Jaume Freixa: “Per a la meva generació, Oriol Bohigas és un mestre”

BarcelonaOriol Bohigas va ser el president de la Fundació Joan Miró entre el 1981 i el 1986. “Va ser una presidència molt activa”, recorda l’arquitecte i actual president de la institució, Jaume Freixa. La iniciativa més important del mandat de Bohigas va ser l’ampliació de l’edifici, obra de Josep Lluís Sert. Bohigas va encarregar el projecte a Freixa, que havia sigut el cap del projecte de l’edifici al despatx de Josep Lluís Sert a Massachusetts. “L’Oriol va veure que l’edifici s’havia fet petit. Com que Sert havia mort el 1983, va encomanar-me’n l’ampliació. Jo no només coneixia molt bé l’edifici, des dels primers dibuixos, les maquetes i la direcció, sinó que també havia treballat amb Sert en algunes ampliacions, com la de la Fundació Maeght. Havia vist com les enfocava. Així que vam fer-ho com ell ho hauria fet”, recorda l’arquitecte.

Algun guionista es podria fregar les mans davant la coincidència de dos arquitectes de renom en una institució emblemàtica i davant una tasca delicada com intervenir en un edifici obra d’un altre arquitecte de pes, però en aquest cas es decebria, ja que no va haver-hi lloc per a les rivalitats. “L’Oriol va tenir una certa tutela del projecte, però sense interferir-hi. Em va fer els comentaris habituals que es poden fer dos col·legues. Sense deixar de ser vigilant i crític, el projecte li va semblar bé”, recorda Freixa. Oriol Bohigas i Jaume Freixas ja es coneixien d’abans: Freixas va treballar a l’estudi de Bohigas com a estudiant durant una temporada a mitjans dels 60. “Per a la meva generació ha sigut un mestre, pels edificis que ha construït i els articles que ha escrit”.