LITERATURA
Cultura 30/11/2017

Jana Balacciu Matei: “La cultura catalana és grandíssima i n’heu d’estar orgullosos”

La traductora i editora acaba de rebre el premi a millor traducció literària de la Fundació Ramon Llull

3 min
Jana Balacciu Matei: “La cultura catalana 
 és grandíssima i n’heu d’estar orgullosos”

BarcelonaDoctora en filologia romànica i investigadora fins al 2005 de l’Institut de Lingüística de Bucarest, Jana Balacciu (Gogosari, 1947) no va poder estudiar català fins a la caiguda del règim de Ceaucescu. Des del 1995 ha traduït gairebé una trentena de llibres al romanès -de Mercè Rodoreda, Blai Bonet, Jaume Cabré, Joan Sales, Maria-Mercè Marçal, Miquel Àngel Riera-, al mateix temps que impulsava la Biblioteca de Cultură Catalană de l’editorial Meronia, que ha publicat quaranta títols. Acaba de rebre el premi a millor traducció literària de la Fundació Ramon Llull per Llibre de meravelles, de Ramon Llull.

Deu ser la pregunta que li han fet més vegades, però no em puc estar de plantejar-l’hi: per què va voler aprofundir en l’estudi del català?

Com a lingüista em vaig interessar en primer lloc per la seva història com a llengua. Hi va haver una disputa llarguíssima entre investigadors: durant molt de temps va ser considerada un dialecte de l’occità. Aprofundint-hi una mica vaig descobrir l’enormitat de la cultura catalana. Al segle XIII teníeu una figura tan impressionant com la de Ramon Llull! Els primers textos en romanès daten del segle XIX. Malauradament, a principis dels anys 90 a Romania no hi havia cap lloc on pogués estudiar català.

Va venir aquí?

Sí. Entre el 1991 i el 1993 vaig passar tres setmanes a l’any a Barcelona, estudiant català. Les millors classes me les van donar els llibres de Pere Calders i Mercè Rodoreda.

Per què ells dos, precisament?

Els textos de Calders són molt clars, però també irònics i intel·ligents. El primer que vaig llegir de Rodoreda van ser els seus contes, i hi ha autèntiques obres mestres. És una autora realista i alhora fantàstica.

La seva primera traducció, a mitges amb Xavier Montoliu, va ser La plaça del Diamant. Va sortir el 1995.

És el monòleg d’una persona senzilla, però fet amb mestria i una musicalitat molt gran. El va publicar l’editorial Univers, que en aquells moments apostava per traduccions de clàssics de literatura de tot el món. La literatura catalana no havia penetrat en el nostre mercat, hi havia un desconeixement enorme per part del lector corrent.

Per això es va empescar la Biblioteca de Cultură Catalană el 1998.

El primer llibre que va sortir va ser Solitud, de Víctor Català. Al cap de poc vam publicar una antologia de poesia de les illes Balears, i més endavant també va sortir Borja Papa, de Joan F. Mira. Una de les intencions era introduir la idea que el català no només es parla a Catalunya, sinó en un territori força més gran.

El 2002 va traduir El mar, de Blai Bonet. El 2005, La meitat de l’ànima, de Carme Riera. Ara presenta la traducció de Veus al ras, de Sebastià Perelló. Tot i així, l’autor mallorquí que més ha traduït és Ramon Llull.

Al principi no tenia la valentia d’aproximar-m’hi com a traductora. No va ser fins al 2010 que vaig parlar amb Joan Santanach, editor de Barcino, per explicar-li que volia versionar en romanès Llibre del gentil i dels tres savis. Em semblava el moment ideal per introduir-lo, perquè el diàleg entre les religions era notícia. No només va despertar l’interès entre universitaris, sinó també entre un públic més ampli.

Des de llavors n’ha traduït cinc llibres més.

Vaig comparar l’ Ars brevis amb el Tractatus logico-philosophicus de Wittgenstein. Ramon Llull és d’una gran modernitat: no s’ha de veure només com un defensor del cristianisme, sinó també com un gran filòsof, teòleg i escriptor. Era insaciable, una personalitat que no m’ha deixat de fascinar des que la vaig conèixer.

D’autors contemporanis ha traduït Maria Barbal, Jaume Cabré, Ramon Solsona, Francesc Parcerisas...

La literatura catalana té una vitalitat fantàstica. Transmet uns valors que la fan indispensable al mercat europeu, com l’obstinació amb la qual els catalans han sigut fidels a la seva llengua en moments difícils, la mirada cap al futur i la modernitat. Veus com les de Ramon Llull i Jaume Cabré no es poden fer callar.

Políticament i socialment s’està passant per un moment difícil.

Si nacionalisme vol dir defensar els vostres drets, endavant. La cultura catalana és grandíssima i n’heu d’estar orgullosos. Pocs països tenen unes arrels tan ben plantades.

Quin és el seu pròxim projecte?

Em sembla que ara és un bon moment per traduir una història de Catalunya a Romania. Estic buscant quina és la més adequada. Voldria que veiés la llum el 2018.

stats