar i intervenir en la llibertat dels artistes". La llei va permetre durant dècades que el govern prohibís centenars de pel·lícules per motius religiosos o polítics. A partir d'ara, un nou decret permetrà que els distribuïdors siguin els que qualifiquin els films segons l'edat de l'audiència: per a majors de 14 anys, per a majors de 12 anys acompanyats d'un adult responsable o per a majors de 18 anys.
Des del 1944, Itàlia –com també va fer el govern franquista– ha prohibit 274 films italians, 130 pel·lícules americanes i 321 produccions més d'altres països. D'altra banda, més de 10.000 films han patit tisorades.
